L’àrea de producció
1.- Què s’entén per productivitat dels factors productius? I Per productivitat global?
La productivitat és la forma de mesurar l’eficiència de la producció i pot definir-se com la relació que existeix entre la producció d’un període i la quantitat de recursos emprats.
Alhora de millorar la productivitat d’una empresa caben dues opcions: reduir els inputs mentre els outputs es mantenen constants o, augmentar els outputs mentre els inputs romanen constants.
En general es distingixen dos tipus de mesures de la productivitat: la productivitat d’un factor productiu i la productivitat global.
En el cas de la productivitat del factor treball es calcularà de la següent forma:
Unitats obtingudes de producte (q)
Productivitat del treball = ------------------------------------
Unitats de treball emprades (L)
La productivitat d’un factor relaciona el volum de producció amb un únic factor o input, en aquest cas el treball.
En el cas de la productivitat global es calcularà de la següent forma:
Unitats obtingudes de producte (q)
Productivitat global = ----------------------------------------
Treball + Capital + Altres factors
La productivitat global relaciona el volum de producció amb el conjunt de tots els factors o inputs emprats. Com els distints outputs obtesos i factors emprats són heterogenis, s’han de valorar en una unitat de mesura comú, en unitats monetàries (€).
02.- Què és l’eficiència tècnica i econòmica relativa a un procés productiu? Definició i exemple.
Una volta que les empreses han decidit quin bé o servei volen produir, cal elegir la tecnologia més eficient per a produir-lo.
Una tecnologia mostra la manera òptima de combinar els factors de producció per a l’obtenció de béns i serveis.
Si comparem dos mètodes de producció A i B, el mètode de producció A és tècnicament més eficient que el B si permet obtenir més producció utilitzant les mateixes quantitats de factors de producció; o si per a la mateixa producció utilitza menys factors productius.
Un mètode de producció és econòmicament eficient quan, a més de complir la característica d’eficiència tècnica, permet elaborar els productes amb el menor cost total.
Exemple: Una empresa pot triar entre quatre tecnologies, A, B, C i D, per a produir el seu producte. Les combinacions de treball i capital que utilitza cada tecnologia, i la producció obtesa són les següents:
Tecnologia Factor treball Factor capital Producció Eficiència tècnica Eficiència econòmica
A 63 1.000 T. E. E. E.
B 6 3 1.000 T. E. E. I.
C 6 4 1.000 T. I. -
D 3 6 900 T. I. -
-Si comparem els mètodes B i C, comprovem que per a la mateixa producció el mètode C empra les mateixes unitats de factor treball però més unitats de factor capital que la tecnologia B. Per tant el mètode C es ineficient respecte del mètode B.
-Si comparem els mètodes A i D, comprovem que emprant els dos els mateixos factors de producció, el mètode D produeix menys unitats que el mètode A. Per tant el mètode D és ineficient respecte del mètode A.
- Si comparem els mètodes A i B, comprovem que per a la mateixa producció el mètode A empra menys factor treball que el mètode B, i el B empra menys factor capital que el mètode A. Per tant els dos són tècnicament eficients.
-Si el preu del factor treball és de 5 € i el preu del factor capital de 3 €, comprovem que el cost de fabricar les 1.000 u., el mètode A és de 33€ i el B de 39€. Per tant el mètode A és econòmicament més eficient.
03.- Diferència entre costos fixes i variables. Posa exemples.
El cost és la despesa monetaria realitzada per l’empresa a l’adquirir els factors de producció necessaris per a l’elaboració de béns i serveis.
N’hi han dos tipus de costos:
• Costos variables (CV). Són els que s’originen en la compra de factors de producció variables i depenen del volum de producció de l’empresa. S’incrementen a mesura que augmenta la producció, ja que se’n necessita una major quantitat. Desapareixen quan l’empresa no produeix res. Es el cas del cost de les matèries primeres, el cost dels recursos energètics, de la mà d’obra...
• Costos fixes (CF). Són aquells que s’originen en la compra dels factors de producció fixos i no depenen del volum de producció, existeixen tant si es produeixen moltes unitats com si no se’n produeix cap. Sols desapareixen si l’empresa abandona l’activitat productiva. Com per exemple el lloguer de l’edifici, el cost de la maquinària...
04.- Diferència entre costos directes i indirectes. Posa exemples.
Segons la certesa de la seua imputació al procés productiu, es poden diferenciar entre costos directes i costos indirectes.
Els costos directes són aquells que es vinculen o associen directament a cada producte elaborat de forma certa i precisa. En la fabricació d’un bé, sols alguns factors productius intervenen directament en la seua elaboració (la matèria primera, la ma d’obra, energia consumida, etc.). Imputar aquestos costos al producte fabricat és fàcil, per exemple, si una cadira du incorporada una quantitat determinada de fusta, el cost d’aquest factor productiu imputat a dita cadira serà el que coste la fusta.
Els costos indirectes són aquells que afecten al procés productiu en el seu conjunt, sense que siga fàcil determinar en quina quantitat participa en cada producte elaborat. La seua assignació al cost del producte deu estimar-se partint d’uns criteris d’assignació o repartiment previament fixats. Aquestos costos afecten a l’empresa en el seu conjunt i no soles a un producte o altre, com per exemple el sou d’un vigilant de seguretat o el lloguer de l’empresa, etc.
05.- Què és el punt mort o llindar de rendibilitat i que significa.
El llindar de rendibilitat o punt mort és el nivell de producció on els ingressos totals igualen als costos totals (It = Ct). Significa la quantitat mínima de producte que s’ha de vendre per que l’empresa cobrisca tots els seus costos, tant fixes com variables. En aquest nivell de vendes l’empresa ni guanya ni perd (benefici zero). A partir d’aquest nivell de vendes l’empresa començarà a obtenir beneficis. Per contra per davall d’aquest nivell tindrà pèrdues, ja que els ingressos no cobrixen tots els costos.
L’expressió matemàtica per al seu càlcul és:
CF
Q* = ---------
Pv - Cvu
On:
- Q* = Unitats produïdes
- CF = Costos fixes
- Pv = Preu de venda unitari
- Cvu = Cost variable unitari
06.- Què és un inventari o estoc? Classes d’inventaris.
Un inventari o estoc és el conjunt d’articles emmagatzemats en espera de la seua utilització posterior, que pot consistir en abastir el mercat (estocs de productes finals) o abastir el procés de producció de la pròpia empresa (estocs de matèries primeres).
Tipus d’inventaris:
-Matèries primeres. Són els materials que per mig del procés productiu formen part del productes fabricats. Ex. La fusta que forma part dels mobles que fabrica.
-Productes semielaborats. Són els productes elaborats per l’empresa i que normalment no es destinen a la venda fins que no són objecte d’una altra elaboració, incorporació o transformació posterior. Ex. Mobles sense pintar o vernisar.
-Productes acabats. Són els productes fabricats per l’empresa i destinats al consum final o per a ser utilitzats per altres empreses. Ex. Taula i cadires, o els volants que incorpora a la cadena de muntatge l’empresa Ford.
-Mercaderies o existències comercials. Són els productes comprats per l’empresa i destinats a la posterior venda sense transformació. Ex. mobles en una tenda de mobles.
-Altres aprovisionaments. Són els elements incorporables als productes com per exemple: combustibles, recanvis, embalatges, envasos i material d’oficina.
07.- Indica quins són els tipus de costos associats als inventaris.
Els costos de gestió de les existències es poden classificar en tres grups:
1- Cost d’adquisició. Si es tracta d’un producte comprat en el mercat, equival al preu de compra més totes les despeses generades fins que el producte estiga en el magatzem (transport, assegurances...). Si el producte es fabricat per la pròpia empresa, el cost d’adquisició equival al cost de fabricació.
1- Cost de comanda. Es genera per la realització de les comandes. Per exemple el telèfon, fax, paper...
2- Cost de manteniment. Són els costos que té l'empresa per mantindre un volum determinat d'existències en els seus magatzems. Per exemple apilar les existències.
3- Cost de ruptura d'estocs. Són els costos que té l'empresa quan es queda sense existències. Aquest cost inclou conceptes tals com el cost d’inactivitat (l’empresa para la seua activitat), la pèrdua de vendes o el que es pitjor de clients, la mala imatge de l’empresa de cara a clients i proveïdors, etc. Aquestes situacions de ruptura d’estocs s’intenten evitar per part de l’empresa mantinent un estoc de seguretat.
08.- Explica breument el model de Wilson de gestió d’inventaris.
Té com a objectiu determinar la quantitat de comanda que s'ha de demanar de manera que s'optimitze el sistema de gestió d'inventaris.
Aquest model es aplicable sempre que:
- L'empresa s'ha d'aprovisionar per lots d'existències de quantitat constant, o siga sempre s'ha de demanar la mateixa quantitat.
- La demanda del producte ha de ser constant i coneguda.
- El preu del producte ha de ser constant i conegut.
- El proveïdor sempre tarda el mateix temps en servir la comanda.
- Gràficament
- Gràficament:
09.- Explica breument el model JIT (Just In Time) de gestió d’inventaris.
El model JIT es va posar en pràctica al Japó al final del segle XX i posteriorment s'ha traslladat als EEUU i resta del món, gràcies sobre tot a les grans multinacionals.
Amb aquest sistema, les empreses mantenen inventaris reduits de materies primeres o mercaderies, sols les necessàries per a un periode de temps curt, en lloc de tindre els magatzems plens per a la seua futura utilització.
Aquest sistema es fonamenta en la recepció de xicotetes comandes freqüentment (pot ser varies vegades al dia) i amb tanta proximitat al moment de la seua utilització com siga possible, el que requereix que els proveïdors es localitzen a prop del seu client.
Els objectius bàsics d'aquest model són els següents:
1- Reduir les existències en els magatzems.
2- Destinar el mínim de recursos al seu manteniment.
3- Reaccionar amb agilitat front a canvis de la demanda.
4- En definitiva reduir els costos d’inventaris.
10.- Explica breument el model ABC de gestió d’inventaris.
Aquest model s'utilitza per a classificar per importància relativa les diverses existències d'una empresa. Quant l'empresa té uns inventaris amb molta varietat de productes, no pot destinar els mateixos recursos ni el mateix temps a la gestió de cada un d'ells. El model ABC es fonamenta en la classificació de les existències en tres categories:
Existències de tipus A. Són existències que representen un percentatge molt baix d’articles del magatzem (aproximadament el 20%), però el seu valor econòmic és molt alt(aproximadament un 70% del valor total).
Existències de tipus B. Suposen, més o menys, el 30% dels articles del magatzem amb un valor 20% aproximadament del valor total de les existències.
Existències de tipus C. Representen al voltant del 50% de les existències de l'empresa i un 10% aproximadament del valor total.
La idea que hi ha darrere del model ABC és que cada categoria d'existències requereix un nivell de control diferent.
En el sistema ABC, controlant el grup A, es té controlat la major part del valor del magatzem. Per contra, els productes del grup C són aquells que menys interessa controlar, ja que representen la major proporció de les unitats emmagatzemades però, el seu valor és molt xicotet.
11.- En moltes ocasions les empreses generen externalitats, que poden ser positives o negatives. Què s’entén per externalitat? Posa exemples d’externalitats positives i negatives.
Les externalitats són les conseqüències positives i negatives que suporta la societat en el seu conjunt com a resultat de la producció o consum d’un determinat bé o servei per part de les empreses i consumidors.
Poden ser negatives, si la seua producció o consum afecta negativament a terceres persones que no produeixen o consumeixen dit bé o servei (la contaminació del medi ambient, el consum de tabac en locals públics, el soroll d’un local de copes ).
I positives, si la seua producció o consum afecta positivament a la resta de la societat que no produeix ni consumeix dit bé (els invents o l’educació, l’apertura d’una fàbrica proporciona treball en la zona on s’instal•la).
Sabent a més que el cost unitari per la utilització del capital és de 5,70€, el salari per hora de treball de 4,24€, el Kg de MP és de 0,30€ i el preu de venda del producte acabat és de 2,00€, respón a les següents preguntes:
