MATRÍCULA
Oh dia clar de tenebroses nits
Entre homes irats
que foraden la nit de fosca revenja.
I homes vençuts
que escampen l'ordi humil
Mentre tronen les trones
i, amb una pau eixuta, denuncien el rent
neguen al poble l'oli del poble
fiscalitzen collites de suor generosa
i alcen monuments per a la seua glòria
amb l’engrillonada tragèdia del poble
només per la memòria del vençuts soterrar
Oh nits encongides
Esperant l’indult d’aquesta sa militar excremència
Oh Estat de coses, sense la humanitat
L’autarquia militar encara a prop
I l’estraperlo econòmic governant
Dominen l’horitzó, imposen la por
Oh classes subalternes
Amb davantal dispostes amargament a obeir
el nouvingut senyor, ignorant farfallós
de comú legió i d’armada bandera
Vosaltres que heu cobert de pètals il·lusoris
El camp i heu alçat els monuments
Que denuncien la covarda mentida
Del gloriós moviment esquizofrènic d’insídies
que al pit dels germans dispara
i talla el pensament dels savis.
Falsària pàtria
Vosaltres, que heu parit amb silenci
La nova sang de les centúries.
Però aquesta sang ja se us escapa
De les mans i un règim fratricida
L’agombola entre sotanes i paràsits
I així nodrir la carn embastardida
Amb la sang innocent i mansueta
Dels fills dels germans, dels nets
Pels assassinats en els afores
En les revoltes, en el talús dels tossals
En les anònimes barrancades camuflats
I els valls excavats pels legítims
Soldats de la pàtria traïda
Els vençuts
Hi ha un foc fet de conjurs
De furts i robatoris, de confiscacions.
Hi ha el treball humil sense cap dret
digne i salvífic, callat en el retir
Cel·les obertes al sospir i l’espera
Nits de remors i pregàries en els brancals
Mentre el cor retruny i s’esclofolla a badalls
S’espera la renuncia a la revenja
De l’obcecat vencedor encara d’àpat
Els fills, els marits, els pares i els germans
Vetlen la nit, tota la nit vetlant mentre de
Matinada el botxí s’emporta els companys
I les fileres s’arrepapen al mur sota la sèquia
Al llarg del reguerol, en el barranc, rere la tàpia
I enfront l’estol dels canons fumejant
Sense aturada, vomitant la mort
Hi ha un trist sojorn un descans de difunts
Hi ha també una escampada estona després
Del Majestuós funeral perquè els vicaris
Sojornen a les taules, als patis
A les corts a les alcoves i la gent temorenca
Del quiet, aviat tensa el gest i s’apama
I els homes i les dones que ja retornen
I reprenen l’alé, encara departit
Pel neguit del pal.li el quequeig de la vergonya.
Nissaga
Però escampa la fulgor entre la dolorosa nit
I arriben en estols de camp i menestrals
De poble i de ciutat i ocupen els pupitres.
Venen amb el senyal a la pell i al cor
Dels seus represaliats, fugits, silenciats
exiliats, amagats, assassinats
però no gosen dir i callen emboscant la nit
i esperen el nou dia. N’hi ha també qualsevol desentés
que res no sap i res no vol saber, però s’aplega
ve amb la innocència en la pell i el cor entendrit
cregut, absent, etern, immemorial, descendent de
La classe subalterna. Volen comptar i ser.
Son el demà present en aquest poble vell
manat de manats i servil retret del poder mesquí.
Venen per fi als centres amb altes reixes el murs coberts
amb els diners pagats pel silenci, la por i el fil en pua
el rastell i a dal del mur vidres obrats en el ciment
Venen a escola de la pàtria homes i carn al servei
dones i mans i ventres i que en parisquen més.
I van fills i nets, són represaliats subalterns i vicaris
També sicaris, veterinaris i arrendataris apegats i servidors
Fills i nets de botxins, amalgama de fe, por i rancor.
Reglament
Sota les lleis i reglaments falsaris
Una llei d’etèria i caganera metafísica
"Unidad de destino en lo universal", vomitada
Per la intel·ligència militar casernària
Fidel defensora dels valors d’occident
Ni moros ni rojos ni maçons ni separatistes
La sacrosanta unitat de destino en lo universal
I la formació de l’esperit nacional
En un llibre de tapes dures de pesantor picaplets
Obligadament a aprendre i recitar de memòria
com el catecisme de la santa mare església
"los principios fundamentales del reino"
"las leyes orgánicas i los procuradores a cortes"
"por el tèrcio familiar, por el tèrcio vecinal por el tèrcio provincial"
i "por el glorioso tercio de Flandes i la lequión"
comandat pel gran capità Gonzalo cabrot de Còrdova
Models medievals a banda, pura runa de lleis dictades
Per sa excremència i pura runa de procuradors en corts.
Lleis orgàniques del Regne d’Espanya
Suprem avortament intel·lectual de sa Excremència
Sublimes lleis parides expressament per la gent d’ordre:
El caporal de la mili, i el rector de la parròquia
La llei supervisada per la guàrdia civil del Duque de Ahumada
i tutorada per la brigada politico-social
fidel guardiana de “los eternos valores de occidente”
per al país que volien aspirar a ser, la nació escollida.
País d’ociosos fidalgos i de palafreners furta gallines
Dactilocràcia
De ministres militars nomenats a dit per la "culona" manadora
governadors civils nomenats a dit pel ministre llepó de torn
d’alcaldes nomenats a dit pel governador sicari parasitista
Tot una rècula de profitosos bastardea insaculata i onanista
Fidels sicaris masoquistes estèrils vigilants de la porra
I guardians de la figuereta de l’amo.
Tots ells curosament vestits amb pedaços de blaves camises
Rebentant de costura per la cobdícia descarada i l’avarícia
Desmesurada de les engrunes arrapades entre els lacais i sequaços.
La dona nacional
Oh la sang innocent jerarquitzada
Obligada a repetir el dit acusador
sobre el germà sobre el veí sobre l’amic sobre la mare
pitjor sobre les dones i els homes i les dones
les dones sempre subalternes oblidades
en aquesta clofolla de pàtria subsidiària
La secció Femenina de la falange espanyola
Pudor ancestral d’Isabel la catòlica i oxímoron viu
de Santa Teresa de Àvila i del niño Jesús.
Secció femenina, ni batalló ni esquadra ni tèrsio...
només Secció, escissió de la castella de Adam
Proclamada per l’ancestralitat de la doctrina:
Anibal, Asdrúbal, Viriato, els Cartaginesos i els numantins...
Però femenina, femenina, femenina: materna i domèstica.
Secció femenina, cridada als alts designis i deures
Nacionals de “sus labores” i “reposo del guerrero”
L’esperit nacional
la sang innocent, joves veïns de barri
cosins del camp i menestrals de la vila
fusters, ferrers, manyans, llauradors d’horta i de secà
botiguers petit burgesos, ultramarins establerts
gelaters, torradors, forners, capatassos
mecànics incipients, llimoners, venedors
fotògrafs, locutors, bancaris i mossos de farmàcia
nabers, allers, cebers, tarongeraires, mitjancers
i mitgers, aparcers, fiters, palafreners i fematers
i els descendents vinguts de fora i de dins de ciutat
rodalies, alqueries, masos, corrals i bisquerts.
Humilment i feliç reunits en estols i camaraderies
Per nivells i cursos, també per sexes separats
Fins que l’economia no permetia més segregacions
Oh joves, adolescents i adults distintament oberts
A la vida comuna arrenglerats en ordre marcial
Cantant compulsivament un cara al sol sense horitzó
Arrossegant dolentament la fi del vers sabent la fi
Del sistema comprovant l’agonia dels camises blaves
Goig de l’encalma i centre d’univers en el rotgle del pati
Acabat el marcial engany i les falses pregàries
Delit dels companys i juganer esmerç de l’entrepà
En companyia còmplice i competitivitat programada.
On l’educació pel gust, la música, l’estètica, el color?
On la sensibilitat, el tacte, la cortesia, la creativitat
El detall, l’atenció personal, la solidaritat i la disposició?
I, encara, on la raó per al dubte?
Hores Lectives
Baixades i pujades al pati, al bar, al gimnàs
Pujades i baixades al laboratori, la sala de dibuix
Les ciències naturals, el saló d’actes, eixides al bany
I també l’amarga visita al cap d’estudis, els punts
El càstig, pagar. Oh companys discriminats i perseguits
Per l’estol de desvagats imberbes. Obesos asmàtics
Hipocondríacs, cardíacs, xiques pudoroses, adolescents
D’horta, naïfs, ànimes càndides, callades, soterrades
Sota el guirigall de la competició i el clam dels flancs
Uniformats, arrenglerats, contraordenats, retro visionats
Apartats de la competició, segregats, arraconats.
Glòria i honor a la jerarquia, la gent ha d’aspirar
Mirar amunt, envejar, tastar la diferència de ser l’elegit
Avariciar la consideració del jerarca i pujar l’escaló de la vida
Rebutjar qui se’n va, quedant enrere en el pobre fangar
Dels covards sense fe que no volen creure en Déu
I vigilar la noble execució de l’ordre i la consigna
Dos punts per no portar corbata. Per les sabates brutes
Punt per despentinat. Dos per parlar en la filera
Quatre punts per faltar tot el dia a classe sense justificar
Que vinga el teu pare o ta mare a parlar amb el director
Consigna: Mon pare no pot venir que té molt de treball
I la mare tampoc, ací té per comprar 10 punts més.
I ja està, ja s’ha acabat el model educatiu i escolar del règim.
Disciplina, ordre, submissió, pietat, estudi i disciplina.
“Firmes!”
Mentrestant, als EUA, Scott Mckenzie cantava aquella
“San Francisco (be sure to wear some flowers in your hair)”
Gimnàs
Però la sang bull en el jove que transita la nit imposada
I del foscant esclata la fulgor i el clam de rebel·lia s'insinua
Encara verge impotent desnervada i esquàlida
Ara és només provocació qüestionament o resposta
La bèstia gruny i badalla d'amorfa faç incrèdula. Indolent
la seua falç s'adorm al capçal tipa de colls i de ritus
Un escamot de lliris a tropell i uniformat per ordre
I conjura de l'altíssim no ha d'espantar el guaita de la fe
El serf i servidor de la formació de l'esperit nacional
No ha reculat el caporal jamai en cap batuda i d'aquest tropell
Imberbe i saturnal no en quedarà demà ni una minsa engruna
Ara és el xulesc entrapat comandament intermedi de l'OJE
Apujat a la condició de prefecte i d'educador distingit
Sorgit d'una foscúria inclement de pederàstia i cilici
Que reparteix a dojo esclavitud i desmemòria a colp de xiulet
I de gimnasta orgànic disfressa el seu mandat i l'orde.
Exercit-acció
La sang i el furor del jovent s'enjoia en la cursa enfollida
s'estiregassa en el tatami i creua el gimnàs sense desfici
els músculs s'encauen i arronsen els membres irats
corrua de cames a dojo i plantes al cim ocular:
porta, correguda, llançador i printong. El vol i recepció.
Neguit, coratge, displicència, refús i reprensió.
Castic, castic, castic per qui refusa i l'escàpol.
Neguit, neguit, neguit per tothom.
Esquinç, vol estrebada, estirament, flexió
Renill, escorça, estremiment, reforçament i dol
Dolor i trencament, perill vertebrador desvertebrada vèrtebra
Falliment, abatut, relliscada, trencament vertebral
Trenc, trenc, trenc
Ensurt, lividesa, ressort... quietud, espasme, col·lapse
Xiulet. Indignació: “Ustedes, ustedes, No me hacen caso.”
El castellà s'imposa per poder i legislació
Consueta Consigna
La llengua imperial transita els estaments, marcant distància
S’imposa en la trona, en els tribunals, en els registres, l’economia
La medicina, l’estudi, la sanitat, l’escola, l’autoritat
És una consigna fosca i secreta que no cal proclamar
Perquè ella sola es propaga amb visceralitat i contundència.
D’ella depèn el treball, d’ella depèn el menjar, d’ella depèn el dret
La justícia més que mai cavalca amb antifaç i careta.
Una per simular i l’altra per a no veure la descomunal
Injustificada i injusta consideració a una i a d’altres
Per a ustedes el dret, el servici, l’atenció i el recompte
Per a Vosté la dalla, el treball, la descurança i l’engròs
Per a Usted del mig, del millor, per a vostè pura engruna.
L’educació es mesura en gran part pel coneixement de la llengua
No qualsevol llengua és clar, la materna no cal
És més caldria anar abandonant-la ja d’una per totes
Si d’estimar la mare pàtria i d’aspirar a ser del elegits
es tracta i no només de subsistir miserablement del sou
I del servei als senyors definitivament i cardinal
Reservat als addictes a i als usuaris de, amb garanties
De reserva de plaça i de carrera primordial en l’administració.
Però en la gran majoria d’empreses privades
Regeix la llei nacional i no cal explicitar-ne el contingut
Que tothom coneix i propaga amb ineluctable obediència
De qui no pot escapar del destí, del fuet, de la proscripció
I encara pitjor, de la desaparició sobrevinguda i sobtada.
Fugina
Campanes criden al vol l'ocellada
I estols se'n fugen pels descosits del matí feiner.
D'una revolada s'apleguen desfeinats i crítics.
Qualsevol toll o rierol ignot
Serà millor que aquella castració marcial
Un dels estols tria els sorolls impenitents
Del Ramon i la Regina players.
Billars, ping-pong, flippers i àdhuc els futbolins
Travesses, handicaps, equips i apostes diversos.
Torns i retorns entre jocs i envits.
La jovenalla troba en el ritme tens de l’envit
La fuita de les garres del voltor semaler i del camisa blava.
De l'altre flanc un bell estol s'afanya
A les profundes entranyes del soterrani bar.
Espais florits entre taules de marbre i sentors
I finestres florides al jardí de Selgas d’humida foscor
En dolç combat al voltant de les nou s'arraconen.
Bell esmorzar i justes de tardor comboien.
La hispanitat, Tots Sants, la Immaculada Concepció
Son un recés menor entre els dies joiosos
Del joc i la fugina del Monxo i res com el 9, 19, 29
Per envidar l’estona als insurgents i als capataços
Cal una especial dedicació al cultiu expressiu del joc
Escola d’oci i planificació estètica del temps
Assaboriment del moment i comunió amb el medi
La mística del creixement sostingut i respecte al paisatge
Present "avant la lettre" en les pràctiques naturalistes
A Les Palanques, la platgeta d’Alboi o la Xopada.
Foios- Xàtiva, Setembre 2016, Francesc Collado
