Saturday, 2 February 2013
Preg 2ª AV EOE
PREGUNTES 2ª AVALUACIÓ
1.
Què és la
promoció de vendes? Assenyaleu dos exemples d’accions de promoció.
2.
En relació amb
els llibres de comptabilitat: què s’arreplega en el llibre diari? I en el
llibre major?
3.
Quina
diferència hi ha entre rendibilitat financera i rendibilitat econòmica?
4.
Diferencieu
entre reclutament i selecció de personal.
5.
Definiu el
concepte de segmentació de mercats. Expliqueu tres dels criteris de segmentació
més habituals.
6.
Què arreplega
l’amortització acumulada de l’immobilitzat que apareix en l’actiu no corrent
del balanç?
7.
Què és una
estructura matricial? Dibuixeu un organigrama que s’ajuste a aquesta
estructura.
8.
Definiu què és
un canal de distribució. Expliqueu quina funció exerceixen els diferents tipus
d’intermediaris que hi poden estar implicats
9.
Enumereu tres
dels comptes anuals que han d’elaborar les empreses i indiqueu breument la
finalitat de cadascun.
10.
En què
consisteix la fase de declivi del cicle de vida d’un producte?
11.
Definiu dues
fonts d’autofinançament de manteniment.
12.
Què és un
organigrama empresarial? Representeu gràficament un organigrama funcional.
13.
És el mateix benefici
que rendibilitat? Justifiqueu la resposta.
14.
Què és una
marca? Què és una marca blanca?
15.
Indiqueu dos
factors de motivació en el lloc de treball i poseu un exemple de cadascun.
16.
Identifiqueu i
descriviu dos mètodes d’investigació de mercats (o investigació comercial).
17. Quan es parla de decisions empresarials, quina diferència hi ha entre
certesa, risc i incertesa?
18.
En quin o quins dels dos següents tipus
de mercat té més sentit que les empreses disposen d’una funció comercial forta
i centrada en els consumidors? Raoneu la resposta.
· En monopoli.
· En mercats de competència monopolística.
· Tant en monopoli com en competència monopolística.
·
En cap dels anteriors.
19.
Què mesura la ràtio de liquiditat? Quin
significat economicofinancer té un valor de la ràtio de liquiditat inferior a
la unitat?
20. Indiqueu quines són les formes més comunes de departamentalització en una
organització empresarial.
21. Quina diferència hi ha entre eficiència econòmica i eficiència tècnica?
22.
Són el mateix els recursos permanents i
el patrimoni net d’una empresa? Raoneu la resposta.
23. Quina de les següents opcions no és una funció de la direcció empresarial?
·
La planificació d’accions en el mercat.
·
L’organització interna en unitats de treball.
·
L’organització externa del mercat.
·
El control dels recursos humans
implicats en les activitats de venda.
24.
Què s’entèn per investigació comercial
o de mercats?
25.
Què representa el Fons de Maniobra en
una empresa?
26.
Una empresa farmacèutica pot dissenyar
la seua estructura organitzativa dividint-se en els departaments següents:
·
Vendes, Màrqueting, Fabricació,
Administració.
·
Medicaments, Nutrició, Parafarmàcia.
·
Espanya-Portugal, Europa de l’Est,
Àfrica.
·
Hospitals,
Estat, client al detall.
Quin criteri de
departamentalització s’ha seguit en cada cas?
27.
Indiqueu una de les fórmules per a
calcular el Fons de Maniobra. Representeu-lo gràficament en una situació d’equilibri
financer.
28.
Diferencieu entre
distribuïdor majorista i detallista. Poseu un exemple de cada cas.
29.
En què consisteix la franquícia?
Poseu-ne un exemple.
30.
En l’empresa, assenyaleu què diferencia l’organització
formal de la informal i poseu un exemple de cada una d’elles.
31.
4. Des del punt de vista comercial es
distingeix entre mercats de consum i mercats industrials. Quines són les seues
diferències?
32.
5. Quina és la finalitat de la
comptabilitat?
33.
¿Qué
es un canal de distribución?
34.
.- Quina de les
següents opcions NO
correspon a la gestió dels recursos humans
en l'empresa? Per què?
·
Reclutar als
empleats potencialment més capacitats per a un lloc
·
Avaluar el treball
realitzat pels treballadors.
·
Negociar amb
els proveïdors
35.
En què compte
del balanç es reflecteix
la depreciació de l'immobilitzat?
Dins de quina massa patrimonial, amb quin
signe i quin significat té?
36.Un empresari vol
representar l'estructura organitzativa
de la seua empresa. Què li recomanaria que fera i
per què?
37 Enumereu
les principals estratègies
comercials de les
que disposa l'empresa per realitzar la funció
comercial.
38.Respecte a la
funció comercial de l'empresa, assenyaleu
l'opció correcta i indiqueu per què.
·
Només té sentit quan es tracta de vendre.
·
És la que fa la relació d'intercanvi de
l'empresa amb el mercat.
·
Se centra en l'estudi
dels consumidors i
dels seus hàbits de
compra.
39.Assenyaleu què
significa lideratge.
40.Expliqueu breument
en què consisteix l'anomenat Màrqueting mix
41.Expliqueu la diferència
entre benefici i
rendibilitat
42 Quina
diferència hi ha entre el mercat
potencial i el
real d'un producte?
43 Assenyaleu quina
de les següents opcions NO és una funció bàsica de la direcció empresarial i expliqui
breument per què
·
Planificar les
activitats corporatives de l'any
·
Realitzar un control de
l'inventari dels productes
que estan en el magatzem.
·
Prendre decisions
estratègiques centrades en quin ha de ser
l'enfocament i filosofia
de l'empresa en el seu mercat
44.-Què és l’organització informal? Poseu un exemple
que la il·lustre
Wednesday, 30 January 2013
Wednesday, 23 January 2013
Monday, 21 January 2013
BIGOT
El passat 28 de desembre, un any més, els del 69 tornàrem
a veure’ns les cares. Aquesta vegada, fou el camp de futbol de Genovés el que
va acollir el tradicional partit. La manca, cada vegada major nombre de membres
del 69, i és que la vellesa no perdona, es troben al dic sec. Uns per malalties
diverses, altres per lesions (hi ha que encara es pensa que té setze anys) i
altres, per què no dir-ho, per gossera no es posen els calçotets curts i, amb
l’orgullosa samarreta del 69, i fan que es tinga que buscar entre amics i
coneguts d’altres guerres, el personal suficient per a tenir un onze titular.
Això sí, el Damià, el Pep Gutierrez, l’Emili Llopis no faltaren a la cita i
compliren més de l’esperat. Front a ells, un grup de joves, molts d’ells, de
Genovés, els ho posaren difícil. El partit, baix la sapiència i ben quefer
d’Antoni Martínez, transcorregué amb absoluta esportivitat, no calia esperar
altra cosa, i encara que els nostres es posaren per davant al marcador, l’equip
contrari reaccionà i li va pegar la volta però el ben fer dels nostres, la fe
amb la remuntada va donar els seus fruits i aconseguiren l’empat per dues
vegades.
La parròquia, entre festejos, aplaudiments i algun que
altre glop de “Fino” i “Manzanilla” que Eugeni va tenir a bé
dur d’una de les seues escapades a Andalusia i mentre pelaven algun que altre
llagostí (de la mar, que ningú pense que els havien trobat entre tarongers) va
agrair l’espectacle proporcionat pels esportistes.
La conversa, per tot arreu girava al voltant d’una tema,
del que feia tan sols tres o quatre anys ningú parlava: la jubilació. I, és
que, el temps no passa de bades i, a poc a poc, ens ha dut on tenia que
dur-nos. Abans dèiem que, al onze titular ja només en teníem tres homes i que
l’edat estava passat factura. Igualment l’edat ens ha dut a les portes de la
jubilació. Uns, com Carles Sanchis i Saoro, perquè a les seues empreses, grans,
els han jubilat anticipadament, altres, per malalties i altres, els que s’han
dedicat a treballar per a l’administració, com l’ensenyament, perquè reuneixen
tots els requisits necessaris per a fer-ho. Ja s’han jubilat Paco Collado i
Carles Martí i l’amic Emili ho ha sol·licitat, encara que sofrint algun que
altre mal de panxa i davant l’enveja, bona, això sí d’algun que altre company,
com Joanma. Els professionals lliberals com metges o advocats ni s’ho
plantegen, sempre tenen excuses. A hores d’ara, un conegut per molts de
nosaltres, com Guaita, el del Banc de València, diu que jubilar-se és com
passar al cel. Doncs que eixe cel arribe a tots i gaudisca d’ell molts anys.
No vull deixar de recordar a Ximo Martínez que ens ha
deixat enguany poc després de celebrar la seua jubilació. Va ésser emotiu el
record per a ell al començament del partit amb el minut de silenci. Un record
per a ell.
El partit de futbol va acabar amb l’entrega d’un cartell,
molt artístic, i amb l’agraïment a Vicent Martínez de Vila-real en que es recordava
als del 69, amb imatges mig velades
d’alguns companys emmarcades per les samarretes que, al llarg dels darrers anys
han defensat, en el camp de futbol, els nostres.
Per a celebrar l’esdevenir, com no, ens desplaçàrem al
Balcó del Xúquer, lloc tradicional de les celebracions dels del 69. Allà, baix
l’atenta supervisió d’Emili, “el Sardi”, i amb la presidència, aquest any sense
delegar a ningú, d’Enric Bolinches, gaudiren del dinar de confraternitat que, amb
total seguretat,i any darrere d’any, esperem per a retrobar-nos amb els antics
camarades i amics. A l’arribada i amb el temps comptat per a fer-se la primera
foto, tothom buscà la primera cervesa. Què bona estava i, fresqueta, què bé
entrava.
El dinar va estar d’allò més animat. Per un costat la “papanda”, bona, com sempre. No faltaren
ni els ibèrics, ni els bons formatges, ni la sèpia, ni les mandonguilles, ni, per
suposat els escamarlans bullits i les gambes torrades. Tot estava bo.
Però el millor, com no podia ser menys, la companyia, la
conversa i el bon humor que sempre ens envolta a tots. Recordàrem als que no
havien pogut estar per diversos motius i brindàrem per a que el proper any
estiguérem els que estaven i que els absents ens poguérem acompanyar. Xerràrem,
ens férem algunes copetes i finalment l’Emili va repartir algunes samarretes i
balons per a que els que no hi havia rebut encara cap, en tingueren.
I com sempre,i per a no faltar a la tradició, a les
escales del Balcó del Xúquer, ens férem la foto d’acomiadament, recordant-nos
que a l’any que ve i, encara que neve o pedregue ens tornarem a veure, a gaudir
de l’amistat, de la conversa dels antics i vells companys, en un dia que, no
per esperat, no deixa de ser desitjat.
J.LL. BORREDÀ
Tuesday, 15 January 2013
Monday, 7 January 2013
CRÒNICA II LLEO
Els del 69 ja van
fent-ne més de 60
(Al camp
de futbol del Genovés)
I
A l’entrada de Genovés, venint de Xàtiva hi ha
una redona que a la dreta ho indica: Camp de futbol. No recorde si tenia nom
específic, caldria preguntar-ho. Jo no em vaig adonar. Vaig enfilar-me amunt i
amunt per una costera asfaltada que vorejava el poble a l’esquerre i els camps
de tarongers abancalats a la dreta. A tres-cents metres més amunt, la ruta
trenca a la dreta travessa un estret barranc i de seguida gires a esquerre
puges encara cent metres i arribes a una tanca enreixada on hi ha un aparcador.
Són les 11.45 sembla que ja haurà començat el
partit –em deien que era a les onze- però hi ha pocs vehicles aparcats. Deixe
el meu a l’esquerra mirant de cara el camp de gespa molt igualada i me n’adone
que és massa perfecte perquè siga natural. A l’interior observe alguna cara
coneguda entre el reixat. L’Eugeni el Xino i el Ximo Vila Tortosa traginen amb
unes bosses de plàstic escampades al sol tebi de l’hivern.
L’edifici de rajola cara vista sembla bastant
nou i les instal·lacions netes i arranjades. Em trobe de cara amb l’Emilio
Fèlix Sala Benimeli.
-Xè Paquito – L’abraçada no es fa esperar. Hi
ha també el Miquel Herrero, encaixada de mans. Continue cap endins. Hi ha
l’Emilio Llopis, l’Alcalde de Genovés. Jo no sabia que teníem un alcalde en el
grup i em diu que ell si que jugarà en l’equip dels del 69, molt bé. Salude uns
tants em diuen que són col·legues de l’Institut del Josep de Ribera, més joves
que nosaltres i que són de l’altre equip amb qui compartim. Martínez el
secretari i uns altres companys. Hi ha també el Pepe Gutiérrez Vela i el germà
Loren que jugaran en el nostre, encaixades de mans. Se m’acosta, posat amb tern
gris, camisa blanca i corbata fosca el senyor president Enrique Bolinches,
abraçada fraterna.
-Xè què bé que va eixir allò de Bausset. Si
senyor, com ho parlàrem. – M’amolla de seguida.
- I què feu que no heu començat encara? –Retruque
- Jo que m’havia retardat a posta,
perquè no vull jugar, que acabe d’operar-me del genoll. I vosaltres encara en
bajoqueta. Amb mi no compteu que encara estic tendre!
-No et preocupes que aixina estem tots.
–S’acosta Damià (forta abraçada al catalanet que para per les Barcelones
encara, i ja vorem si cau la jubilació en el 2013...- i Tonino el seu germà que
també ens ajudarà en l’equip, i encara com comptem amb els germans joves. El
Damià encara té ganes i jugarà i ho farà molt bé que ell sempre ha estat
bon mitger jugador i passador de pilota.
M’acoste al Carlos Martí (encaixada) Està
preparant els papers, complix els anys a gener. Li queden dos dies com aquell
qui diu, però no se’n refia ni gens ni mica d’aquest govern de dretans
retalladors, el Rajoy, el Montoro i el súmsum corda. Esperem que no s’acabe aquesta prerrogativa
que tenim els mestres... Abraçada al
Carlos Sanchis, que diu que se n’ha posat alguns al damunt i que no es troba en
forma, ell que és el nostre campió de triatló. Ara s’ha abandonat una mica
–s’entesta a repetir-me adolorat llastimós sospesant-se el baix ventre, però
això de segur que passa prompte i el veiem com un figurí suador a la pròxima
escampada de la primavera...
Virgilio i Boti se m’acosten a saludar,
encaixada de mans. No els recorde molt bé, jo és que no em trobava on havia de
ser, que vaig passar els tres anys abans de quart al seminari franciscà de
Benissa i alguns d’ells abandonaren en aquell any de quart (1965-66) en què
saltant-me a la torera totes les regles, passava més temps en el Moncho i als
futbolins de Regina que en classe... I és clar que d’alguns companys tinc un
fosc record de penediment i enyorança. L’àrbitre encara no ha arribat. Em diuen
que serà el Toni Martínez, Aquest ja porta uns anys a la trena dels jubilats...
Enriq Martínez el capità dels altres de
blau celeste i el nostre capità el Pepe Vela, de taronja i calçotets negre.
Però abans anem a fer un minut de silenci pel
nostre company Ximo Martínez de l’Alcúdia que, acabat de jubilar no ha pogut
aprofitar-se’n d’aquesta vacança, i ens ha faltat fa només dos mesos d’una
malaltia cruel i massa ràpida.
Ara, instal·lat al costat dels vestidors, junt
a una petita grada que voreja la gespa artificial i perfecta del camp, departim
amb els col·legues Ximo Vila i Eugenio que han escampat sobre la grada damunt
d’unes bosses de plàstic no menys d’un quilo de llagostins de Vinaròs bullits
per tal que vagen descongelant-se sota el tebi solet de quasi migdia, donat que
ja superem les dotze del matí.
Ximo pren el telèfon i li’l passa a l’Emilio
Fèlix després el recupera i se l’embutxaca. Es tracta del Juanma Sancarlos que
encara és a Xàtiva i pregunta pel camí d’arribada al camp de futbol del
Genovés. Entre els dos companys han intentant explicar-li com anar-hi passant
per Pino Grande, però a la fi, Ximo li promet d’anar-lo a buscar a la carretera
contigua. I em convida a acompanyar-lo per tal d’anar tots dos junts a esperar
que arribe Juanma en cotxe. En el camí que fem fins arribar a una cruïlla
d’interseccions de camins rurals furtem un parell de taronges Navelines de cara-sol,
que diu Ximo que són les més dolces. I és clar ací tothom sap que les taronges
de cara sol arrepleguen més quantitat de sol i, per tant, de sucre. Boníssimes
i molt fresques d’haver passat a l’arbre la frescor de la matinada. Ara serem a
18 graus, però fa només dues hores la temperatura no devia sobrepassar els 12 o
catorze graus, i és clar que de nit haurem arribat a prop dels 8 o 10 graus
centígrads. Difícilment a l’hivern s’abaixa dels 6 o 5 graus per aquesta zona.
Potser una mica més a munt a Pino Grande al sud o a Barxeta al Nord poden
arribar als 4 o 3 graus algun dia més extrem de les nits de febrer, però que no
són suficients per a gelar la taronja.
Juanma arriba i se’n tornem junts cap al camp.
El partit ha començat i amb el mateix entusiasme, nosaltres també encetem dues
ampolles de Mançanilla i Fino Alvear i comencem a pelar i cruspir-nos els
llagostins que han tingut el temps precís de recuperar la tendror de la carn
del marisc descongelat.
-Vinga va -. Les copes amunt i el vi que va
precipitant-se als estómacs, produint-nos la caloreta típica dels 15 o 18 graus
en el ventre buit del matí de dissabte. I els llagostins acompanyen el vi i
arrebossen les parets estomacals en una ingesta tranquil.la, pacient i
agradable.
També, com nosaltres amb els llagostins i el
Tio Pepe, el joc dels nostres companys pre-jubilats al camp va trenant-se
cautelosament i amb paciència predeterminada. Petites curses i embats sobtosos
que ràpidament recobren l’alè i l’alineació en aquest camp on juguen habitualment professionals del
futbol de Primera regional. Val a dir que té unes dimensions d’un camp gran de
futbol, diguem-ne 100 X 70
metres; cosa que pot rebentar-te si t’arrisques a la
pujada amb dues o tres curses sense els períodes de descans que calen entre
aquestes. Val a dir que els jugadors s’ho agafen amb una certa cautela,
acompanyada de tant en tant amb una mica d’entusiasme atacant que no sobrepassa
la transició senzilla: porter defensa, defensa mitger, mitger interior, etc.
Poques pilotes llargues... I qui hauria d’anar a buscar-les. Només de tant en
tant el Damià s’arrisca a pujar una mica passant-la, i no regatejant. I és que
el futbol és molt fàcil, diu ell. Es tracta de situar-se per rebre la pilota i
passar-la ràpidament per tornar a situar-se en lloc desmarcat. Cap secret però
de difícil solució de vegades. O bé perquè algun “xupòpter” s’entesta a portar
la pilota entre les cames intentant un regateig només possible per a
malabaristes experimentats, i és clar que perden de seguida la pilota provocant
una escampada cap enrere dels companys; o ara bé la pressió de l’equip contrari
no deixa espais per desmarcar-se els jugadors.
I bé mentre m’envoltes les cabòries i els
equips ja han fet un gol que altre, el vi i els llagostins ja van acabant-se i
la caloreta del migdia ens reconforta l’ànima i l’humor burleta d’aquest
dissabte de Nadal previ al cap d’Any.
El partit ha acabat i, tot i que enguany hem
jugat millor que l’any passat i que el partit ha estat entretingut, sobretot
per als qui jugaven; enguany hem tornat a perdre 2-3. Però no passa res perquè
se n’anem a dinar al Balcó del Xúquer com cada anys i ens fotrem un bell àpat
de festa gran. Passat festes ja en parlarem de la dieta a recomanar per tal de
recuperar diguem-ne ... la forma.
Francesc Collado, Nadal – Gener 2013
Subscribe to:
Posts (Atom)
