Balance, Cuenta de Perdidas y Ganancias y Ratios
1. La empresa Técnicos S.A. presenta los siguientes datos al finalizar el año 2003:
a) El local donde tiene localizadas las oficinas fue adquirido por 300.000 euros, de los cuales 100.000
corresponden al valor del terreno.
b) Para la compra de dicho local solicitó un préstamo bancario, del cual tiene pendiente de pago
150.000 € a largo plazo y 10.000 € a corto plazo.
c) Tiene una furgoneta adquirida por 24.000 euros mediante préstamo bancario, de los cuales le quedan
por abonar 12.000 € a largo plazo y 6.000 € durante el próximo año.
d) Tiene pendientes de cobrar a clientes, facturas por importe de 25.000 € y letras por 20.000 €.
e) Los programas informáticos utilizados en la gestión de la empresa (software) han costado 6.000 €, de
los cuales está pendiente de pago el 50% que tendrá que abonar el 1 de julio de 2.005.
f) Los saldos en cuentas corrientes bancarias ascienden a un total de 5.000 euros.
g) Debe facturas a sus proveedores por importe de 3.000 euros.
h) Las cuotas de la seguridad social pendientes de abonar ascienden a 1.800 euros.
i) Tiene pendiente de pago impuestos por importe de 2.000 euros.
j) El equipo informático (hardware) asciende a 36.000 euros.
k) Está pendiente de pago una campaña publicitaria que consistió en una serie de anuncios, cuyo
importe es de 2.200 € y hay que abonarla el 30 de julio próximo.
l) El mobiliario de toda la empresa lo adquirió por 10.000 euros.
m) Mantiene un efectivo en caja para pequeños pagos de 2.500 euros.
n) El capital social asciende a 100.000 euros.
o) Mantiene una reserva legal por importe de 40.000 euros.
p) La amortización acumulada asciende a 105.000 euros.
q) Mantiene en almacén mercaderías por importe de 12.900 euros.
Con estos datos, se pide:
1) Elaborar el Balance de Situación de la Empresa y calcular el beneficio.
2) Calcular y comentar el Fondo de Maniobra.
3) Hallar y comentar el Ratio de Liquidez del ejercicio.
4) Calcular el ratio de endeudamiento y de autonomía financiera
5) Calcular el ratio de rentabilidad financiera, suponiendo que el beneficio hallado es después de
impuestos.
4. Comercial S.A. presenta los siguientes datos de ingresos y gastos en su contabilidad,
correspondientes al año pasado:
a) Compra de mercaderías durante el ejercicio por un total de 300.000 euros.
b) Contrató una campaña publicitaria por importe de 9.000 euros.
c) Los sueldos del personal ascendieron a 90.000 euros y las cuotas empresariales a la seguridad social 30.000 euros.
d) La amortización del inmovilizado material se realizó por importe de 24.000 euros.
e) La facturación por ventas ascendió a 500.000 euros.
f) Los consumos de agua y luz ascendieron a 3.000 €.
g) El banco le abonó 1.000 euros en concepto de intereses de cuenta corriente.
h) Una inundación destruyó equipos informáticos por valor de 15.000 euros.
i) Los intereses de un préstamo a corto plazo ascendieron a 10.000 euros.
Con estos datos, se pide:
a) Elaborar el estado de Pérdidas y Ganancias de la empresa y calcular el beneficio del ejercicio.
b) Calcular el ratio de rentabilidad económica correspondiente al ejercicio, si el Activo total de la
empresa asciende a 360.000 euros.
Tuesday, 27 April 2010
prob 3ª PMM
Periodo Medio de Maduración o Ciclo de Explotación
1. La empresa Mermeladas S.A. produjo en los 365 días del año pasado un total de 1.095.000
kilogramos de mermelada, a un coste de 4 euros el kilogramo; producción que fue vendida en su
totalidad. Para su fabricación, consumió materias primas por valor de 2.190.000 euros, manteniendo
un saldo medio de existencias de las mismas equivalente a 24.000 euros. Asimismo, mantuvo saldos
medios de mermelada en proceso de elaboración y de mermelada ya elaborada equivalentes a
18.000 € y 30.000 €, respectivamente.
El volumen de ventas coincidió con los 1.095.000 Kg. fabricados y cada Kg. lo vendió a un precio
de 6 €. Teniendo en cuenta que los clientes mantuvieron un saldo medio deudor de 24.000 euros. Se
pide:
a) Hallar el Periodo Medio de Maduración de esta empresa.
b) Decir qué ocurriría con el PMM y calcular su valor, en caso de exigir a todos sus clientes el
pago al contado y ser, por tanto, el saldo medio deudor de clientes igual a 0 €.
1. La empresa Mermeladas S.A. produjo en los 365 días del año pasado un total de 1.095.000
kilogramos de mermelada, a un coste de 4 euros el kilogramo; producción que fue vendida en su
totalidad. Para su fabricación, consumió materias primas por valor de 2.190.000 euros, manteniendo
un saldo medio de existencias de las mismas equivalente a 24.000 euros. Asimismo, mantuvo saldos
medios de mermelada en proceso de elaboración y de mermelada ya elaborada equivalentes a
18.000 € y 30.000 €, respectivamente.
El volumen de ventas coincidió con los 1.095.000 Kg. fabricados y cada Kg. lo vendió a un precio
de 6 €. Teniendo en cuenta que los clientes mantuvieron un saldo medio deudor de 24.000 euros. Se
pide:
a) Hallar el Periodo Medio de Maduración de esta empresa.
b) Decir qué ocurriría con el PMM y calcular su valor, en caso de exigir a todos sus clientes el
pago al contado y ser, por tanto, el saldo medio deudor de clientes igual a 0 €.
Monday, 26 April 2010
jj2
En record de Joan Juan
Benvolguda família: sols unes línies per a manifestar la meua estima i deute amb la persona amiga que ens ha deixat. Qualsevol que haja tingut la sort de compartir amb ell durant molts anys inquietuds i aficions ha de sentir-se afectat per la pèrdua irreparable del que suposava mantenir un nivell permanent de convivència enriquidora. Tant institucionalment com personal, sempre teníem la seua agenda oberta per a facilitar-nos els contactes que necessitàvem.
Joan es manifestava compromés amb els valors cívics democràtics essent, a banda d’una persona culta i intel•ligent, un model de comportament en els àmbits en que es movia. La seua elegància no era producte, com pensa la fatuïtat dels nous rics, d’usar: Rolex, Hermés o Armani (que haguera pogut); ans al contrari consistia en la seua coherència en el bon gust que demostrava en els seus comentaris sobre qualsevol aspecte cívic i en el tracte exquisit que tenia amb les persones amb qui es relacionava.
Independentment de la posició social que si li atribuïra a qui ell es dirigia, sempre tenia la delicadesa de tractar-lo amb respecte. No podem oblidar, els qui freqüentàvem els seu despatx, que quan es dirigia als que treballaven en l’empresa, sempre ho feia de vosté: Paco, Higinio, Pepe...¿pot atendre vosté a aquest client o amic? Mai en molts anys li hem observat una paraula altisonant o un tracte despreciatiu a qui treballava en el seu entorn. Era empresari i, per tant, havia de gestionar la seua empresa amb criteris que li permeteren mantenir l’eficiència i la seua continuïtat, però ell entenia perfectament que compartia el seu temps i els èxits empresarials amb persones i, aquestes, mereixien un tracte adequat per a fer-los partícips del model d’empresa que ell volia tindre.
Independentment de la posició social que si li atribuïra a qui ell es dirigia, sempre tenia la delicadesa de tractar-lo amb respecte. No podem oblidar, els qui freqüentàvem els seu despatx, que quan es dirigia als que treballaven en l’empresa, sempre ho feia de vosté: Paco, Higinio, Pepe...¿pot atendre vosté a aquest client o amic? Mai en molts anys li hem observat una paraula altisonant o un tracte despreciatiu a qui treballava en el seu entorn. Era empresari i, per tant, havia de gestionar la seua empresa amb criteris que li permeteren mantenir l’eficiència i la seua continuïtat, però ell entenia perfectament que compartia el seu temps i els èxits empresarials amb persones i, aquestes, mereixien un tracte adequat per a fer-los partícips del model d’empresa que ell volia tindre.
No era home d’aparences però sí de realitats. Era més fàcil trobar-te’l en inauguracions de: pintors, recitals de músics, presentació de llibres o en llibreries de vell a Barcelona, Madrid o València, cercant alguna cosa que tinguera relació amb la ciutat o amb personatges del passat xativí, que en bars o restaurants. Encara que entenia lo suficient de gastronomia com per aconsellar-te si pensaves anar a ciutats d’ací o de l’estranger. La seua especialitat no era fer de cuiner però, llegia, s’informava i preguntava per a no parlar “per boca de cànter” i tenia bon gust per a apreciar els productes bàsics de qualitat sense sofisticacions. En els anys que tinguérem els sopars dels Pebotabecos sempre contàvem amb les seues faves de Vallés recent collides, els “cachelos” demanats a Galicia o, amb Manolo el de casa l’Abuela, una extensa varietat de bolets del mercat de la Boqueria. El sopar es regava amb vi i l’excel•lent Fondillon de l’amic Rafa Poveda de Monòver, completant aquells moments de meravella i per iniciativa seua, les il•lustracions del sopar de la mà de Manolo Boix. Comente açò perquè en aquesta situació difícil d’assumir per part de la família i amics, hem de mantindre vives aquelles parcel•les del passat que ens permeten minvar l’ansietat i esperar que el malestar es suavitze amb el bàlsam del temps.
Acabe amb uns versos del seu més que amic Raimon:
La nit.
La nit és llarga, la nit.
Per a uns és nit de festa,
per a uns altres nit de dol,
de cremar amor, nit vella,
de sentir la mort tot sol.
Acabe amb uns versos del seu més que amic Raimon:
La nit.
La nit és llarga, la nit.
Per a uns és nit de festa,
per a uns altres nit de dol,
de cremar amor, nit vella,
de sentir la mort tot sol.
Adéu Joan, Voro Verger
Sunday, 25 April 2010
JJ
Joan, un home de compromís, acció i pensament
Joan ens ha deixat. Des de que, a les darreries dels anys setanta del passat segle, coincidirem en els primers pasos de l'Associació d'Amics de la Costera, he pogut disfrutar de una relació d'amistat, estreta i ininterrompuda, amb Joan Juan Barberà i la seua família. Molt prompte va acceptar el repte de presidir l'Associació, un precedent imprescindible en la creació d'un model culturat determinat que, poc després i amb no poques limitacions, tractaríem de posar en pràctica des del govern municipal, i ho va fer durant els seus anys més importants, aquells del principi en els que encara estava tot per fer, aportant la seua personalitat múltiple, la que el convertia en un home compromés, d'acció i de pensament, sempre amb una dosi de moderació admirable que ens ajudava a arribar una mica més lluny en els nostres propòsits. En aquell moment, la seua dedicació, el seu prestigi i contactes servirien d'enllaç natural entre nosaltres, un grup de joves amb una enorme ànsia transformadora i molta set de democràcia, i la resta de la societat xativenca i valenciana.
És aleshores quan es dugueren a terme les intenses campanyes que permitiren salvar de l'enderroc l'ermita de Santa Anna, el Palau d'Alarcó o el que quedava del convent de Sant Domènec, quan es varen publicar "L'esglèsia de Sant Feliu", primer llibre en valencià sobre el valuós patrimoni local, "Xàtiva", de V. Andrés Estellés, "Blai Bellver. Materials xilogràfics...", i tants altres, quan va començar a editar-se "Papers de la Costera" i als seus actes feia acudir a Manuel Girona, Vicent Andrés Estellés, Josep Renau, Joan Fuster o Raimon, el seu amic de l'ànima. ¡Qins records aquells de les Setmanes de Cultura al Setabense, o de les obres de teatre representades a l'albur d'alguna prohibició d'última hora!.
Van ser uns temps intensos i allí estava Joan, servint d'exemple de com es pot compatibilitzar l'exercici normal de la seua professió amb l'acompliment del que entenia que era el seu deure (en aquest cas protegir i promoure la nostra cultura), només pel fet simple de entendre-ho com un deure, sense donar-hi més importància ni esperar res a canvi. Sempre atent a quant puguera enriquir-nos colectivament va saber comboiar a Rafael Pérez Contel i Francisco Carreño per a que formalitzaren un important llegat artístic per a la ciutat, la donació mes gran, en quantitat i qualitat, que s'ha produit fins ara. La seua capacitat per escoltar l'allunyaven de dogmatismes i el feien capaç de romandre en un segon plànol, però sense fugir mai de l'entrega als demés i, en especial, a qualsevol tasca que podera entendre noble, bé amb la seua presència, bé amb el seu mecenatge.
La pèrdua de Joan Juan ens deixa orfes de referents i d'amor a Xàtiva. Amb ell hem admirat la trama dels nostres carrers, la llum de les nostres façanes, el color de la nostra ceràmica, hem vixcut la necessitat de construir el nostre present sobre la base d'un ferm coneixement i una gran comprensió del nostre passat. He tingut la immensa sort, durant molts anys, de contemplar la seua enteresa, de fruir de la seua intel·ligència i del seu alt sentit de l'amistat. Ara només ens resta enyorar-lo, fins sempre, Joan!
Joan ens ha deixat. Des de que, a les darreries dels anys setanta del passat segle, coincidirem en els primers pasos de l'Associació d'Amics de la Costera, he pogut disfrutar de una relació d'amistat, estreta i ininterrompuda, amb Joan Juan Barberà i la seua família. Molt prompte va acceptar el repte de presidir l'Associació, un precedent imprescindible en la creació d'un model culturat determinat que, poc després i amb no poques limitacions, tractaríem de posar en pràctica des del govern municipal, i ho va fer durant els seus anys més importants, aquells del principi en els que encara estava tot per fer, aportant la seua personalitat múltiple, la que el convertia en un home compromés, d'acció i de pensament, sempre amb una dosi de moderació admirable que ens ajudava a arribar una mica més lluny en els nostres propòsits. En aquell moment, la seua dedicació, el seu prestigi i contactes servirien d'enllaç natural entre nosaltres, un grup de joves amb una enorme ànsia transformadora i molta set de democràcia, i la resta de la societat xativenca i valenciana.
És aleshores quan es dugueren a terme les intenses campanyes que permitiren salvar de l'enderroc l'ermita de Santa Anna, el Palau d'Alarcó o el que quedava del convent de Sant Domènec, quan es varen publicar "L'esglèsia de Sant Feliu", primer llibre en valencià sobre el valuós patrimoni local, "Xàtiva", de V. Andrés Estellés, "Blai Bellver. Materials xilogràfics...", i tants altres, quan va començar a editar-se "Papers de la Costera" i als seus actes feia acudir a Manuel Girona, Vicent Andrés Estellés, Josep Renau, Joan Fuster o Raimon, el seu amic de l'ànima. ¡Qins records aquells de les Setmanes de Cultura al Setabense, o de les obres de teatre representades a l'albur d'alguna prohibició d'última hora!.
Van ser uns temps intensos i allí estava Joan, servint d'exemple de com es pot compatibilitzar l'exercici normal de la seua professió amb l'acompliment del que entenia que era el seu deure (en aquest cas protegir i promoure la nostra cultura), només pel fet simple de entendre-ho com un deure, sense donar-hi més importància ni esperar res a canvi. Sempre atent a quant puguera enriquir-nos colectivament va saber comboiar a Rafael Pérez Contel i Francisco Carreño per a que formalitzaren un important llegat artístic per a la ciutat, la donació mes gran, en quantitat i qualitat, que s'ha produit fins ara. La seua capacitat per escoltar l'allunyaven de dogmatismes i el feien capaç de romandre en un segon plànol, però sense fugir mai de l'entrega als demés i, en especial, a qualsevol tasca que podera entendre noble, bé amb la seua presència, bé amb el seu mecenatge.
La pèrdua de Joan Juan ens deixa orfes de referents i d'amor a Xàtiva. Amb ell hem admirat la trama dels nostres carrers, la llum de les nostres façanes, el color de la nostra ceràmica, hem vixcut la necessitat de construir el nostre present sobre la base d'un ferm coneixement i una gran comprensió del nostre passat. He tingut la immensa sort, durant molts anys, de contemplar la seua enteresa, de fruir de la seua intel·ligència i del seu alt sentit de l'amistat. Ara només ens resta enyorar-lo, fins sempre, Joan!
Subscribe to:
Posts (Atom)
