INVERSIO I FINANÇAMENT

PREGUNTES FINANCIACIÓ INVERSIÓ

TEST (PAU Andalucia 2007 i 2008, Castella i Lleó 2006 i 2007, Catalunya 2007 i Navarra 2007.

1.- Asenyala quina de les següents NO és un recurs financer a curt termini:
a- la financiació de funcionament
b- el leasing financer
c- el descompte comercial

2.- Són fons de finançament externa per a l’empresa a llarg termini:
a- els resultats de l’exercici i les amortitzacions
b- les reserves de l’exercici
c- el capital social i les primes d’emissió d’accions

3.- Quina de les següents és una font de financiació interna:
a- un emprèstit
b- el passiu
c- les reserves

4.- Què s’entén per financiació aliena?
a- és la proporcionada per l’empresari
b- és la que proporcionen els clients
c- és la proporcionada pels bancs i demés acreedors

5.- El descompte comercial representa un instrument financer a través del qual:
a- Un banc adelanta l’import d’una factura i a canvi se descompta una comissió pel risc asumit
b- Un banc adelanta l’import d’una factura i a canvi d’una participació en el benefici de l’empresa
c- Un banc adelanta l’import d’una lletra firmada per un client de l’empresa amb un venciment de futur, descomptant una comissió

6.- Un leasing financer és:
a- Un crèdit que funciona com a un compter corrent
b- L’emtrega a una empresa de las deudas de clients per a que ens adelante el cobrament i ho gestione
c- Un arrendament financer amb opció de compra

7.- Asenyala l’afirmació correcta:
a- El rendiment de l’obligació està en funció dels resultats obtesos per l’empresa
b- El risc de l’acció és menor que la de l’obligació
c- Les accions donen dret a participar en la gestió de la societat

8.- En un emprestit, la diferència entre el valor nominal i el preu d’emissió rep el nom de:
a- Termini d’amortització
b- Prima d’emissió
c- Preu de reemborsament

9.- El capital social és una font de financiació:
a- Pròpia i interna
b- Pròpia i externa
c- Aliena i a llarg termini

10.- Les reserves voluntàries són una font financera que se pot classificar com:
a- Externa i pròpia
b- Externa i aliena
c- Interna i pròpia

11.- Els aplaçaments de pagament concedits pels proveïdors del tràfic comercial són:
a- Autofinançament de manteniment
b- Finançament interna
c- Finançament extern

12.- Com es denomina la forma de finançament empresarial que consisteix en la cessió de tots els drets de crèdit sobre clients a una altra empresa?
a- Vending
b- Rènting
c- Factoring

13.- La diferència entre cobraments i pagaments de tesoreria es denomina:
a- Desemborçament inicial
b- VAN
c- Cash-flow

14.- Els mètodes de selecció d’inversions que no tenen en compte el moment del temps en que es produeixen els fluixos de caixa es califiquen de:
a- Dinàmics
b- Primaris
c- Estàtics

15.- El termini de recuperació o pay-back d’una inversió és:
a- El tipus d’interés o descompte que fa el seu valor actual net igual a zero
b- La diferència entre el cobrament generat per una inversió determinada en un moment i el pagament que eixa inversió requereix en eixe moment
c- El període de temps en el que els ingressos que es produeixen com a conseqüència de la inversió igualen el desemborçament inicial efectuat

16.- Segons el criteri del VAN, es triaran aquelles inversions què:
a- Tots el fluixox de caixa siguen possitius
b- El Van siga menor que zero
c- El Van siga major que zero

17.- Una inversió és viable si la TRI és:
a- Possitiva
b- Superior al VAN
c- Inferior al cost de capital
d- Superior al cost de capital

18.- El càlcul del valor futur de qualsevol capital, a partir del coneixement d’un tipus d’interès, es denomina:
a- Actualització
b- Cash-flow
c- Capitalització

19.- El criteri d’avaluació i selecció d’inversions més perfecte i que, per tant, prevaleix sobre qualsevol altre a l’hora de prendre desicions de selecció de projectes es denomina:
a- Termini de recuperació o play-back
b- Termini de recuperació actualitzat o pay-back actualitzat
c- Valor acual net o VAN

20.- Entre capitals de la mateixa quantia, però amb data de venciment diferent, els que tingen dat de venciment anterior:
a- Tenen igual valor financer que els que tingen data de venciment posterior
b- Tenen menor valor financer que els que tingen data de venciment posterior
c- Tenen major valor financer que els que tingen data de venciment posterior

21.- A la facilitat amb que un element patrimonial es converteix en diners se denomina:
a- Solvència financera
b- Coeficient de caixa
c- Liquidessa

22.- Assenyala l’afirmació correcta:
a- La borsa és el lloc on es guarden els títols valors de l’empresa
b- L’acció és el títol mitjançant el qual es pot demandar a un client per impagament
c- La cotització és el valor al que es compra o es ven un títol valor en el mercat borsari

23.- Assenyala l’afirmació correcta:
a- Les accions no donen dret a participar en la gestió de la societat
b- Les accions són reemborçades al seu venciment
c- Les obligacions produeixen uns rendiments períodics i constants (interessos) coneguts d’antemà, amb independència dels resultats obtesos per l’empresa

NOTA: .

PREGUNTES

1.- Concepte i classes d’inversions.

Inversió és tot aquell desemborçament de diners o recursos econòmics (capital físic o humà) que es realitza amb l’objectiu d’obtindre uns ingressos en el futur que superen el desemborçament inicial.
Les inversions es poden classificar en:
-Inversións econòmiques o productives, significa la utilització de fons financers per a adquirir béns de producció amb l’objectiu d’augmentar la capacitat productiva de l’empresa. És a dir, les inversions econòmiques, reals o productives consisteixen en l’adquisició del capital productiu (edificis, maquinària, existències, etc) que l’empresa necessita per al desenvolupament de la seua activitat.
Aquestes es poden classificar en: inversions de renovació, que es realitzen per a sustituir equips productius desgastats o estropeats, i inversions d’ampliació, que es realitzen per a l’adquisició de nous equips productius i sumar-los als ja existents amb l’objectiu de produir més.
-Inversions financeres, quan una persona o empresa decideix comprar títols-valors (accions,obligacions, lletres del tresor...) amb l’objectiu d’obtindre una renta en el futur. Per exemple depositar diners en un banc a termini fix durant 1 any a un tipus d’interés del 3%.
-Inversions socials, en les que no es busca un benefici econòmic directe, sinò una millora en la qualitat de vida dels ciutadans, con per exemple les inversions que realitza el sector públic en educació, sanitat, serveis socials, carreteres, etc.

2.- Classifica els recursos financers de l’empresa segons el termini, procedència i pertenència.

Anomenem fons de finançament de l'empresa als recursos financers que disposa l'empresa per a fer front a les seues necessitats dineràries, amb la finalitat de produir un bé o prestar un servei.
Els recursos financers es poden classificar segons tres criteris diferents:

- Segons el criteri de devolució:
- Fons de finançament a curt termini. És aquella aportació a l’empresa que ha de tornar-se en un termini inferior a l’any (<>1 any). Ex. prèstec bancari a 10 anys. Un cas extrem de financiació a llarg termini és el capital social de l’empresa, aportacions dels accionistes, ja que aquestos no poden exiguir la devolució mentrés l’empresa siga en funcionament.

- Segons la seua procedència:
- Finançament intern, també anomenada autofinanciació, és aquella que procedeix de l’activitat ordinària de l’empresa. Entre les fons de finançament intern s’inclouen els beneficis que no són distribuits als accionistes (reserves) i les partides que són apartades com a previsió de renovació de l’actiu fixe (amortitzacions) i els possibles imprevistos que poden presentar-se (provisions).
- Finançament extern. És la que procedeix de l’exterior de l’empresa, com per exemple els creditors, accionistes, entitats de crèdit...

- Segons la propietat dels recursos financers:
- Finançament propi. Està constituit pels recursos financers que són propietat de l’empresa, com per exemple el capital social o els beneficis no distribuits.
- Finançament alié. Està constituit pels recursos financers que no són propietat de l’empresa, sinò que es ha de tornar, com per exemple els creditors i entitats de crèdit.

3.- Principals diferències entre accions i obligacions.

-Les accions són una part aliquota (igual) del capital social, i per tant, és financiació pròpia, mentre que les obligacions són una part aliquota d’un deute adquirit, i per tant, es considera financiació aliena. És per això que quan es compra una acció s’adquireix la condició de propietari de l’empresa, mentre que l’obligació otorga al seu propietari la condició de prestamista de la societat.
-Per altra banda, la remuneració de l’acció (divident) té un caràcter variable, ja que depén del resultat de l’empresa i si aquesta el repartix, és a dir, són títols de renda variable. Per contra, l’obligació, al ser un prèstec, rep un quota fixa (interés) fixat en el moment de l’emissió, amb independència dels resultats de l’empresa, és a dir, les obligacions són títols de renda fixa.
-Per últim, l’accionista no pot exigir la devolució de la seua aportació mentre l’empresa estiga en funcionament. L’obligacionista, per contra, al ser un creditor, tindrà dret a exigir la seua aportació al seu venciment.

4.- Què és l’autofinanciació? Tipus i exemples.

L’autofinanciació o financiació interna està constituïda pels beneficis no distribuits i que es retenen en l’empresa per a finançar l’ampliació o el manteniment de la seua activitat. És a dir, són fons que l’empresa obté per si mateixa sense necessitat d’acudir a la financiació aliena o sol•licitar noves aportacions als seus socis.
En el concepte d’autofinanciació es distingueixen dos vesants:

1- Reserves.
Provenen dels beneficis no distrubuits per l'empresa als seus socis i formen part de la seua autofinanciació interna. Les reserves són els beneficis que es queden en l'empresa; amb elles es poden fer noves inversions i, per tant, afavoreixen el creixement. Per aquest motiu, les reserves també reben el nom d'autofinanciació d'enriquiment.

2- A diferència de les reserves, existeix un altre tipus de financiació que no representa un creixement per a l'empresa, sinó que suposa una autofinanciació de manteniment per a sostindre la capacitat productiva de l'empresa, en la mesura que prové d'una part del resultat que no ix de l'empresa. La financiació de manteniment està formada per les amortitzacions i les provisions.
- Amortitzacions.
Són fons destinats per l’empresa per poder fer front a la renovació dels elements d’actiu (vehícles, edificis, mobiliari, maquinària, ordinadors...). Els béns de l'actiu fix perden valor a causa de l'ús que se’n fa d'ells en el procés productiu o bé per quedar obsolets tècnica i funcionalment a causa dels canvis tecnològics o pel pas del temps. L'empresa calcula dita pèrdua de valor (depreciació) i la detrau com una despesa més del resultat de l’exercici, destinant dits recursos econòmics a uns comptes (amortització acumulada) per que en el futur puga renovar els elements d'actiu fix sense descapitalitzar-se.
- Provisions.
Són també una part de les despeses de l'empresa, que aquesta destina a un fons per a fer front a possibles pèrdues o despeses futures, com per exemple el pagament d’indemmitzacions, impagats de clients... Quan l'empresa detecta una possible pèrdua o despesa no corrent, immediatament dota una provisió de fons per a fer front a dita situació en el futur i així que afecte el menys possible al funcionament normal de l'empresa.
Exemple. Quan l'empresa detecta a un client seu que no va a poder pagar-li, es dotarà un fons especial per si finalment no es cobra, i el que és un ingrés pasarà a ser una despesa.

5.- Entre els fons de finançament a curt termini es troba el descompte comercial i el factoring. Explica breument en què consisteix cada un d’ells.

Abans del seu venciment, els deutes dels clients documentats en lletres es poden cedir a una entitat financera, la qual, avançarà l'import de la lletra després de deduir certes quantitats en concepte de comissions i interessos, és el que s’anomena descompte comercial. No obstant això, si la lletra resultara impagada, el banc carregarà en el compte corrent de l'empresa l'import de la lletra més les despeses de devolució, ja que l'empresa respon en tot moment de la solvència dels seus clients davant l'entitat financera.
El factoring és una altra forma de finançament empresarial que consisteix en la venda de tots els drets de crèdit sobre els clients (factures, lletres, pagarés,...), a una empresa denominada factor, la qual proporciona a l'empresa una liquidessa immediata i li evita el problema d'impagats i morosos. La diferència en relació a la modalitat de descompte comercial és que l'empresa no respon de l'impagament dels clients, l'empresa ha de cedir tots els drets de cobrament i no sols una part d'ells i l'inconvenient principal és l'elevat cost dels interessos i comissions.

6.- Diferències entre Leasing i Rènting.

Tant el leasing com el rènting són dues modalitats d’arrendament financer, però presenten una sèrie de diferències, aquestes són:

LEASING RÈNTING

-Arrendament de béns d’actiu fix - Arrendament de béns mobles
-Possibilitat d’ opció de compra -No hi ha possibilitat d’opció de compra
-Fiscalment deduible en un 50% -Fiscalment deduible en un 100%
-Existeix durada mínima d’arrendament -No hi ha durada mínima d’arrendament
-Manteniment del bé no entra -Manteniment acàrrec de l’empresa de rènting
-Assegurança a tot risc no entra -Assegurança a tot risc a càrrec de l’empr. rènting

El leasing és un sistema de finançament mitjançant el qual l'empresa incorpora algun element d'actiu fix a canvi d'una quota d'arrendament. La durada de l'operació de leasing coincideix generalment amb la vida econòmica del bé objecte de leasing.
Quan s'acaba el període de lloguer hi han dues possibilitats: o bé tornar el bé a l'empresa de leasing, o bé compar-lo amb el preu residual estipulat en el contracte. L'inconvenient principal d'aquesta modalitat de finançament és el seu l'elevat cost.
Les principals avantatges són que l'empresa no s'ha de preocupar en buscar la financiació i també que s'obtenen avantatges fiscal per a l'empresa.

Per contra, el rènting és una modalitat que consisteix en el lloger sols de béns mobles a llarg termini. En el contracte de rènting l'arrendatari es compromet a pagar una renda fixa mensual i l'empresa de rènting es compromet a prestar una sèrie de serveis, estos són:
-Facilitar l'ús del bé durant el termini contractual.
-Encarregar-se del manteniment del bé.
-Contractar una assegurança a tot risc.
La renda del lloger en aquesta modalitat és una despesa fiscalment deduible al 100%, serveix nomes per als béns mobles i no hi ha durada mínima de l'arrendament.
A l'acabament del contracte, l'empresa de rènting ofereix a l'arrendatari l'opció de substituir els equips o renovar el contracte. A diferència del leasing, l'arrendatari no té possibilitat de compra al final del contracte.

7.- Què és un emprestit?

Quan una empresa, per a fer una inversió, necessita grans quantitats de diners i ninguna entitat de crèdit pot facilitar-li-la per ser tant gran, pot aconseguir-los a través d’un emprestit. L’empresa, al concertar un emprestit, divideix la totalitat dels diners que necessita en petites quantitats iguals i emet títols per eixe valor, que reben el nom d’obligacions o bons. Les obligacions i bons són títols que l’empresa ven en els mercats de valors pels que es compromet a pagar uns interessos i a tornar els diners prestats en el temps pactat. Cada obligació o bon funciona com un petit préstec. És un mètode de financiació reservat per a les grans empreses.

8.- Entre els fons de finançament a curt termini es troba el crèdit comercial i el compter de crèdit. Explica breument en què consisteix cada un d’ells.

El crèdit comercial és el finançament automàtic que aconsegueix l'empresa quant li queda a deure les compres que realitza als proveïdors. Si el proveïdor no li fa cap descompte per pagar al comptat, aquest finançament serà gratuït.
El compter de crèdit consisteix en el fet que una entitat financera posa a disposició de l'empresa un compter corrent amb un límit de diners per a poder disposar d'ells. L'empresa pot disposar dels diners d'aquest compter mijantçant l'emissió de xecs. L'empresa pagarà uns interessos per la quantitat disposada i una comissió per la quantitat no disposada.

10.- Explica breument les diferències entre els mètodes de valoració d’inversions Estatics i Dinamics.

Existeixen alguns mètodes de selecció d'inversions que no tenen en compte el fet de que els capitals tenen distins valors en els diferent moments del temps, degut al tipus d'interés i a la inflació. Són els anomenats mètodes estàtics, o mètodes aproximats. En realitat no es deurien utilitzar, ja que poden conduir a decissions equivocades. Són molt utilitzats en la pràctica per la seua simplicitat, com per exemple el criteri del termini de recuperació o pay-back.
Els mètodes de selecció dinamics incorporen el factor temps i tenen en compte el fet de que els capitals tenen distint valor en funció del moment en que es generen, degut al tipus d'interés i la inflació existents. Són els mètodes més adequats per a valorar i seleccionar projectes d’inversió. Els més utilitzats són el mètode del valor actual net (VAN) i el mètode de la taxa de retorn intern (TRI).

11.- Explica breument les diferències entre els mètodes de valoració d’inversions Estatics i Dinamics.

El valor actual net (VAN) és el valor actualitzat dels rendiments nets esperats d’una inversió. S’obté com a diferència entre el desemborsament inicial i el valor actualitzat dels fluixos nets de caixa que genera la inversió. Tots els fluixos nets de caixa es referiran al mateix moment, i per tant, són magnituds homogenies, sumables i ademés es poden comparar amb el desemborsament inicial (Do).

VAN = - A + F1/(1+k)1 + F2/(1+k)2 + F3/(1+k)3 +...+ Fn/(1+k)n

Do = desemborsament inicial
F = fluixos nets de caixa
K = tipus d’interés o cost dels diners

Una inversió és efectuable quan el seu VAN és major que zero, indiferents quan és igual a zero, i no efectuable si es negatiu. Entre un conjunt d'inversions efectuables deu donar-se preferència a aquelles que tingen el VAN més elevat.

La taxa de retorn intern (TRI) representa el guany obtés per cada euro invertit en un projecte d’inversió. S’obté com aquell valor de r que fa que el VAN siga igual a zero.

VAN = 0 = TRI

TRI = - A + F1/(1+r)1 + F2/(1+r)2 + F3/(1+r)3 +...+ Fn/(1+r)n = 0

Segons aquest criteri, el requisit per a que aquesta inversió siga efectuable és que el valor de “r” siga superior al tipus d’interés del mercat “k”.
-Si r > k ........ si interessa efectuar la inversió
-Si r < r =" k" k =" r)"> k (per exemple k1) ... el VAN és possitiu i interessa fer la inversió
-Quan r < k (per exemple k2) ... el VAN és negatiu i no interessa fer la inversió
-Quan r = k (per exemple k3) ... el VAN és zero i és indiferent fer la inversió
-Quan k = ∞ ... la funció del VAN tendeix al valor –A



13.- Explica breument el mètode de selecció d’inversions Pay-Back.

El termini de recuparació o pay-back, és el periode de temps que tarda en recuperar-se el desemborssament inicial amb el fluixos nets de caixa. El criteri de selecció d'inversions dona preferència a aquelles que tingen els termini de recuperació menor. Per tant, es tracta d'un criteri de liquedessa, un criteri en que es prefereixen les inversions més liquides.
Aquest criteri té importants inconvenients. Així, en quant als fluixos de caixa anteriors al termini de recuperació, no té en compte el moment en que es generen. Per exemple, segons aquest mètode, el projecte - 10.000 / 7.000 / 2.000 / 1.000 / 2.000 referit anterirment seria equivalent al següent: - 10.000 / 1.000 / 2.000 / 7.000 / 2.000 ja que ambdos tenen el mateix pay-back (3 anys), però el primer és clarament preferible al segon ja que els majors fluixos de caixa es generen abans que en la segona inversió.
En quant als fluixos de caixa posteriors al propi termini de recuperació, aquest criteri no es té en compte en absolut. Per exemple, segons aquest mètode, qualsevol de les dos inversion anteriors és preferible a la següent: -10.000 / 7.000 / 2.000 / 500 / 500 / 20.000 / . Es veu clarament que aquesta última és la millor de les tres, donat el tamany de l'últim fluix de caixa.
No obstant, encara que presenta aquests inconvenients, en la pràctica és molt utilitzat, degut a la seua facilitat de càlcul.

14.- Explica breument què és el Període Mitjà de Maduracio de l’empresa.

El període mitjà de maduració (PMM) és el temps que generalment tarda l'empresa en recuperar els diners que ha invertit en el procés productiu; és a dir, el nombre de dies en què normalment els elements d'actiu circulant completen una volta.
Per a calcular el període mitjà de maduració es diferència entre el període mitjà de maduració econòmic (PME), que és el temps que dura tot el cicle d'explotació, des que es produeix l'entrada dels materials al magatzem fins que es cobren les factures i les lletres dels clients; i el període mitja de maduració financer (PMF), que és el temps que generalment tarda l'empresa a recuperar els diners que ha invertit en la compra de materials per a la producció, és a dir, el nombre de dies que ha de finançar totalment l'empresa.

PME = PMa + PMf + PMv + PMc

PMF = PME - PMp
Si considerem una empresa de tipus industrial, podem dividir el període mitjà de maduració en cinc subperíodes:

- Període mitjà d'aprovisionament. Representa el nombre de dies que generalment estan en el magatzem les matèries primeres a l'espera de ser utilitzades. Es representa per PMa.
- Període mitjà de fabricació. És el nombre de dies que normalment es tarda en fabricar els productes. Es representa per PMf.
- Període mitjà de venda. És el nombre de dies que normalment es tarda en vendre els productes una vegada han sigut fabricats. Es representa per PMv.
- Període mitjà de cobrament. És el nombre de dies que generalment es tarda en cobrar les factures als clients. Es representa com PMc.
- Període mitjà de pagament. És el nombre de dies que generalment es tarda en pagar les factures als proveïdors. Es representa com PMp.

Si considerem una empresa de tipus comercial, soles calcularem els períodes de venda, cobrament i pagament, ja que al no fabricar, els períodes d’aprovisionament de matèries primeres i de fabricació no els té.

Representació esquemàtica dels subperíodes: