Saturday 27 February 2010

VAN I TIR

Problema #1:
Una Maquina tiene un costo inicial de 1100€ y una vida útil de 6 años, al cabo de los cuales su
valor de salvamento es de 100€ Los costos de operación y mantenimiento son de 30€ al año y
se espera que los ingresos por el aprovechamiento de la maquina asciendan a 300€ al año
¿Cuál es la TIR de este proyecto de inversión?

Problema #2:
Considere los dos siguientes planes de inversión:
Plan A, tiene un costo inicial de 25000€ y requiere inversiones adicionales de 5000€ al final del
tercer mes y de 8000€ al final del séptimo mes. Este plan tiene 12 meses de vida y produce
10000€ mensuales de beneficios a partir del primer mes.
Plan B, tiene un costo inicial de 20000€ y requiere una inversión adicional de 10000€ al final del
octavo mes. Durante sus 12 meses de vida, este plan produce 8000€ mensuales de ingresos,
12000€ al termino del proyecto. Suponiendo un TREMA del 3% mensual, determine cuál de los
dos planes es más conveniente.

COMANDA DE WILSON





Monday 22 February 2010

INVERSIO I FINANÇAMENT

PREGUNTES FINANCIACIÓ INVERSIÓ

TEST (PAU Andalucia 2007 i 2008, Castella i Lleó 2006 i 2007, Catalunya 2007 i Navarra 2007.

1.- Asenyala quina de les següents NO és un recurs financer a curt termini:
a- la financiació de funcionament
b- el leasing financer
c- el descompte comercial

2.- Són fons de finançament externa per a l’empresa a llarg termini:
a- els resultats de l’exercici i les amortitzacions
b- les reserves de l’exercici
c- el capital social i les primes d’emissió d’accions

3.- Quina de les següents és una font de financiació interna:
a- un emprèstit
b- el passiu
c- les reserves

4.- Què s’entén per financiació aliena?
a- és la proporcionada per l’empresari
b- és la que proporcionen els clients
c- és la proporcionada pels bancs i demés acreedors

5.- El descompte comercial representa un instrument financer a través del qual:
a- Un banc adelanta l’import d’una factura i a canvi se descompta una comissió pel risc asumit
b- Un banc adelanta l’import d’una factura i a canvi d’una participació en el benefici de l’empresa
c- Un banc adelanta l’import d’una lletra firmada per un client de l’empresa amb un venciment de futur, descomptant una comissió

6.- Un leasing financer és:
a- Un crèdit que funciona com a un compter corrent
b- L’emtrega a una empresa de las deudas de clients per a que ens adelante el cobrament i ho gestione
c- Un arrendament financer amb opció de compra

7.- Asenyala l’afirmació correcta:
a- El rendiment de l’obligació està en funció dels resultats obtesos per l’empresa
b- El risc de l’acció és menor que la de l’obligació
c- Les accions donen dret a participar en la gestió de la societat

8.- En un emprestit, la diferència entre el valor nominal i el preu d’emissió rep el nom de:
a- Termini d’amortització
b- Prima d’emissió
c- Preu de reemborsament

9.- El capital social és una font de financiació:
a- Pròpia i interna
b- Pròpia i externa
c- Aliena i a llarg termini

10.- Les reserves voluntàries són una font financera que se pot classificar com:
a- Externa i pròpia
b- Externa i aliena
c- Interna i pròpia

11.- Els aplaçaments de pagament concedits pels proveïdors del tràfic comercial són:
a- Autofinançament de manteniment
b- Finançament interna
c- Finançament extern

12.- Com es denomina la forma de finançament empresarial que consisteix en la cessió de tots els drets de crèdit sobre clients a una altra empresa?
a- Vending
b- Rènting
c- Factoring

13.- La diferència entre cobraments i pagaments de tesoreria es denomina:
a- Desemborçament inicial
b- VAN
c- Cash-flow

14.- Els mètodes de selecció d’inversions que no tenen en compte el moment del temps en que es produeixen els fluixos de caixa es califiquen de:
a- Dinàmics
b- Primaris
c- Estàtics

15.- El termini de recuperació o pay-back d’una inversió és:
a- El tipus d’interés o descompte que fa el seu valor actual net igual a zero
b- La diferència entre el cobrament generat per una inversió determinada en un moment i el pagament que eixa inversió requereix en eixe moment
c- El període de temps en el que els ingressos que es produeixen com a conseqüència de la inversió igualen el desemborçament inicial efectuat

16.- Segons el criteri del VAN, es triaran aquelles inversions què:
a- Tots el fluixox de caixa siguen possitius
b- El Van siga menor que zero
c- El Van siga major que zero

17.- Una inversió és viable si la TRI és:
a- Possitiva
b- Superior al VAN
c- Inferior al cost de capital
d- Superior al cost de capital

18.- El càlcul del valor futur de qualsevol capital, a partir del coneixement d’un tipus d’interès, es denomina:
a- Actualització
b- Cash-flow
c- Capitalització

19.- El criteri d’avaluació i selecció d’inversions més perfecte i que, per tant, prevaleix sobre qualsevol altre a l’hora de prendre desicions de selecció de projectes es denomina:
a- Termini de recuperació o play-back
b- Termini de recuperació actualitzat o pay-back actualitzat
c- Valor acual net o VAN

20.- Entre capitals de la mateixa quantia, però amb data de venciment diferent, els que tingen dat de venciment anterior:
a- Tenen igual valor financer que els que tingen data de venciment posterior
b- Tenen menor valor financer que els que tingen data de venciment posterior
c- Tenen major valor financer que els que tingen data de venciment posterior

21.- A la facilitat amb que un element patrimonial es converteix en diners se denomina:
a- Solvència financera
b- Coeficient de caixa
c- Liquidessa

22.- Assenyala l’afirmació correcta:
a- La borsa és el lloc on es guarden els títols valors de l’empresa
b- L’acció és el títol mitjançant el qual es pot demandar a un client per impagament
c- La cotització és el valor al que es compra o es ven un títol valor en el mercat borsari

23.- Assenyala l’afirmació correcta:
a- Les accions no donen dret a participar en la gestió de la societat
b- Les accions són reemborçades al seu venciment
c- Les obligacions produeixen uns rendiments períodics i constants (interessos) coneguts d’antemà, amb independència dels resultats obtesos per l’empresa

NOTA: .

PREGUNTES

1.- Concepte i classes d’inversions.

Inversió és tot aquell desemborçament de diners o recursos econòmics (capital físic o humà) que es realitza amb l’objectiu d’obtindre uns ingressos en el futur que superen el desemborçament inicial.
Les inversions es poden classificar en:
-Inversións econòmiques o productives, significa la utilització de fons financers per a adquirir béns de producció amb l’objectiu d’augmentar la capacitat productiva de l’empresa. És a dir, les inversions econòmiques, reals o productives consisteixen en l’adquisició del capital productiu (edificis, maquinària, existències, etc) que l’empresa necessita per al desenvolupament de la seua activitat.
Aquestes es poden classificar en: inversions de renovació, que es realitzen per a sustituir equips productius desgastats o estropeats, i inversions d’ampliació, que es realitzen per a l’adquisició de nous equips productius i sumar-los als ja existents amb l’objectiu de produir més.
-Inversions financeres, quan una persona o empresa decideix comprar títols-valors (accions,obligacions, lletres del tresor...) amb l’objectiu d’obtindre una renta en el futur. Per exemple depositar diners en un banc a termini fix durant 1 any a un tipus d’interés del 3%.
-Inversions socials, en les que no es busca un benefici econòmic directe, sinò una millora en la qualitat de vida dels ciutadans, con per exemple les inversions que realitza el sector públic en educació, sanitat, serveis socials, carreteres, etc.

2.- Classifica els recursos financers de l’empresa segons el termini, procedència i pertenència.

Anomenem fons de finançament de l'empresa als recursos financers que disposa l'empresa per a fer front a les seues necessitats dineràries, amb la finalitat de produir un bé o prestar un servei.
Els recursos financers es poden classificar segons tres criteris diferents:

- Segons el criteri de devolució:
- Fons de finançament a curt termini. És aquella aportació a l’empresa que ha de tornar-se en un termini inferior a l’any (<>1 any). Ex. prèstec bancari a 10 anys. Un cas extrem de financiació a llarg termini és el capital social de l’empresa, aportacions dels accionistes, ja que aquestos no poden exiguir la devolució mentrés l’empresa siga en funcionament.

- Segons la seua procedència:
- Finançament intern, també anomenada autofinanciació, és aquella que procedeix de l’activitat ordinària de l’empresa. Entre les fons de finançament intern s’inclouen els beneficis que no són distribuits als accionistes (reserves) i les partides que són apartades com a previsió de renovació de l’actiu fixe (amortitzacions) i els possibles imprevistos que poden presentar-se (provisions).
- Finançament extern. És la que procedeix de l’exterior de l’empresa, com per exemple els creditors, accionistes, entitats de crèdit...

- Segons la propietat dels recursos financers:
- Finançament propi. Està constituit pels recursos financers que són propietat de l’empresa, com per exemple el capital social o els beneficis no distribuits.
- Finançament alié. Està constituit pels recursos financers que no són propietat de l’empresa, sinò que es ha de tornar, com per exemple els creditors i entitats de crèdit.

3.- Principals diferències entre accions i obligacions.

-Les accions són una part aliquota (igual) del capital social, i per tant, és financiació pròpia, mentre que les obligacions són una part aliquota d’un deute adquirit, i per tant, es considera financiació aliena. És per això que quan es compra una acció s’adquireix la condició de propietari de l’empresa, mentre que l’obligació otorga al seu propietari la condició de prestamista de la societat.
-Per altra banda, la remuneració de l’acció (divident) té un caràcter variable, ja que depén del resultat de l’empresa i si aquesta el repartix, és a dir, són títols de renda variable. Per contra, l’obligació, al ser un prèstec, rep un quota fixa (interés) fixat en el moment de l’emissió, amb independència dels resultats de l’empresa, és a dir, les obligacions són títols de renda fixa.
-Per últim, l’accionista no pot exigir la devolució de la seua aportació mentre l’empresa estiga en funcionament. L’obligacionista, per contra, al ser un creditor, tindrà dret a exigir la seua aportació al seu venciment.

4.- Què és l’autofinanciació? Tipus i exemples.

L’autofinanciació o financiació interna està constituïda pels beneficis no distribuits i que es retenen en l’empresa per a finançar l’ampliació o el manteniment de la seua activitat. És a dir, són fons que l’empresa obté per si mateixa sense necessitat d’acudir a la financiació aliena o sol•licitar noves aportacions als seus socis.
En el concepte d’autofinanciació es distingueixen dos vesants:

1- Reserves.
Provenen dels beneficis no distrubuits per l'empresa als seus socis i formen part de la seua autofinanciació interna. Les reserves són els beneficis que es queden en l'empresa; amb elles es poden fer noves inversions i, per tant, afavoreixen el creixement. Per aquest motiu, les reserves també reben el nom d'autofinanciació d'enriquiment.

2- A diferència de les reserves, existeix un altre tipus de financiació que no representa un creixement per a l'empresa, sinó que suposa una autofinanciació de manteniment per a sostindre la capacitat productiva de l'empresa, en la mesura que prové d'una part del resultat que no ix de l'empresa. La financiació de manteniment està formada per les amortitzacions i les provisions.
- Amortitzacions.
Són fons destinats per l’empresa per poder fer front a la renovació dels elements d’actiu (vehícles, edificis, mobiliari, maquinària, ordinadors...). Els béns de l'actiu fix perden valor a causa de l'ús que se’n fa d'ells en el procés productiu o bé per quedar obsolets tècnica i funcionalment a causa dels canvis tecnològics o pel pas del temps. L'empresa calcula dita pèrdua de valor (depreciació) i la detrau com una despesa més del resultat de l’exercici, destinant dits recursos econòmics a uns comptes (amortització acumulada) per que en el futur puga renovar els elements d'actiu fix sense descapitalitzar-se.
- Provisions.
Són també una part de les despeses de l'empresa, que aquesta destina a un fons per a fer front a possibles pèrdues o despeses futures, com per exemple el pagament d’indemmitzacions, impagats de clients... Quan l'empresa detecta una possible pèrdua o despesa no corrent, immediatament dota una provisió de fons per a fer front a dita situació en el futur i així que afecte el menys possible al funcionament normal de l'empresa.
Exemple. Quan l'empresa detecta a un client seu que no va a poder pagar-li, es dotarà un fons especial per si finalment no es cobra, i el que és un ingrés pasarà a ser una despesa.

5.- Entre els fons de finançament a curt termini es troba el descompte comercial i el factoring. Explica breument en què consisteix cada un d’ells.

Abans del seu venciment, els deutes dels clients documentats en lletres es poden cedir a una entitat financera, la qual, avançarà l'import de la lletra després de deduir certes quantitats en concepte de comissions i interessos, és el que s’anomena descompte comercial. No obstant això, si la lletra resultara impagada, el banc carregarà en el compte corrent de l'empresa l'import de la lletra més les despeses de devolució, ja que l'empresa respon en tot moment de la solvència dels seus clients davant l'entitat financera.
El factoring és una altra forma de finançament empresarial que consisteix en la venda de tots els drets de crèdit sobre els clients (factures, lletres, pagarés,...), a una empresa denominada factor, la qual proporciona a l'empresa una liquidessa immediata i li evita el problema d'impagats i morosos. La diferència en relació a la modalitat de descompte comercial és que l'empresa no respon de l'impagament dels clients, l'empresa ha de cedir tots els drets de cobrament i no sols una part d'ells i l'inconvenient principal és l'elevat cost dels interessos i comissions.

6.- Diferències entre Leasing i Rènting.

Tant el leasing com el rènting són dues modalitats d’arrendament financer, però presenten una sèrie de diferències, aquestes són:

LEASING RÈNTING

-Arrendament de béns d’actiu fix - Arrendament de béns mobles
-Possibilitat d’ opció de compra -No hi ha possibilitat d’opció de compra
-Fiscalment deduible en un 50% -Fiscalment deduible en un 100%
-Existeix durada mínima d’arrendament -No hi ha durada mínima d’arrendament
-Manteniment del bé no entra -Manteniment acàrrec de l’empresa de rènting
-Assegurança a tot risc no entra -Assegurança a tot risc a càrrec de l’empr. rènting

El leasing és un sistema de finançament mitjançant el qual l'empresa incorpora algun element d'actiu fix a canvi d'una quota d'arrendament. La durada de l'operació de leasing coincideix generalment amb la vida econòmica del bé objecte de leasing.
Quan s'acaba el període de lloguer hi han dues possibilitats: o bé tornar el bé a l'empresa de leasing, o bé compar-lo amb el preu residual estipulat en el contracte. L'inconvenient principal d'aquesta modalitat de finançament és el seu l'elevat cost.
Les principals avantatges són que l'empresa no s'ha de preocupar en buscar la financiació i també que s'obtenen avantatges fiscal per a l'empresa.

Per contra, el rènting és una modalitat que consisteix en el lloger sols de béns mobles a llarg termini. En el contracte de rènting l'arrendatari es compromet a pagar una renda fixa mensual i l'empresa de rènting es compromet a prestar una sèrie de serveis, estos són:
-Facilitar l'ús del bé durant el termini contractual.
-Encarregar-se del manteniment del bé.
-Contractar una assegurança a tot risc.
La renda del lloger en aquesta modalitat és una despesa fiscalment deduible al 100%, serveix nomes per als béns mobles i no hi ha durada mínima de l'arrendament.
A l'acabament del contracte, l'empresa de rènting ofereix a l'arrendatari l'opció de substituir els equips o renovar el contracte. A diferència del leasing, l'arrendatari no té possibilitat de compra al final del contracte.

7.- Què és un emprestit?

Quan una empresa, per a fer una inversió, necessita grans quantitats de diners i ninguna entitat de crèdit pot facilitar-li-la per ser tant gran, pot aconseguir-los a través d’un emprestit. L’empresa, al concertar un emprestit, divideix la totalitat dels diners que necessita en petites quantitats iguals i emet títols per eixe valor, que reben el nom d’obligacions o bons. Les obligacions i bons són títols que l’empresa ven en els mercats de valors pels que es compromet a pagar uns interessos i a tornar els diners prestats en el temps pactat. Cada obligació o bon funciona com un petit préstec. És un mètode de financiació reservat per a les grans empreses.

8.- Entre els fons de finançament a curt termini es troba el crèdit comercial i el compter de crèdit. Explica breument en què consisteix cada un d’ells.

El crèdit comercial és el finançament automàtic que aconsegueix l'empresa quant li queda a deure les compres que realitza als proveïdors. Si el proveïdor no li fa cap descompte per pagar al comptat, aquest finançament serà gratuït.
El compter de crèdit consisteix en el fet que una entitat financera posa a disposició de l'empresa un compter corrent amb un límit de diners per a poder disposar d'ells. L'empresa pot disposar dels diners d'aquest compter mijantçant l'emissió de xecs. L'empresa pagarà uns interessos per la quantitat disposada i una comissió per la quantitat no disposada.

10.- Explica breument les diferències entre els mètodes de valoració d’inversions Estatics i Dinamics.

Existeixen alguns mètodes de selecció d'inversions que no tenen en compte el fet de que els capitals tenen distins valors en els diferent moments del temps, degut al tipus d'interés i a la inflació. Són els anomenats mètodes estàtics, o mètodes aproximats. En realitat no es deurien utilitzar, ja que poden conduir a decissions equivocades. Són molt utilitzats en la pràctica per la seua simplicitat, com per exemple el criteri del termini de recuperació o pay-back.
Els mètodes de selecció dinamics incorporen el factor temps i tenen en compte el fet de que els capitals tenen distint valor en funció del moment en que es generen, degut al tipus d'interés i la inflació existents. Són els mètodes més adequats per a valorar i seleccionar projectes d’inversió. Els més utilitzats són el mètode del valor actual net (VAN) i el mètode de la taxa de retorn intern (TRI).

11.- Explica breument les diferències entre els mètodes de valoració d’inversions Estatics i Dinamics.

El valor actual net (VAN) és el valor actualitzat dels rendiments nets esperats d’una inversió. S’obté com a diferència entre el desemborsament inicial i el valor actualitzat dels fluixos nets de caixa que genera la inversió. Tots els fluixos nets de caixa es referiran al mateix moment, i per tant, són magnituds homogenies, sumables i ademés es poden comparar amb el desemborsament inicial (Do).

VAN = - A + F1/(1+k)1 + F2/(1+k)2 + F3/(1+k)3 +...+ Fn/(1+k)n

Do = desemborsament inicial
F = fluixos nets de caixa
K = tipus d’interés o cost dels diners

Una inversió és efectuable quan el seu VAN és major que zero, indiferents quan és igual a zero, i no efectuable si es negatiu. Entre un conjunt d'inversions efectuables deu donar-se preferència a aquelles que tingen el VAN més elevat.

La taxa de retorn intern (TRI) representa el guany obtés per cada euro invertit en un projecte d’inversió. S’obté com aquell valor de r que fa que el VAN siga igual a zero.

VAN = 0 = TRI

TRI = - A + F1/(1+r)1 + F2/(1+r)2 + F3/(1+r)3 +...+ Fn/(1+r)n = 0

Segons aquest criteri, el requisit per a que aquesta inversió siga efectuable és que el valor de “r” siga superior al tipus d’interés del mercat “k”.
-Si r > k ........ si interessa efectuar la inversió
-Si r < r =" k" k =" r)"> k (per exemple k1) ... el VAN és possitiu i interessa fer la inversió
-Quan r < k (per exemple k2) ... el VAN és negatiu i no interessa fer la inversió
-Quan r = k (per exemple k3) ... el VAN és zero i és indiferent fer la inversió
-Quan k = ∞ ... la funció del VAN tendeix al valor –A



13.- Explica breument el mètode de selecció d’inversions Pay-Back.

El termini de recuparació o pay-back, és el periode de temps que tarda en recuperar-se el desemborssament inicial amb el fluixos nets de caixa. El criteri de selecció d'inversions dona preferència a aquelles que tingen els termini de recuperació menor. Per tant, es tracta d'un criteri de liquedessa, un criteri en que es prefereixen les inversions més liquides.
Aquest criteri té importants inconvenients. Així, en quant als fluixos de caixa anteriors al termini de recuperació, no té en compte el moment en que es generen. Per exemple, segons aquest mètode, el projecte - 10.000 / 7.000 / 2.000 / 1.000 / 2.000 referit anterirment seria equivalent al següent: - 10.000 / 1.000 / 2.000 / 7.000 / 2.000 ja que ambdos tenen el mateix pay-back (3 anys), però el primer és clarament preferible al segon ja que els majors fluixos de caixa es generen abans que en la segona inversió.
En quant als fluixos de caixa posteriors al propi termini de recuperació, aquest criteri no es té en compte en absolut. Per exemple, segons aquest mètode, qualsevol de les dos inversion anteriors és preferible a la següent: -10.000 / 7.000 / 2.000 / 500 / 500 / 20.000 / . Es veu clarament que aquesta última és la millor de les tres, donat el tamany de l'últim fluix de caixa.
No obstant, encara que presenta aquests inconvenients, en la pràctica és molt utilitzat, degut a la seua facilitat de càlcul.

14.- Explica breument què és el Període Mitjà de Maduracio de l’empresa.

El període mitjà de maduració (PMM) és el temps que generalment tarda l'empresa en recuperar els diners que ha invertit en el procés productiu; és a dir, el nombre de dies en què normalment els elements d'actiu circulant completen una volta.
Per a calcular el període mitjà de maduració es diferència entre el període mitjà de maduració econòmic (PME), que és el temps que dura tot el cicle d'explotació, des que es produeix l'entrada dels materials al magatzem fins que es cobren les factures i les lletres dels clients; i el període mitja de maduració financer (PMF), que és el temps que generalment tarda l'empresa a recuperar els diners que ha invertit en la compra de materials per a la producció, és a dir, el nombre de dies que ha de finançar totalment l'empresa.

PME = PMa + PMf + PMv + PMc

PMF = PME - PMp
Si considerem una empresa de tipus industrial, podem dividir el període mitjà de maduració en cinc subperíodes:

- Període mitjà d'aprovisionament. Representa el nombre de dies que generalment estan en el magatzem les matèries primeres a l'espera de ser utilitzades. Es representa per PMa.
- Període mitjà de fabricació. És el nombre de dies que normalment es tarda en fabricar els productes. Es representa per PMf.
- Període mitjà de venda. És el nombre de dies que normalment es tarda en vendre els productes una vegada han sigut fabricats. Es representa per PMv.
- Període mitjà de cobrament. És el nombre de dies que generalment es tarda en cobrar les factures als clients. Es representa com PMc.
- Període mitjà de pagament. És el nombre de dies que generalment es tarda en pagar les factures als proveïdors. Es representa com PMp.

Si considerem una empresa de tipus comercial, soles calcularem els períodes de venda, cobrament i pagament, ja que al no fabricar, els períodes d’aprovisionament de matèries primeres i de fabricació no els té.

Representació esquemàtica dels subperíodes:













Monday 15 February 2010

Thursday 4 February 2010

keynes Hayek

Transcript

JEFFREY BROWN: Now: weighing the legacy of another famous economist, one from the past whose theories are part of today's national debate.

NewsHour economics correspondent Paul Solman has the rap on the man behind the idea of government intervention in the economy. It's part of his continuing reporting Making Sense of financial news.

PAUL SOLMAN: British economist John Maynard Keynes, born 1883, died 1946, he was an economic revolutionary in the 1930s, an icon of orthodoxy by 1965, pretty much passe as of 1980 in the advent of Ronald Reagan.

But thanks to the financial crisis and all the stimulus spending based on his theories, Keynes is back, perhaps bigger and badder than ever, as in this educational rap video from producer/director John Papola and economist Russ Roberts.

BILLY SCAFURI, writer/comedian: John Maynard Keynes wrote the book on modern macro, the man you need when the economy's off track. Whoa. Depression, recession, now your question's in session. Have a seat, and I will school you in one simple lesson.

PAUL SOLMAN: The countertenor, if you will, is Friedrich Hayek.

ADAM LUSTICK, comedian: This is Hayek, the winner of the Nobel Prize.

PAUL SOLMAN: Intellectual opponent of Keynes throughout the '30s and '40s and hero to conservatives ever since.

BILLY SCAFURI AND ADAM LUSTICK: We have been going back and forth for a century. I want to steer markets. I want them set free. There's a boom-and-bust cycle, and good reason to fear it. Blame low interest rates. No, it's the animal spirits.

PAUL SOLMAN: Russ Roberts is, like Hayek, a government-spending skeptic, who acknowledges, however, that grand master Keynes is today's economic force to be reckoned with.

Robert Skidelsky, a member of the British House of Lords, is Keynes' famed biographer, interpreter, and author of a new appreciation, "Keynes: The Return of the Master."

We invited Lord Skidelsky and Professor Roberts to debate Keynes' cure for today's great recession, appropriately enough, in the boardroom of the International Monetary Fund, an organization Keynes helped create to deal with the aftermath of the Great Depression.

Skidelsky sums up Keynes with three ideas. One, markets are inherently volatile. Two:

ROBERT SKIDELSKY: Large-scale unemployment can develop. And the third idea is that there's nothing to stop that unemployment growing unless the government comes in with a stimulus to replace declining private spending by public spending.

RUSS ROBERTS, professor of economics, George Mason University: Often with borrowed money, and, in the current situation, that's what we're doing now. And I think it's mistaken, but I think it's very much a Keynesian argument, and people invoke Keynes all the time.

PAUL SOLMAN: And, so, the essence of Keynes in that sense is, economy, because of uncertainty, has the propensity to occasionally contract and maybe stay contracted...

ROBERT SKIDELSKY: Yes.

PAUL SOLMAN: ... with too many people unemployed. Therefore, whenever that happens, we have got to, as a government, spend the money to get the economy back up and moving.

ROBERT SKIDELSKY: Absolutely. And you don't wait until you have reached this low point before starting spending. You -- you -- you intervene in the downward slide by injecting extra aggregate demand into the economy.

PAUL SOLMAN: Aggregate demand means just more spending from everybody?

ROBERT SKIDELSKY: Just more spending, yes, total spending.

BILLY SCAFURI: I had a real plan any fool can understand, the advice, real simple. Boost aggregate demand.

PAUL SOLMAN: What's not to like about stimulating an economy when millions of people, 15 million at the moment, at the very least, are out of work?

RUSS ROBERTS: Capitalist economies have slowdowns, contractions, slumps, recessions, and depressions. Some of that is due to natural forces, some due to government mistakes.

We have a long history of contractions in the United States. The 1933 Depression wasn't the first one. We had one in 1894. We had one in the early 1920s. And the economy bounced back fairly quickly without government intervention.

PAUL SOLMAN: Yes, says Skidelsky, but:

ROBERT SKIDELSKY: There were terrific sufferings. I mean, people, whole communities were uprooted and every -- but, in the end, things got going again. We do not live in that sort of world. And I don't think we can take risks of the kind I think you're implying.

I think the political downsides of taking those risks are going to be too great. And, in Germany, they were absolutely horrendous in the early 30s.

PAUL SOLMAN: Is that not true?

RUSS ROBERTS: Well, my claim is that, in our attempts to engineer our economy from the top down, we have actually made, in many -- many cases, the world less secure, workers less secure, and lowered our prosperity, and hurt people.

PAUL SOLMAN: Because, otherwise, the system would have adjusted?

RUSS ROBERTS: Would have done better.

PAUL SOLMAN: To Keynes, however, it was spend or suffer, as the Papola-Roberts rap recounts.

BILLY SCAFURI: Boom, 1929, the big crash. We didn't bounce back. Economy's in the trash, persistent unemployment, the result of sticky wages. Waiting for recovery? That's outrageous.

PAUL SOLMAN: A modern economy doesn't quickly adjust to a shock, Keynes argued. Prices don't simply plummet until consumers will buy again. People are loath to sell their homes at steep discounts, workers unwilling to take deep pay cuts. That's why prices and wages are called sticky. Government has to protect the economy from itself, Keynes thought. But Roberts thinks markets, unprotected, do a better job.

RUSS ROBERTS: What markets do is, they punish you if you systematically make the same mistakes over and over again. When you destroy the punishment system that markets naturally perform, you're going to see more myopia, more hubris, more overconfidence.

ROBERT SKIDELSKY: Yes, but it's interesting, the word you; they punish you.

If it was just that you made a mistake and the markets punished you, because you were out of a job, that's fine. But they actually punish millions of people for the mistakes of a quite a few people. And no government, no democratic government, is going to allow that degree of punishment.

PAUL SOLMAN: Unemployment for long periods of time?

ROBERT SKIDELSKY: Unemployment and the bankruptcy of lots of companies who are not making mistakes. They're just affected by the people that have made the mistakes.

PAUL SOLMAN: So, then, Lord Skidelsky, what do you think Keynes would actually have us doing now?

ROBERT SKIDELSKY: I think he might have wanted a bigger stimulus, actually, because the stimulus hasn't actually brought about a recovery. It stopped the slide.

PAUL SOLMAN: But what would he have said to the comment, look, in the long run, it will all turn around and be OK?

ROBERT SKIDELSKY: He would have said in the long run, we're all dead.

I don't think he believed that economies would remain depressed forever. He thought they would recover, but that they wouldn't recover fully to a full employment position once they had been severely shocked without a continuous stimulus for a long period.

And I think that's the prospect we face today, actually, incomplete recovery.

PAUL SOLMAN: And do you not worry about that?

RUSS ROBERTS: Well, unfortunately, what Keynes has done is, he has given solace to politicians who want to spend money wastefully on special interests, rather than on things that would help us.

PAUL SOLMAN: Is that completely unfair?

ROBERT SKIDELSKY: No, not completely unfair.

ROBERT SKIDELSKY: There's a lot of waste. There's going to be a lot of waste in this, but the waste doesn't matter. There's more waste if you have heavier unemployment. You see, you're balancing a smaller waste against a larger waste. There's no -- no ideal way out of the hole.

RUSS ROBERTS: This right now, right now, not six months ago, not two years ago, but right now, is a problem of anxiety, wariness about the future. The question is, how do you create people's confidence going forward?

PAUL SOLMAN: And, thus the question becomes one that Keynes posed 70-plus years ago. Amidst the irrational ups and downs, how do you nurture the real impetus of economic growth: confidence, optimism, animal spirits?

BILLY SCAFURI AND ADAM LUSTICK: There's a boom and bust cycle and good reason to fear it. Blame low interest rates. No, it's the animal spirits.

PAUL SOLMAN: Because, as a memorable NewsHour voice reads Keynes' memorable words...

MAN: "If the animal spirits are dimmed and the spontaneous optimism falters, enterprise will fade and die."

PAUL SOLMAN: But, says Roberts:

RUSS ROBERTS: You have to face the possibility that the stimulus package, which has increased our federal deficit this year to maybe $1.5 trillion, is actually discouraging confidence.

BILLY SCAFURI AND ADAM LUSTICK: Your so-called stimulus will make things even worse. Just more of the same, more incentives perversed. And that credit crunch ain't a liquidity trap. It's just a broke banking system. I'm done. That's a wrap.

RUSS ROBERTS: We're doing a lot of things that are bad public policy that I, as an economist, believe are going to hurt our chances for growth in the future.

PAUL SOLMAN: But Robert Skidelsky thinks Keynes' theory of spending does stimulate confidence, making him again the man of the hour, and therefore aptly rhapsodizing here one last time.

BILLY SCAFURI: My general theories made quite an impression. I transformed the econ profession. You know me, modesty. Still, I'm taking a bow. So, say it loud and say it proud. We're all Keynesians now.