Sí, un altre del 53 o de la promoció del 69 del Ribera que acaba amb la seua tasca diària a l’IES de Canals: XIMO CAMARENA.
Al
principi del curs passat, quan li comentava que ja tenia clar que em
volia jubilar, ell no estava gens convençut i dubtava molt… però a
mesura que passaven els mesos i els rumors deien que possiblement no
arribaríem a jubilar-nos, va començar a decidir-se. Aquests darrers mesos,… està insuportable...!!! El 31 d’octubre… passa a la reserva, jejeje…
Setembre de 1.963… amb uniforme nou i amb pantaló curt, per mig d’un vell autobús de línia, arribem a Xàtiva, destí: l’institut de Xàtiva, EL RIBERA.
allí coneguem als nostres nous companys: uns de Xàtiva, altres de
Canals, de l’Alcúdia de Crespins, de tots els pobles de la Canal… Al
mateix temps que compartim aula, també compartim aficions comuns, especialment… EL FUTBOL.
Ximo no destacava per la seua potència física… destacava per la seua tècnica, el saber
portar el baló als peus i especialment en fer jugar a l’equip… el típic
migcampista tècnic que compensava amb tècnica la força bruta de un tal “Willy” de l’Alcudia (d.e.p.) o els anys de avantatge que ens portaven Adelino o Alberto Pardo; Ximo sí que sabia “crusar-la” com li demanava “Coca” esperant el desmarque.
Al seu poble, l’Olleria, també va destacar com a futbolista
i va ser quasi l’únic que a l’acabar l’etapa de juvenil, un tal
Domínguez, entrenador del primer equip de l’Olleria, li va demanar que
jugara amb ells. Els altres anàrem al segon equip, el dels aficionats de regional.
També
era aficionat al joc de la pilota valenciana, concretament al RASPALL,
al vell Trinquet de l’Olleria. També allí era dels tècnics… no era dels
que amb “una bona raspallà” enviava la pilota al palquet o la galeria; era dels que sempre buscava la “muralla” del trinquet per a que el contrari tinguera dificultats en tornar la pilota i poder acabar el “quinze”.
Estes aficions sempre les ha combinat amb el seu treball a l’IES Francesc Gil de Canals, no més interromput un parell d’anys, si no recorde mal, en que es va fer càrrec d’un mòdul formatiu dedicat al vidre a l’IES del seu poble.
Però… quasi de sobte, Ximo va desaparèixer de la vida quotidiana del poble. Ja no el veies pel trinquet, ni pel futbol, ni pel casino al que de vegades anava a jugar una partideta a cartes als “tres sets”…
XIMO ES VA ESTRELLAR!!!
Ací tenim a Ximo amb els professors del Ribera i el conseller d'Educació de l'época, després de la visita al seu observatori astronòmic
No, no va tindre cap accident de cotxe, simplement… es va dedicar a estudiar les estrelles. Es va muntar
el seu observatori al seu xalet, i d’allí ja no el va traure quasi
ningú. I amb eixa afició i dedicació segueix i… ara que tindrà mes temps, estic segur que el firmament deixarà de tenir cap misteri per a ell.
No
més em queda un dubte… seguirà estudiant el cel i les estrelles o, tal
vegada, no més tinga ulls per la seua gran estrella?... LA SEUA NETETA!
Avant XIMO,
sé que portaràs molt bé la teua jubilació, tens aficions i coses per a
fer (encara que siga passejar al teu gos) i estic segur que no seràs
d’eixos jubilats que es dediquen a veure les poques obres que hui dia es
fan i… també estic segur que no seràs dels que diuen que cauen en
depressió i precisen de psicòleg.
Quasi quaranta anys de treball, bé valen uns anys de descans junt als teus i les teues aficions, i… no oblides als teus amics i companys del 69 TEAM (els jubilats i els que segueixen quotitzant per a que la pensió no ens falte cap mes) jejeje…
Vicent Albinyana
un del 69
