Wednesday 19 October 2016

EPO LLEO

JOVENÀLIA I CANALLESCA (epopeia)

MATRÍCULA

Oh dia clar de tenebroses nits
Entre homes irats
que foraden la nit de fosca revenja.
I homes vençuts
que escampen l'ordi humil
Mentre tronen les trones
i, amb una pau eixuta, denuncien el rent
neguen al poble l'oli del poble
fiscalitzen collites de suor generosa
i alcen monuments per a la seua glòria
amb l’engrillonada tragèdia del poble
només per la memòria del vençuts soterrar
Oh nits encongides
Esperant l’indult d’aquesta sa militar excremència
Oh Estat de coses, sense la humanitat
L’autarquia militar  encara a prop
I l’estraperlo econòmic governant
Dominen l’horitzó, imposen la por
Oh classes subalternes
Amb davantal dispostes amargament a obeir
el nouvingut senyor, ignorant farfallós
de comú legió i d’armada bandera
Vosaltres que heu cobert de pètals il·lusoris
El camp i heu alçat els monuments
Que denuncien la covarda mentida
Del gloriós moviment esquizofrènic d’insídies
que al pit dels germans dispara
i talla el pensament dels savis.


Falsària pàtria

Vosaltres, que heu parit amb silenci
La nova sang de les centúries.
Però aquesta sang ja se us escapa
De les mans i un règim fratricida
L’agombola entre sotanes i paràsits
I així nodrir la carn embastardida
Amb la sang innocent i mansueta
Dels fills dels germans, dels nets
Pels assassinats en els afores
En les revoltes, en el talús dels tossals
En les anònimes barrancades camuflats
I els valls excavats pels legítims
Soldats de la pàtria traïda


Els vençuts

Hi ha un foc fet de conjurs
De furts i robatoris, de confiscacions.
Hi ha el treball humil sense cap dret
digne i salvífic, callat en el retir
Cel·les obertes al sospir i l’espera
Nits de remors i pregàries en els brancals
Mentre el cor retruny i s’esclofolla a badalls
S’espera la renuncia a la revenja
De l’obcecat vencedor encara d’àpat
Els fills, els marits, els pares i els germans
Vetlen la nit, tota la nit vetlant mentre de
Matinada el botxí s’emporta els companys
I les fileres s’arrepapen al mur sota la sèquia
Al llarg del reguerol, en el barranc, rere la tàpia 
I enfront l’estol dels canons fumejant
Sense aturada, vomitant la mort
Hi ha un trist sojorn un descans de difunts
Hi ha també una escampada estona després
Del Majestuós funeral perquè els vicaris 
Sojornen a les taules, als patis
A les corts a les alcoves i la gent temorenca
Del quiet, aviat tensa el gest i s’apama
I els homes i les dones que ja retornen
I reprenen l’alé, encara departit
Pel neguit del pal.li el quequeig de la vergonya.


Nissaga

Però escampa la fulgor entre la dolorosa nit
I arriben en estols de camp i menestrals
De poble i de ciutat i ocupen els pupitres.
Venen amb el senyal a la pell i al cor
Dels seus represaliats, fugits, silenciats
exiliats, amagats, assassinats
però no gosen dir i  callen emboscant la nit 
i esperen el nou dia. N’hi ha també qualsevol desentés 
que res no sap i res no vol saber, però s’aplega
ve amb la innocència en la pell i el cor entendrit
cregut, absent, etern, immemorial, descendent de
La classe subalterna. Volen comptar i ser.
Son el demà present en aquest poble vell
manat de manats i servil retret del poder mesquí.
Venen per fi als centres amb altes reixes el murs coberts
amb els diners pagats pel silenci, la por i el fil en pua
el rastell i a dal del mur vidres obrats en el ciment
Venen a escola de la pàtria homes i carn al servei
dones i mans i ventres i que en parisquen més.
I van fills i nets, són represaliats subalterns i vicaris
També sicaris, veterinaris i arrendataris apegats i servidors
Fills i nets de botxins, amalgama de fe, por i rancor.


Reglament

Sota les lleis i reglaments falsaris
Una llei d’etèria i caganera metafísica
"Unidad de destino en lo universal", vomitada
Per la intel·ligència militar casernària
Fidel defensora dels valors d’occident
Ni moros ni rojos ni maçons ni separatistes
La sacrosanta unitat de destino en lo universal
I la formació de l’esperit nacional
En un llibre de tapes dures de pesantor picaplets
Obligadament a aprendre i recitar de memòria
com el catecisme de la santa mare església
"los principios fundamentales del reino"
"las leyes orgánicas i los procuradores a cortes"
"por el tèrcio familiar, por el tèrcio vecinal por el tèrcio provincial"
i "por el glorioso tercio de Flandes i la lequión"
comandat pel gran capità Gonzalo cabrot de Còrdova
Models medievals a banda, pura runa de lleis dictades
Per sa excremència i pura runa de procuradors en corts.
Lleis orgàniques del Regne d’Espanya
Suprem avortament intel·lectual de sa Excremència
Sublimes lleis parides expressament per la gent d’ordre:
El caporal de la mili, i el rector de la parròquia
La llei supervisada per la guàrdia civil del Duque de Ahumada
i tutorada per la brigada politico-social
fidel guardiana de “los eternos valores de occidente”
per al país que volien aspirar a ser, la nació escollida.
País d’ociosos fidalgos i de palafreners furta gallines


Dactilocràcia

De ministres militars nomenats a dit per la "culona" manadora
governadors civils nomenats a dit pel ministre llepó de torn
d’alcaldes nomenats a dit pel governador sicari parasitista
Tot una rècula de profitosos bastardea insaculata i onanista
Fidels sicaris masoquistes estèrils vigilants de la porra
I guardians de la figuereta de l’amo.
Tots ells curosament vestits amb pedaços de blaves camises
Rebentant de costura per la cobdícia descarada i l’avarícia
Desmesurada de les engrunes arrapades entre els lacais i sequaços.


La dona nacional

Oh la sang innocent jerarquitzada
Obligada a repetir el dit acusador
sobre el germà sobre el veí sobre l’amic sobre la mare
pitjor sobre les dones i els homes i les dones
les dones sempre subalternes oblidades
en aquesta clofolla de pàtria subsidiària
La secció Femenina de la falange espanyola
Pudor ancestral d’Isabel la catòlica i oxímoron viu
de Santa Teresa de Àvila i del niño Jesús.
Secció femenina, ni batalló ni esquadra ni tèrsio...
només Secció, escissió de la castella de Adam
Proclamada per l’ancestralitat de la doctrina:
Anibal, Asdrúbal, Viriato, els Cartaginesos i els numantins...
Però femenina, femenina, femenina: materna i domèstica.
Secció femenina, cridada als alts designis i deures
Nacionals de “sus labores” i “reposo del guerrero”


L’esperit nacional

la sang innocent, joves veïns de barri
cosins del camp i menestrals de la vila
fusters, ferrers, manyans, llauradors d’horta i de secà
botiguers petit burgesos, ultramarins establerts
gelaters, torradors, forners, capatassos
mecànics incipients, llimoners, venedors
fotògrafs, locutors, bancaris i mossos de farmàcia
nabers, allers, cebers, tarongeraires, mitjancers
i mitgers, aparcers, fiters, palafreners i fematers
i els descendents vinguts de fora i de dins de ciutat
rodalies, alqueries, masos, corrals i bisquerts.
Humilment i feliç reunits en estols i camaraderies
Per nivells i cursos, també per sexes separats
Fins que l’economia no permetia més segregacions
Oh joves, adolescents i adults distintament oberts
A la vida comuna arrenglerats en ordre marcial
Cantant compulsivament un cara al sol sense horitzó
Arrossegant dolentament la fi del vers sabent la fi
Del sistema comprovant l’agonia dels camises blaves
Goig de l’encalma i centre d’univers en el rotgle del pati
Acabat el marcial engany i les falses pregàries
Delit dels companys i juganer esmerç de l’entrepà
En companyia còmplice i competitivitat programada.
On l’educació pel gust, la música, l’estètica, el color?
On la sensibilitat, el tacte, la cortesia, la creativitat
El detall, l’atenció personal, la solidaritat i la disposició?
I, encara, on la raó per al dubte?


Hores Lectives

Baixades i pujades al pati, al bar, al gimnàs
Pujades i baixades al laboratori, la sala de dibuix
Les ciències naturals, el saló d’actes, eixides al bany
I també l’amarga visita al cap d’estudis, els punts
El càstig, pagar. Oh companys discriminats i perseguits
Per l’estol de desvagats imberbes. Obesos asmàtics
Hipocondríacs, cardíacs, xiques pudoroses, adolescents
D’horta, naïfs, ànimes càndides, callades, soterrades
Sota el guirigall de la competició i el clam dels flancs
Uniformats, arrenglerats, contraordenats, retro visionats
Apartats de la competició, segregats, arraconats.
Glòria i honor a la jerarquia, la gent ha d’aspirar
Mirar amunt, envejar, tastar la diferència de ser l’elegit
Avariciar la consideració del jerarca i pujar l’escaló de la vida
Rebutjar qui se’n va, quedant enrere en el pobre fangar
Dels covards sense fe que no volen creure en Déu
I vigilar la noble execució de l’ordre i la consigna
Dos punts per no portar corbata. Per les sabates brutes
Punt per despentinat. Dos per parlar en la filera
Quatre punts per faltar tot el dia a classe sense justificar
Que vinga el teu pare o ta mare a parlar amb el director
Consigna: Mon pare no pot venir que té molt de treball
I la mare tampoc, ací té per comprar 10 punts més.
I ja està, ja s’ha acabat el model educatiu i escolar del règim.
Disciplina, ordre, submissió, pietat, estudi i disciplina.
“Firmes!”
Mentrestant, als EUA,  Scott Mckenzie cantava aquella
“San Francisco (be sure to wear some flowers in your hair)”


Gimnàs

Però la sang bull en el jove que transita la nit imposada
I del foscant esclata la fulgor i el clam de rebel·lia s'insinua
Encara verge impotent desnervada i esquàlida
Ara és només provocació qüestionament o resposta
La bèstia gruny i badalla d'amorfa faç incrèdula.  Indolent
la seua falç s'adorm al capçal tipa de colls i de ritus
Un escamot de lliris a tropell i uniformat per ordre
I conjura de l'altíssim no ha d'espantar el guaita de la fe
El serf i servidor de la formació de l'esperit nacional
No ha reculat el caporal jamai en cap batuda i d'aquest tropell
Imberbe i saturnal no en quedarà demà ni una minsa engruna
Ara és el xulesc entrapat comandament intermedi de l'OJE
Apujat a la condició de prefecte i d'educador distingit
Sorgit d'una foscúria  inclement de pederàstia i cilici
Que reparteix a dojo esclavitud i desmemòria a colp de xiulet
I de gimnasta orgànic disfressa el seu mandat i l'orde.


Exercit-acció

La sang i el furor del jovent s'enjoia en la cursa enfollida
s'estiregassa en el tatami i creua el gimnàs sense desfici
els músculs s'encauen i arronsen els membres irats
corrua de cames a dojo i plantes al cim ocular:
porta, correguda, llançador i printong. El vol i recepció.
Neguit, coratge, displicència, refús i reprensió.
Castic, castic, castic per qui refusa i l'escàpol.
Neguit, neguit, neguit per tothom.
Esquinç, vol estrebada, estirament, flexió
Renill, escorça, estremiment, reforçament i dol
Dolor i trencament, perill vertebrador desvertebrada vèrtebra
Falliment, abatut, relliscada, trencament vertebral
Trenc, trenc, trenc
Ensurt, lividesa, ressort... quietud, espasme, col·lapse
Xiulet. Indignació: “Ustedes, ustedes, No me hacen caso.”
El  castellà s'imposa per poder i legislació


Consueta Consigna

La llengua imperial transita els estaments, marcant distància
S’imposa en la trona, en els tribunals, en els registres, l’economia
La medicina, l’estudi, la sanitat, l’escola, l’autoritat
És una consigna fosca i secreta que no cal proclamar
Perquè ella sola es propaga amb visceralitat i contundència.
D’ella depèn el treball, d’ella depèn el menjar, d’ella depèn el dret
La justícia més que mai cavalca amb antifaç i careta.
Una per simular i l’altra per a no veure la descomunal
Injustificada i injusta consideració a una i a d’altres
Per a ustedes el dret, el servici, l’atenció i el recompte
Per a Vosté la dalla, el treball, la descurança i l’engròs
Per a Usted del mig, del millor, per a vostè pura engruna.
L’educació es mesura en gran part pel coneixement de la llengua
No qualsevol llengua és clar, la materna no cal
És més caldria anar abandonant-la ja d’una per totes
Si d’estimar la mare pàtria i d’aspirar a ser del elegits
es tracta i no només de subsistir miserablement del sou
I del servei als senyors definitivament i cardinal
Reservat als addictes a i als usuaris de, amb garanties
De reserva de plaça i de carrera primordial en l’administració.
Però en la gran majoria d’empreses privades
Regeix la llei nacional i no cal explicitar-ne el contingut
Que tothom coneix i propaga amb ineluctable obediència
De qui no pot escapar del destí, del fuet, de la proscripció
I encara pitjor, de la desaparició sobrevinguda i sobtada.


Fugina

Campanes criden al vol l'ocellada 
I estols se'n fugen pels descosits del matí feiner. 
D'una revolada s'apleguen desfeinats i crítics. 
Qualsevol toll o rierol ignot 
Serà millor que aquella castració marcial 
Un dels estols tria els sorolls impenitents 
Del Ramon i la Regina players. 
Billars, ping-pong, flippers i àdhuc els futbolins
Travesses, handicaps, equips i apostes diversos. 
Torns i retorns entre jocs i envits. 
La jovenalla troba en el ritme tens de l’envit 
La fuita de les garres del voltor semaler i del camisa blava. 
De l'altre flanc un bell estol s'afanya 
A les profundes entranyes del soterrani bar. 
Espais florits entre taules de marbre i sentors
I finestres florides al jardí de Selgas d’humida foscor
En dolç combat al voltant de les nou s'arraconen. 
Bell esmorzar i justes de tardor comboien. 
La hispanitat, Tots Sants, la Immaculada Concepció 
Son un recés menor entre els dies joiosos 
Del joc i la fugina del Monxo i res com el 9, 19, 29
Per envidar l’estona als insurgents i als capataços
Cal una especial dedicació al cultiu expressiu del joc
Escola d’oci i planificació estètica del temps
Assaboriment del moment i comunió amb el medi
La mística del creixement sostingut i respecte al paisatge
Present "avant la lettre" en les pràctiques naturalistes
A Les Palanques, la platgeta d’Alboi o la Xopada.








Foios- Xàtiva, Setembre 2016, Francesc Collado

Wednesday 27 April 2016

Tres del 69 por Sanlúcar de Barrameda


TRES DEL 69 POR SANLÚCAR... O QUE BUENA ESTÁ LA MANZANIILLA

No podía negarme a acompañarlos después de haber renunciado a hacer el viaje en moto, gran sacrificio por parte de Eugenio. Y La verdad es que ha valido la pena, ha sido una muy grata experiencia, aunque la relación que tengo yo con las motos sea completamente nula, pero rememorar sensaciones de hace casi 50 años no tiene precio. Y compartir habitación con Emilio menos aún ...

Salida jueves 21 y después de 750 km llegada a Sanlúcar donde nos encontramos con 7 colegas más, a cuál de todos más peculiar, y bajo la batuta del comandante Gómez nos dirigimos a tener el primer contacto con la manzanilla, verdadera protagonista de este viaje, acompañada evidentemente de langostinos, ibérico, y "papas aliñás" ..

Durante los tres días de peregrinación por tierras gaditanas hemos visitado, el Gallego, el Balbino, el Perico, el Romerijo (cocedero de mariscos), "la Carnicería" entre otros ... Mención especial para esta última, templo en Sanlúcar de "manjares" exquisitos donde nos han invitado. si, si, invitado!!! con una de las comidas más gratificantes que recuerda mi paladar. (¡a la altura del de Anna, Enrique !!) servidos sobre la repisa de una ventana haciendo de mesa improvisada a pie de calle ya que sólo hacen comida para llevar, y evidentemente de pie!! ¡Que Grande!!  el maestro Paco, alma mater de este centro gastronómico.

En la parte "cultural" podemos destacar la visita a Setenil de las Bodegas, pueblo curioso donde parte de las casas están como incrustadas en la roca que sirve al mismo tiempo de "sobre techo" y donde degustamos el delicioso "lagarto" especie de "panceta" aromatizada de una manera muy apetitosa.

Destacamos también Olvera, un precioso pueblecito todo blanco que está situado todo él en lo alto de una colina y que visto desde abajo causa un efecto visual impactante. ¡Y como no, Chipiona!!  cuna de "la más Grande" Rocío Jurado donde inmortalizamos el momento haciéndonos las consabidas fotografías frente al monumento dedicado a la desaparecida artista.

Y para terminar nos ocuparemos de las motos ¿no? ¡Porque aparte de la manzanilla y los langostinos, los grandes protagonistas han sido las motos!!! Como setas, por todas partes, de todas las marcas y colores (y eso que el circuito lo vimos de lejos) a cuál más potente, y evidentemente tema central de conversación en el que yo, pobre de mí, me encontraba como pez en el desierto. Quizás tendré que ponerme al día porque que Eugenin se empeña en llevarme de paquete del próximo año.

¿Y el gran día de la carrera qué??? Pues fuimos pillar mesa a las 11 de la mañana. Yesss!! ¡A las 11!! A 25km del evento, de cara a una pantalla de TV hasta las 6 de la tarde, hora en que terminó el Sevilla-Betis con pocas satisfacciones para Miliet, desafortunadamente. Eso sí, la tónica a nivel comestible no decayó en absoluto. Gambas, bocas, más papas aliñás.etc., etc.

La última noche y dado que en Sanlúcar ya no había ambiente ... el "Gran Líder" nos llevó al Puerto de Sta. María, a un "cocedero de marisco" donde degustamos una selección de "canaillas, percebes y gambas de Huelva" para poner punto y final a esta expedición gastronómica.
Por supuesto hemos visitado varios "despachos" de manzanilla donde hemos aprendido mucho sobre este delicioso espirituoso y donde el amigo Eugenio ha procurado que el viaje en coche le resultara "provechoso" y nosotros para no ser menos también hemos contribuido.

Me gustaría hacer una pequeña referencia al resto de participantes, todos ellos colegas motoristas (de diferentes procedencias, Alzira , Sagunto, Denia, Xàbia , Valladolid,) del " macho alfa " tal y como uno de ellos le llamaba cariñosamente, pero eso daría para un capítulo entero porque no tenían desperdicio .. ¡Vaya personajes!!
¡Yo para el año que viene ya tengo esta fecha marcada en el calendario y animo a los próximos “jubiletes “a que se apunten, con permiso del jefe de filas evidentemente, no sea cosa que hagamos quebrar “La Carnicería “!!
 Un abrazo y hasta la próxima.

DAMIÀ



Friday 11 December 2015

Olímpic

GRÀCIES OLÍMPIC !

La temporada 2012-13 va ser, sense cap dubte, una de les més glorioses del pas de l'Olímpic per la 2ª B. Durant moltíssimes jornades es va mantenir en posició de promoció d'ascens a 2ª A, objectiu que ni el més optimista dels aficionats ni, per descomptat, el cos tècnic hagués previst a principi de temporada. No obstant això, a mesura que s'anava acostant el final, l'objectiu semblava real i l'optimisme es contagiava, fins i tot als escèptics. Així estàvem quan, a falta de tres jornades i amb dos desplaçaments, calia assegurar l'objectiu sobrevingut.
L'esport té aquestes coses. Gaudim amb la pràctica. Gaudim veient l'equip dels nostres somnis i seguint-lo per llocs que ens donen motius turístics i gastronòmics d'altres geografies ... Si afegim que l'entrenador del nostre equip és company, col·lega esportiu i amic, se'ns fa imprescindible la visita al Nàstic i a l` Hospitalet.
Viatjar avui a Tarragona és un passeig. Altres temps eren més difícils quan a finals de la dècada dels cinquanta o principis dels seixanta, l'Olímpic i el Nàstic es van enfrontar en la fase d'ascens a la segona divisió, època en la qual els mitjans disponibles de desplaçament eren l'autobús, el cotxe i la moto - (Vespa club de Játiva) -, amb infraestructures i mitjans de comunicació en vies de desenvolupament. L'Olímpic era campió del grup novè de la tercera divisió. L'Olímpic era un dels pocs al·licients que tenia la societat local per a aquell desplaçament perquè era un esdeveniment social. D'aquell Olímpic-Nàstic segueix amb nosaltres la línia medul·lar de l'equip amb Sarrión i Roselló i, en un altre aspecte  més íntim, l'atles geogràfic que el meu pare ens va portar com a record.
En aquesta ocasió els companys de viatge a Tarragona, després de la corresponent calçotada, vam assistir al partit al Nou Estadi, esplèndid camp de futbol, digne de primera divisió, on va militar anys abans l'equip local, però que, en aquest partit, la graderia presentava un estat paupèrrim de seguidors locals i visitants. El resultat del partit , d'empat a dos,  va ser satisfactori per a directius i aficcionats, però l'ombra del dubte va arribar amb la reflexió de T. Aparicio: "Llevant i Alcoià faran el que hagin de fer per jugar la promoció i, com avui no hem guanyat, per jugar-la, donant per fet la victòria a La Murta contra el Badalona, serà imprescindible guanyar a l'Hospitalet ".
Efectivament, el partit del Badalona es va resoldre amb serietat i ambient dels grans esdeveniments. Per tant, el resultat final hauria de dilucidar-se el diumenge següent.
De nou a l'autopista per ser testimonis presencials de l'esdeveniment esperat i desitjat. Aquesta vegada amb canvi de companys i bon dinar, degustació d'embotit i botifarra de la terra i, novament, a l'estadi. El camp de l'Hospitalet, amb la seua construcció peculiar per albergar les proves del baseball de les Olimpíades de Barcelona 92, i la característica del líder de la 2ª B, entrada LLIURE, si de cas a l' eixida donatiu, però res més ... increïble en 2ª divisió!. Gran partit de l'Olímpic en la quarantena i última jornada. Aquest any hi havia 21 equips. Amb la presència de la directiva en ple i l'agradable visita de companys del 69TEAM, l'alegria de saludar els vells amics que resideixen a Catalunya no eclipsava el nerviosisme per obtenir el resultat que duguera a la consecució de l'objectiu de la promoció. Tots els aficionats i directius de l'Olímpic estàvem junts i de peu, no només veient el partit en directe, sinó també enganxats al transistor per sentir com anaven els rivals. Excepte els primers minuts del partit en què hi va haver un estira i arronsa, la premonició de Toni es va complir exactament, .. -El que saben els que saben! -. El davanter centre va tenir una magnífica oportunitat a pocs minuts del final que va eixir fregant el pal esquerre de L'Hospitalet, però això va ser tot. Gran decepció dels jugadors, que un cop acabat el partit no van poder reprimir la frustració i van quedar escampats per l'herba durant diversos minuts. Gran decepció també dels aficcionats que ens vam quedar muts i perplexos, a excepció del nostre company i amic del 69TEAM* Pepe G. Vela, ampli coneixedor dels secrets del futbol, que, sense pensar-ho un minut, es va introduir al vestidor de l' Olímpic a felicitar i animar, per la gran campanya realitzada, tant a jugadors com al cos tècnic. La sensació de fracàs es respirava en l'ambient i només es va aclarir una vegada iniciat el llarg viatge de retorn amb l'enviament d'un missatge de suport al Míster per l'excel·lent campanya realitzada. S'havia perdut, en l'últim sospir, el gran trampolí que suposava jugar la promoció de l'ascens. Al final i, de passada, algú va comentar que el cinquè lloc facilitava jugar la Copa del Rei, sens dubte premi de segon ordre que arribava com consol per al desconsol d'aquell moment ...
La nova temporada començava amb la curiositat del sorteig de la Copa del Rei. La sort començava a canviar. Exempts en la primera ronda, -les tres primeres a partit únic-, en la segona,  el bombo ens deparà un enfrontament a casa amb el Barakaldo, que, en un partit típic de 2ªB, l'Olímpic s'imposa amb un gol a pilota parada del davanter Cristian que certificà l'accés a la tercera ronda.
Cordem-nos els cinturons que, a partir d'ara les emocions són contínues i d'alt voltatge. Ens situem al moment del sorteig, se celebra  divendres al migdia, hora de la partida setmanal de pàdel entre companys de treball, entre els que es troba T. Aparicio. Juguem amb normalitat i només acabar sorgeix el nom, Laudio i ens toca fora de casa. Ens vam quedar tots perplexos, només sabem que és del P. Basc, furguem una mica en Google i ens diu que Laudio és el nom en euskera de Llodio. Les coses ja comencen a funcionar i la maquinària per conèixer quins jugadors té, com juga, etc. etc. etc. es posa aquesta mateixa tarda en marxa.
 L'afició ja sospita que si s'elimina el Laudio pot arribar un rival de primeríssim nivell, l'expectació comença a disparar-se, l'eliminatòria és a doble partit i contra un equip de primera que jugue a Europa. El partit de Laudio es celebra entre setmana de manera que el desplaçament s'intueix poc concorregut, ... jubilats, directiva, algun estudiant despistat i poc més. La premsa local xifrava l'assistència d'aficionats de l'Olímpic en 15 persones. Nous companys de viatge i rumb a Vitòria-Gasteiz, primera etapa. En la segona etapa, Bilbao, visita turística i passeig per l'Estadi de San Mamés per recollir alguna "relíquia" del vell camp per als fidels lleons de Novetlè. Dinar al casc antic, descans i eixida cap a Laudio i arribada a l'Estadi de Ellakurri, amb capacitat per 2.550 espectadors i pista d'atletisme, bo per a l'equip visitant que no té a l'afició local damunt. Aquí a diferència de l'Hospitalet, tots vam passar per taquilla, directius inclosos. Intercanvi de salutacions amb els expedicionaris i afició local que va compartir viandes i comentaris amb els forasters. El primer temps va transcórrer amb relativa tranquil·litat i amb la TV de l' Olímpic emetent, però el segon temps va ser d'infart com assenyala el tòpic, el Laudio es va avançar al marcador i nosaltres sempre a remolc. A mesura que transcorria el partit, el nerviosisme ens feia efecte. Si a això afegim que la TV va deixar d'emetre, les trucades de telèfon, els whats a grups, les notícies contradictòries que venien de Xàtiva feien impossible prestar atenció al partit. Però va arribar l'empat i va tornar la tranquil·litat fins al final del temps reglamentari. Les trucades i missatges continus -de Barcelona, València, Salamanca, Xàtiva-, amb empat al final de la primera part de la pròrroga, donaven més intensitat emotiva al partit. Començava la segona part i de nou a remar costera amunt, gol del Laudio, ja sense gairebé temps material per reaccionar ... Però el dia, el viatge, les trucades i el partit no volien posar límit a les emocions i va arribar novament l'empat . Calia anar a la tanda de penals i, una altra vegada, el pensament de si "tant nedar per morir a la riba". Amb empat, de nou, a la tanda de penals s'arribava a la mort sobtada: qui falle, perd. I en el novè penal, potser es va sentir al més enllà les pregàries d'un directiu expert en finances, ens va donar la classificació. Amb l’eliminatòria a la butxaca i després de les fotos de rigor, aquest cop si baixem a la caseta a felicitar el Míster, que ens va rebre completament exhaust i satisfet de l'èxit aconseguit. Abraçades i comiat ràpid perquè l'equip part immediatament cap a casa, uns a descansar i Toni a les vuit a classe, esmorzar al Moncho i relat als companys de taula amb final feliç. Nosaltres a Bilbao i al matí següent a casa amb la satisfacció d'haver assistit a un dels moments més importants en la història de l’Olímpic.
Altra vegada el sorteig, però aquesta sí que hi va haver d'endarrerir la partida de pàdel de divendres, a requeriment dels mitjans de comunicació, plantilla i cos tècnic. Tots es reuneixen al Betet a veure per televisió l'aparellament: València, Sevilla, Betis, Reial Societat i els grans, Barcelona i Reial Madrid, poden ser els rivals. Des força temps abans al bar era un anar i venir d'aficionats, directius, jugadors, tècnics, càmeres de TV, micros, que els transeünts miraven perplexos sense entendre què passava. "La Grossa" no es va fer esperar i a la primera es va aparellar l’Olímpic i Madrid. A partir d'aquí, l'èxtasi col·lectiu, crits, abraçades, fotos, entrevistes a jugadors i entrenador, fins que, per fi, es va anar tranquil·litzant l'ambient i vam poder complir amb la nostra  partida setmanal de pàdel. Des d'aquest moment a Xàtiva tot era Reial Madrid, per a bé o per a mal, una altra vegada el futbol local ho envaïa tot, la bogeria. Xàtiva, via Olímpic, apareixia en els telenotícies i en la premsa de Madrid, reportatges a jugadors de totes les maneres, anuncis de TV amb jugadors de l'Olímpic, en les tertúlies dels bars, mercats, en definitiva, el teixit social es va impregnar de futbol local. Meravella el que dóna de si un equip semi professional i de províncies mesurant-se als galàctics del Madrid a ulls de la premsa i TV de Madrid, i, sobretot, si l'entrenador és professor d'institut. Però no tot van ser entrevistes en les grans cadenes. Destaquem l'entrevista a Toni pel blocaire "JM Simón-Enguera y su Sierra ", que, amb uns mitjans rudimentaris, amb molta il·lusió i amb l'ajuda dels amics, va donar a conèixer les aventures d'un dels seus ciutadans més famosos. Les mancances de la Murta, la instal·lació de grades supletòries, l'estat de la gespa, van ser temes de conversa i per descomptat , les entrades. Un altre cop el telèfon per mitjançar en l'adquisició d'entrades, cosa fàcil amb un cap de taquilla tan eficient. En definitiva, èxit social, esportiu i econòmic, amb les càmeres de Canal + de testimoni directe i el camp a rebentar. Al final del primer acte ens vam quedar amb el titular que va regalar l'entrenador en la roda de premsa: "P. Contra qui heu jugat aquesta setmana? R, No, res, venim d'empatar al Reial Madrid " recordem que va ser l'únic partit de la competició que no va guanyar.
Superat el primer round amb dignitat, el desplaçament a Madrid va ser modèlic. Una altra vegada en dia laborable, però una visita al Santiago Bernabéu bé s'ho mereix, la proximitat al nadal possibilita l'assistència d'estudiants, ja lliures de les seues obligacions acadèmiques, Ningú vol perdre la trobada per la qual cosa s'habilita un tren exclusiu per al desplaçament gràcies a la gestió dels empleats de Renfe aficcionats de l’Olímpic i la col·laboració de la directiva. Tan alta era l'expectativa que va caldre llogar un altre que immediatament es va omplir. Una infinitat d'autobusos i cotxes particulars es van llançar a l'autovia, cosa mai vista. No tots els dies es juga contra el Reial Madrid al Bernabeu. El dia somiat, matinet a l'estació de ferrocarril i motxilles carregades de peces d'abric, bufandes commemoratives i il·lusió a dojo, penyes d'amics, parelles, famílies al complet, algun que altre directiu, preocupat per si finalment seria inclòs en el dinar oficial del Reial Madrid, càmeres de tv, tots amb l’equip
Que bé funcionaria el club si la meitat dels desplaçats continuaren donant-li suport al llarg de la temporada, però així són les coses i després tornarà la normalitat de la lliga i l'assistència al camp tornarà a ser com a una família. Madrid ens va rebre amb curiositat i afecte, per allà on ens desplaçàvem, menjar típic i visita obligada a la concentració de l'equip rebent-nos amb els braços oberts. Al hall del cèntric hotel on s'allotjaven es va improvisar una classe de futbol i societat per part de l'entrenador i professor a tots els que estàvem, especialment inoblidable per als més joves, fotos de rigor, comiat i marxa a l'estadi amb temps suficient per a rebre l'equip que va arribar com si d'un cap d'estat es tractara, sirenes, llums, cotxes i motos de policia, obrint-se pas davant de moltíssims aficionats que esperaven al crit d' OLÍMPIC, OLÍMPIC !. Veritablement emocionant, el camp amb una boníssima entrada i els aficionats visitants agrupats en un lateral, .. impressionant!. Del desenvolupament del partit ja es va encarregar Canal + de fer-lo arribar a tot arreu amb la professionalitat que els caracteritza. Final del partit i del somni coper. Als jugadors encara els quedava un sopar de celebració i descans a la capital, la resta, inclòs l'entrenador, tornada a casa, cada un amb el seu mitjà de locomoció que al matí següent era dia de pantaló vell.
Només resta agrair a tots els estaments del club per haver-nos fet somiar, encara que fos com aquell programa de la millor televisió de la dècada dels seixanta "Reina por un  día.
 GRÀCIES OLÍMPIC !
*69TEAM, companys de curs de l’institut de la dècada del seixanta.

Tuesday 27 May 2014

AUTORITZACIÓ



AUTORITZACIÓ PER A ACTIVITATS EXTRAESCOLARS 

 En/Na_______________________________________________amb DNI__________. Com a pare, mare o tutor legal de l’alumne/a_____________________________ del curs i del grup____.
AUTORITZE el meu fill/a a participar en l’activitat extraescolar exposada més avall, tot i assumint qualsevol responsabilitat derivada del seu comportament o actes.
Així mateix, autoritze el professor acompanyant a dispensar ajuda sanitària en el supòsit que fora estrictament necessaria.
 VIATGE FI DE CURS A EIVISSA 2015
DATA DE L’ACTIVITAT:  14:06:2015 al  19:06:2015
TRANSPORT: autocar i vaixell
HORA PREVISTA D’EIXIDA: . D’ARRIBADA: . 
PROFESSORS ACOMPANYANTS: TONI. APARICIO.

Xàtiva__de juny de 2015

EIVISSA 15


14 JUNIO  XATIVA / DENIA / SAN ANTONIO
 Salida desde el IES Jose Ribera a las 10,45 hrs
con destino al puerto de Denia, llegada paseo por la ciudad y comida en la playa de Las Marinas a cargo de cada uno, salida a las 19:00 hrs en el Ferrys rápido de la Cía Balearia con destino Ibiza. Llegada y traslado al hotel. Acomodación   CENA (fria) y ALOJAMIENTO.

DEL 16 AL 19 DE JUNIO I B I Z A


Estancia en régimen de PENSION COMPLETA. Días libres que aprovecharemos para disfrutar del sol, las playas, de las instalaciones hoteleras, etc .... Además vamos realizar excursiones : Mercado Hippie, Castillo de Ibiza, paseo en barco; a determinar las fechas en función de las disponibilidades..


19 JUNIO IBIZA / DENIA / XATIVA 
DESAYUNO en el hotel y tiempo libre. ALMUERZO en régimen de pic-nic. A las 12:00 hrs traslado al puerto de San Antonio y salida en el Ferrys a las 14:30 hrs con destino Denia. Llegada y traslado en autocar hasta nuestra ciudad de origen, llegada y …..

Fin del viaje y de nuestros servicios


 SERVICIOS INCLUIDOS



• Traslados en autocar  Xativa a Denia y regreso

• Billete de barco en Ferrys de la Cía Balearia : Denia / Ibiza / Denia

• Traslados puerto – hotel – puerto

• HOTEL  3 ***

• Régimen: PENSION COMPLETA – 05 NOCHES -

• Seguro de viajes

• Seguro de responsabilidad civil para profesores

• IVA

• Las excursiones, hasta donde lleguen los fondos de reserva.

Monday 17 February 2014

Camí de Santiago


CAMINO DE SANTIAGO
  MATINERS DEL TENIS

SALIDA DIA 28 DE MAYO Y REGRESO DIA 3 DE JUNIO SALIDA DIA 28 DE MAYO A LAS 7, 30 DE LA MAÑANA DESDE LA ESTACION DE FERROCARRIL DONDE ESTARAN LA FURGONETA Y EL COCHE PARA DISTRIBUIR MOCHILAS Y SUBIR A LOS VEHICULOS SE RUEGA PUNTUALIZAD, PARA LLEGAR TRANQUILOS A SARRIA Y DESCANSAR. 

Dia 28-05 Salida con destino a SARRIA haciendo las paradas necesarias para estirar las piernas, almorzar y comer lo mas cerca posible de Sarria para descansar y dormir en el hotel RECTORAL DE GOIAN en Sarria. 

Dia 29-05 Levantarnos cada uno con el tiempo que necesite para arreglarse, desayunar y estar apunto para salir de caminata a las 8 de la mañana desde SARRIA a PORTOMARIN con un total de 22,4 kilometros llegando a Porto Marin donde dormiremos en el hotel POUSADA PORTOMARIN en Portomarín. 

Dia 30-05 Salida de caminata desde PORTOMARIN A PALAS DE REI con un total de 25 Km. Llegando a Palas de Rei donde dormiremos en una casona rural llamada CASA BLANCO

Dia 31-05 Salida de caminata desde PALAS DE REI A ARZÚA con un total de 28,8 Km que es la ruta mas larga de todas, llegando a Arzua donde dormiremos en el HOTEL SUIZA en Arzua. 

Dia 01-06 Salida de caminata desde ARZÚA A PEDROUZO esta etapa es la mas corta por el cansancio de ayer y tiene un total de 19,1 Km llegando a Pedrouzo para coger los vehículos y desplazarnos para pasar la tarde en Santiago de Compostela donde dormiremos en el HOTEL UNIVERSAL pegado al centro histórico y muy cerca de la Catedral. 

Dia 02-06 Salida desde Santiago con los vehículos a Pedrouzo, donde empezaremos la caminata desde PEDROUZO A SANTIAGO DE COMPOSTELA, este día deberíamos de salir antes para poder llegar antes de las 12 a Santiago para poder asistir a la misa del peregrino, que es dedicada a los peregrinos y muy bonita. Después tenemos tiempo para descansar y tomar unas tapitas típicas de Galicia y para cenar lo celebraremos con una mariscada como marcan los cánones del caminante, en el restaurante El PASAJE en Santiado y dormiremos en el mismo HOTEL UNIVERSAL EN SANTIAGO

Dia 03-06 Levantarnos y preparar las maletas y mochilas para la vuelta a casa, desayunaremos unos churritos frente al hotel y conducir tranquilamente hacia casa haciendo las paradas necesarias para descansar y comer.

Wednesday 30 October 2013

Ximo Ca

           Un altre que deixa la feina!


Sí, un altre del 53 o de la promoció del 69 del Ribera que acaba amb la seua tasca diària a l’IES de Canals: XIMO CAMARENA.

Al principi del curs passat, quan li comentava que ja tenia clar que em volia jubilar, ell no estava gens convençut i dubtava molt… però a mesura que passaven els mesos i els rumors deien que possiblement no arribaríem a jubilar-nos, va començar a decidir-se. Aquests darrers mesos,… està insuportable...!!! El 31 d’octubre… passa a la reserva, jejeje

Setembre de 1.963… amb uniforme nou i amb pantaló curt, per mig d’un vell autobús de línia, arribem a Xàtiva, destí: l’institut de Xàtiva, EL RIBERA. allí coneguem als nostres nous companys: uns de Xàtiva, altres de Canals, de l’Alcúdia de Crespins, de tots els pobles de la Canal… Al mateix temps que compartim aula, també compartim aficions comuns, especialment… EL FUTBOL.

Ximo no destacava per la seua potència física… destacava per la seua tècnica, el saber portar el baló als peus i especialment en fer jugar a l’equip… el típic migcampista tècnic que compensava amb tècnica la força bruta de un tal “Willy” de l’Alcudia (d.e.p.) o els anys de avantatge que ens portaven Adelino o Alberto Pardo; Ximo sí que sabia “crusar-la” com li demanava “Coca” esperant el desmarque.

Al seu poble, l’Olleria, també va destacar com a futbolista i va ser quasi l’únic que a l’acabar l’etapa de juvenil, un tal Domínguez, entrenador del primer equip de l’Olleria, li va demanar que jugara amb ells. Els altres anàrem al segon equip, el dels aficionats de regional.

També era aficionat al joc de la pilota valenciana, concretament al RASPALL, al vell Trinquet de l’Olleria. També allí era dels tècnics… no era dels que amb “una bona raspallà” enviava la pilota al palquet o la galeria; era dels que sempre buscava la “muralla” del trinquet per a que el contrari tinguera dificultats en tornar la pilota i poder acabar el “quinze”.

Estes aficions sempre les ha combinat amb el seu treball a l’IES Francesc Gil de Canals, no més interromput un parell d’anys, si no recorde mal, en que es va fer càrrec d’un mòdul formatiu dedicat al vidre a l’IES del seu poble.

Però… quasi de sobte, Ximo va desaparèixer de la vida quotidiana del poble. Ja no el veies pel trinquet, ni pel futbol, ni pel casino al que de vegades anava a jugar una partideta a cartes als “tres sets”…

XIMO ES VA ESTRELLAR!!!

Ací tenim a Ximo amb els professors del Ribera i el conseller d'Educació de l'época, després de la visita al seu observatori astronòmic
No, no va tindre cap accident de cotxe, simplement… es va dedicar a estudiar les estrelles. Es va muntar el seu observatori al seu xalet, i d’allí ja no el va traure quasi ningú. I amb eixa afició i dedicació segueix i… ara que tindrà mes temps, estic segur que el firmament deixarà de tenir cap misteri per a ell.

No més em queda un dubte… seguirà estudiant el cel i les estrelles o, tal vegada, no més tinga ulls per la seua gran estrella?... LA SEUA NETETA!

Avant XIMO, sé que portaràs molt bé la teua jubilació, tens aficions i coses per a fer (encara que siga passejar al teu gos) i estic segur que no seràs d’eixos jubilats que es dediquen a veure les poques obres que hui dia es fan i… també estic segur que no seràs dels que diuen que cauen en depressió i precisen de psicòleg.

Quasi quaranta anys de treball, bé valen uns anys de descans junt als teus i les teues aficions, i… no oblides als teus amics i companys del 69 TEAM (els jubilats i els que segueixen quotitzant per a que la pensió no ens falte cap mes) jejeje








Vicent Albinyana
un del 69