01.- Assenyala els factors determinants de localització d'una empresa que consideres més importants.
En l'anàlisi de les distintes possibilitats, les empreses estuempreses estudien els factors de localització, és a dir, el conjunt de circumstàncies que aconsellen un determinat lloc per a la seua instal•lació, definits fonamentalment per la relació de l'empresa amb l'entorn que l'envolta.
Factors de localització de l'empresa en general o industrial
Com a criteri general, la localització òptima serà aquella en la que els costos totals de producció siguen menors.
Altres factors extern importants són:
1- La disponibilitat i cost del terreny. Hui en dia les empreses industrials se situen totes en els polígons industrials, que les ciutats condicionen en tot tipus de serveis i infraestructures, a les afores del nucli urbà.
2- Facilitat d'accés a les matèries primeres i altres subministres. Per a evitar els costos de transport, les empreses prenen en consideració la proximitat de les seues fonts de matèries primeres. (Ex. Les empreses conserveres de peix se situen prop dels ports pesquers).
3- L'existència de ma d'obra qualificada. Moltes activitats precisen de personal amb una formació tècnica específica, com per exemple les empreses d'electrònica, informàtica..
4- La dotació industrial de la zona. En l'exercici de la seua activitat, l'empresa necessita relacionar-se amb empreses auxiliars que li presten determinats serveis. Ex. Fabricants o distribuïdors de components, serveis d'assistència tècnica... i comptar amb un correcte funcionament dels serveis públics de subministrament d'aigua, energia elèctrica, gas natural, eliminació de residus, vigilància i seguretat, etc.
5- Les infraestructures i comunicacions. Un dels factors més decisius per a la instal•lació d'una empresa és la valoració de les infraestructures que compta la zona elegida. En funció de les característiques de cada empresa es buscarà l'estar prop de l'aeroport, el port, autovia, la línia ferroviària,... segons els casos.
6- Existència d'ajudes econòmiques o fiscals que faciliten els governs, Comunitats Autònomes o ajuntaments per que les empreses s'estableixen en un determinat lloc amb l'objecte d'impulsar el desenvolupament econòmic i social d'una determinada regió o zona. (Per exemple la Zona Especial Canària).
7- La proximitat de la demanda, per exemple els grans centres comercials se situen al voltant de les grans ciutats on es troben la majoria dels consumidors.
8- Altres factors són: el clima social i laboral, la climatologia...A més dels factors que s'han vist per a l'empresa en general, els comerços, hotels, bancs, restaurants..., es preocupen sobre tot d'assegurar que els seus productes o serveis estiguen disponibles i siguen fàcilment accessibles per als seus clients. Altres factors importants per a les empreses comercials i de serveis són:
a- Visibilitat del local. Ex. Molt de trànsit de personal.
b- El cost del local segons la zona. Ex. Segons zones de la ciutat.
c- Facilitats de comunicació i comoditat d'accés. Ex. Zones d'aparcaments.
d- Complementarietat d'activitats. Ex. Diversitat de tendes en centres comercials.
En el context actual d'economia globalitzada, aquestos factors de localització també expliquen el fenomen del trasllat de les factories de producció de moltes empreses multinacionals a països en vies de desenvolupament, on el nivell de salaris, el cost dels terrenys o les condicions fiscals i laborals els permet reduir els costos de producció, de manera que aconsegueixen millorar la seua competitivitat en el mercat i incrementar el marge de benefici empresarial. Aquest fenomen es coneix com a deslocalització empresarial. Per exemple, el trasllat de la producció tèxtil a Xina o l'Índia.
02.- Indica els principals criteris per a mesurar la dimensió de l'empresa.
Entre els economistes no hi ha unanimitat a l'hora de seleccionar els criteris per a definir la dimensió de l'empresa. Els principals indicadors són: el volum de vendes o facturació, els actius del balanç i el nombre de treballadors.
La Unió Europea defineix com a gran empresa, mitjana, petita i microempresa a aquelles que estan dins dels següents parametres:
En l'anàlisi de les distintes possibilitats, les empreses estuempreses estudien els factors de localització, és a dir, el conjunt de circumstàncies que aconsellen un determinat lloc per a la seua instal•lació, definits fonamentalment per la relació de l'empresa amb l'entorn que l'envolta.
Factors de localització de l'empresa en general o industrial
Com a criteri general, la localització òptima serà aquella en la que els costos totals de producció siguen menors.
Altres factors extern importants són:
1- La disponibilitat i cost del terreny. Hui en dia les empreses industrials se situen totes en els polígons industrials, que les ciutats condicionen en tot tipus de serveis i infraestructures, a les afores del nucli urbà.
2- Facilitat d'accés a les matèries primeres i altres subministres. Per a evitar els costos de transport, les empreses prenen en consideració la proximitat de les seues fonts de matèries primeres. (Ex. Les empreses conserveres de peix se situen prop dels ports pesquers).
3- L'existència de ma d'obra qualificada. Moltes activitats precisen de personal amb una formació tècnica específica, com per exemple les empreses d'electrònica, informàtica..
4- La dotació industrial de la zona. En l'exercici de la seua activitat, l'empresa necessita relacionar-se amb empreses auxiliars que li presten determinats serveis. Ex. Fabricants o distribuïdors de components, serveis d'assistència tècnica... i comptar amb un correcte funcionament dels serveis públics de subministrament d'aigua, energia elèctrica, gas natural, eliminació de residus, vigilància i seguretat, etc.
5- Les infraestructures i comunicacions. Un dels factors més decisius per a la instal•lació d'una empresa és la valoració de les infraestructures que compta la zona elegida. En funció de les característiques de cada empresa es buscarà l'estar prop de l'aeroport, el port, autovia, la línia ferroviària,... segons els casos.
6- Existència d'ajudes econòmiques o fiscals que faciliten els governs, Comunitats Autònomes o ajuntaments per que les empreses s'estableixen en un determinat lloc amb l'objecte d'impulsar el desenvolupament econòmic i social d'una determinada regió o zona. (Per exemple la Zona Especial Canària).
7- La proximitat de la demanda, per exemple els grans centres comercials se situen al voltant de les grans ciutats on es troben la majoria dels consumidors.
8- Altres factors són: el clima social i laboral, la climatologia...A més dels factors que s'han vist per a l'empresa en general, els comerços, hotels, bancs, restaurants..., es preocupen sobre tot d'assegurar que els seus productes o serveis estiguen disponibles i siguen fàcilment accessibles per als seus clients. Altres factors importants per a les empreses comercials i de serveis són:
a- Visibilitat del local. Ex. Molt de trànsit de personal.
b- El cost del local segons la zona. Ex. Segons zones de la ciutat.
c- Facilitats de comunicació i comoditat d'accés. Ex. Zones d'aparcaments.
d- Complementarietat d'activitats. Ex. Diversitat de tendes en centres comercials.
En el context actual d'economia globalitzada, aquestos factors de localització també expliquen el fenomen del trasllat de les factories de producció de moltes empreses multinacionals a països en vies de desenvolupament, on el nivell de salaris, el cost dels terrenys o les condicions fiscals i laborals els permet reduir els costos de producció, de manera que aconsegueixen millorar la seua competitivitat en el mercat i incrementar el marge de benefici empresarial. Aquest fenomen es coneix com a deslocalització empresarial. Per exemple, el trasllat de la producció tèxtil a Xina o l'Índia.
02.- Indica els principals criteris per a mesurar la dimensió de l'empresa.
Entre els economistes no hi ha unanimitat a l'hora de seleccionar els criteris per a definir la dimensió de l'empresa. Els principals indicadors són: el volum de vendes o facturació, els actius del balanç i el nombre de treballadors.
La Unió Europea defineix com a gran empresa, mitjana, petita i microempresa a aquelles que estan dins dels següents parametres:
En la recerca de la dimensió de l'empresa, el que és important és assolir la dimensió òptima de l'empresa, que fa referència a la millor combinació possible de tots els seus recursos disponibles, de manera que puga obtindre la producció que necessita al menor cost. El problema de la dimensió òptima de l'empresa està estretament relacionat amb el de la seua localització. Per exemple, existeixen empreses comercials, com els hipermercats, que basen la seua estratègia en construir centres comercials de grans dimensions amb una varietat gran de serveis en les afores de les grans ciutats. Altres, en canvi, opten per crear cadenes d'establiments xicotets o mitjans en el centre urbà de les ciutats. El resultat final, mesurat en termes de volum de vendes pot ser paregut, però s'ha obtingut mitjançant combinacions de localització-dimensió molt diferents.
03 Per quines raons les empreses volen créixer?
La raó principal per la que les empreses volen créixer és per augmentar la seua capacitat productiva per tal d'assolir la seua dimensió òptima, que li permeta produir amb el mínim cost possible com a conseqüència de les denominades economies d'escala, i obtindre majors beneficis.
Les raons que expliques aquestes economies d'escala són:
Des del punt de vista de la producció, una major dimensió de l'empresa suposa una major divisió i especialització en el treball amb la consegüent millora en l'habilitat dels treballadors i menors pèrdues de temps en el canvi de faenes. També permet automatitzar els processos de producció amb robots i màquines estalviant en costos i personal.
En quan a l'aspecte comercial, un major tamany de l'empresa pot suposar l'eliminació d'intermediaris entre el productor i el client final. També les grans empreses obtenen dels seus proveïdors millors preus al fer comandes molt voluminoses.
Açò, unit a les avantatges productives li permet a la gran empresa disposar de més recursos per a permetre's costejar grans campanyes publicitàries i de promoció, que repercuteixen positivament en les seues vendes.
En l'aspecte financer, les grans empreses tenen més possibilitats d'accés a les diferents fons de finançament (borsa, financiació Internacional...) i a més en millors condicions en els tipus d'interés i terminis d'amortització.
04.- En què consisteix el creixement intern de l'empresa?
El creixement intern es fonamenta en la realització d'inversions productives en la pròpia empresa, per a augmentar així la seua capacitat productiva. També s'anomena creixement patrimonial.
Si consideren el creixement intern, l'empresa pot créixer mitjançant l'expansió, incrementant l'activitat de l'empresa en la mateixa línia, o siga, especialitzant-se en el producte o mercat en el que opera. O per contra, el mètode utilitzat pot ser la diversificació, és a dir, ampliant el camp d'actuació de l'empresa en noves àrees d'activitat, o siga, a nous productes o nous mercats.
La matriu mercat/producte, (matriu d'Ansoff), mostra les distintes opcions de creixement intern de l'empresa:
La raó principal per la que les empreses volen créixer és per augmentar la seua capacitat productiva per tal d'assolir la seua dimensió òptima, que li permeta produir amb el mínim cost possible com a conseqüència de les denominades economies d'escala, i obtindre majors beneficis.
Les raons que expliques aquestes economies d'escala són:
Des del punt de vista de la producció, una major dimensió de l'empresa suposa una major divisió i especialització en el treball amb la consegüent millora en l'habilitat dels treballadors i menors pèrdues de temps en el canvi de faenes. També permet automatitzar els processos de producció amb robots i màquines estalviant en costos i personal.
En quan a l'aspecte comercial, un major tamany de l'empresa pot suposar l'eliminació d'intermediaris entre el productor i el client final. També les grans empreses obtenen dels seus proveïdors millors preus al fer comandes molt voluminoses.
Açò, unit a les avantatges productives li permet a la gran empresa disposar de més recursos per a permetre's costejar grans campanyes publicitàries i de promoció, que repercuteixen positivament en les seues vendes.
En l'aspecte financer, les grans empreses tenen més possibilitats d'accés a les diferents fons de finançament (borsa, financiació Internacional...) i a més en millors condicions en els tipus d'interés i terminis d'amortització.
04.- En què consisteix el creixement intern de l'empresa?
El creixement intern es fonamenta en la realització d'inversions productives en la pròpia empresa, per a augmentar així la seua capacitat productiva. També s'anomena creixement patrimonial.
Si consideren el creixement intern, l'empresa pot créixer mitjançant l'expansió, incrementant l'activitat de l'empresa en la mateixa línia, o siga, especialitzant-se en el producte o mercat en el que opera. O per contra, el mètode utilitzat pot ser la diversificació, és a dir, ampliant el camp d'actuació de l'empresa en noves àrees d'activitat, o siga, a nous productes o nous mercats.
La matriu mercat/producte, (matriu d'Ansoff), mostra les distintes opcions de creixement intern de l'empresa:
a) L'estratègia d'expansió de l'empresa pot produir-se mitjançant alguna d'aquestes tres estratègies:
-Penetració en el mercat. Consisteix en augmentar la participació de l'empresa en el mercat actual amb els productes actuals. Açò es produeix quan els clients actuals compren més o quan s'aconsegueixen nous clients. Algunes de les estratègies que fan servir les empreses poden ser: promocions en el punt de venda, publicitat, canvis de tamany o disseny de l'envàs, ofertes... Per exemple, ampliació de l'horari comercial per a atraure més clients, promocions i ofertes de productes 3 x 2, la segon unitat a meitat de preu, etc.
-Desenvolupament del mercat. Consisteix en introduir els productes actuals de l'empresa en nous mercats on aquestos productes no existeixen. En aquest cas per nous mercat s'entén tant una zona geogràfica (per exemple, Àfrica) com un concepte funcional (per exemple, productes per a menjar de gos). També és desenvolupament de mercat el fet d'ampliar el ventall dels possibles clients (per exemple els iogurts han ampliat el seu mercat del públic infantil al públic adult anunciant el beneficis d'aquestos productes per a la salut.
-Desenvolupament del producte. Es refereix a l'oferta de productes nous derivats dels ja existents. Per exemple, una empresa de iogurts introdueix un nou iogurt per a beure. En aquestos casos l'empresa aprofita la seua base de clients per aconseguir vendre més, però d'altres productes evolucionats de l'original.
b) L'estratègia de diversificació correspon al de una empresa que introdueix productes totalment nous en nous mercats. Suposa que una empresa, que fabricava un tipus de producte, es llança a produir altres productes diferents per a oferir-los en mercats diferents.
Donada l'amplitud de possibilitats dins d'una estratègia de diversificació, se sols distingir entre diversos modes de portar-la a cap:
-Diversificació homogènia (horitzontal). Es produeix quan una empresa llança un nou producte que està relacionat amb l'activitat original dels productes que ja comercialitza. És el cas de les firmes d'alta costura que decideixen introduir-se en el mercat dels complements (rellotges, bosses de mà, ulleres, bijuteria...) i dels perfums.
-Diversificació heterogènia. És aquella que suposa la irrupció de l'empresa en mercats de productes en els que abans no havia estat i que no guarden cap relació amb el producte original. Ës el cas, per exemple, de les grans corporacions japoneses, com Mitsubishi, que fabrica des d'aparells d'aire condicionat fins a automòbils.
-Diversificació vertical. Mitjançant la qual l'empresa incorpora activitats dels distints nivells de producció, des de l'obtenció de les matèries primeres fins a la distribució en les seues pròpies tendes del producte. El cas de més èxit d'aquest tipus de diversificació és el de l'empresa INDITEX (ZARA).
05.- Explica breument les formes de creixement extern de les empreses.
El creixement extern es du a terme mitjançant l'adquisició, absorció, fusió o cooperació amb altres empreses ja existents en el mercat. També s'anomena creixement financer. Durant molt de temps s'ha considerat el creixement extern com una forma de reduir riscos, ja que permetia l'accés a nous productes i mercats, incorporava noves capacitats humanes i directives, noves tecnologies i en conjunt una major competitivitat.
Existeixen diferent fórmules de creixement extern:
-Fusió. És la integració de varies empreses en una sola, units els seus patrimonis, recursos, xarxa comercial, clients, etc. Cap de les empreses que es fusionen imposa a l'altra la seua cultura o estructura. Per això es deu produir entre empreses que tinguen un tamany similar. Després d'una fusió les empreses solen mantindre les seues marques o noms. Un exemple recent a Espanya es la fusió entre bancs que han donat lloc a corporacions con el BBVA, BSCH. O el cas de les companyies aèries Vueling i Clickair.
-Absorció. En aquest cas hi ha una empresa que adquireix la propietat de l'altra, que desapareix com a tal i que passa a integrar-se en l'estructura de l'entitat compradora. El nom i les marques de l'empresa absorbida desapareixen.
Una de les vies és per mitjà d'una OPA, Oferta Pública d'Adquisició. S'ofereixen a tots els accionistes de l'empresa que es desitja controlar un preu superior al de cotització en borsa per les seues accions, per exemple l'opa llançada per Gas Natural sobre Endesa en l'any 2005 (opa hostil).
-Holding. És la presa de participacions que una empresa (matriu) realitza sobre unes altres empreses (filials), mitjançant la compra d'accions; per a fer-se amb el control d'aquestes.
-Trust o concentració vertical. Consisteix en una agrupació vertical d'empreses independents d'un mateix sector d'activitat que intervenen en diferents fases d'un procés productiu. Per exemple, una empresa fabricant de mobles que s'associa amb una empresa proveïdora de fusta i amb una empresa de venta de mobles. La col•laboració es permet reduir costos i arribar a aconseguir una posició de domini en el mercat.
-Cartel o concentració horitzontal. És l'agrupació horitzontal d'empreses independents que actuen en la mateixa fase d'un procés productiu amb el propòsit d'evitar la competència entre elles, regular la producció i venda, i sobre tot exercir un control sobre el preu. El més conegut a nivell mundial és l'OPEP.
-Cooperació entre empreses. És l'establiment de relacions especials entre empreses independents a través d'acords mitjançant el quals es permet compartir recursos i coneixements, evitar riscos, abaratir costos o accedir a nous mercats. La cooperació es una fórmula cada vegada més estesa en el món empresarial. L'èxit de la franquícia, joint venture i altres formes així ho demostren.
-La franquícia. És un tipus de contracte utilitzat en establiments comercials o de serveis mitjançant el qual una part, anomenada franquiciador, cedeix a una altra, anomenada franquiciat, la llicencia d'explotació d'una marca, així com el mètode per a fer negoci, a canvi d'una tarifa o royalty. La franquícia dona com a resultat la creació de cadenes de comerços amb el mateix nom que poden actuar en ciutats i països diferents.
Exemples són BBEP, APP, MacDonald's, Burger King, Pans & Company, Mango...
-La Joint Venture (aventura conjunta). Es dona quan dos o més empreses emprenen un projecte empresarial conjunt en el que s'ofereix un nou producte, generalment en diferents mercats dels de les empreses d'origen. Així, eviten fer-se la competència entre elles i aconsegueixen compartir experiència, coneixements i riscos en el desenvolupament del nou producte.
Exemples són:
Les empreses Sony i Ericson que crearen Sony Ericson Mobile Communications.Nestlé i Coca Cola que crearen Nestea, una empresa aporta la seua experiència i credibilitat en un producte com el té, i l'altra la seua xarxa de distribució. Mercés-benz i Swatch que crearen l'Smart, una empresa aporta experiència i mecànica automobilística, i l'altra, la seua capacitat d'innovació i disseny.
-Les UTE (Unió Temporal d'Empreses). On varies empreses s'associen per a dur endavant projectes de construcció de gran envergadura, com per exemple la línia fèrria de l'AVE, Autovies, obres d'ampliació del canal de Panamà...
06.- La globalització: concepte, causes i efectes.
Es denomina globalització al procés d'internacionalització de les activitats econòmiques, i més en concret del comerç. Aquest procés, que hui en dia abasta a més del 90% dels pobles de la terra, s'ha accelerat en les últimes dos dècades degut principalment a la revolució en el transport, les noves tecnologies d'informació i comunicació i la reducció a escala mundial de les restriccions al lliure comerç.
La globalització inclou aspectes socials, econòmics, financers, culturals, tecnològics, etc. pels quals existeix una major dependència entre països, ja que les seues economies estan cada vegada més interrelacionades. Algunes de les causes o factors que han originat el procés de globalització són:
• Reducció de les barreres al lliure comerç, que ha provocat un increment dels intercanvis de béns i serveis.
• La liberalització del moviments de capitals, que ha permès una major integració dels mercats financers i de les borses de valors de tot el món.
• Els avenços en els mitjans de transport i la revolució de les noves tecnologies, sobre tot les comunicacions, la informàtica i Internet.
• La incorporació al mercat internacional dels països de l'antic bloc comunista i d'Amèrica del Sud i Àsia.
• L'augment progressiu del poder econòmic de les grans empreses multinacionals.
• El paper dels organismes internacionals (OMC, OCDE, FMI, Banc Mundial, etc) que potencien el lliure comerç.
Els efectes que provoca la globalització poden ser positius o negatius:
Efectes positius:
• Ha facilitat el creixement econòmic de molts països impulsant el comerç i la deslocalització i facilitar-los l'accés a noves tecnologies, coneixements i mètodes de fabricació.
• Permet la ràpida expansió dels coneixements i dels descobriments científics en tots els camps.
• El consum ha arribat a llocs on mai ho haguera fet amb l'aïllament. També ha augmentat la varietat de productes i la seua qualitat, i a un preu menor.
• Les empreses han vist augmentades les seues possibilitats de producció i venda dels seus productes a l'operar en un mercat mundial, i en conseqüència dels seus beneficis.
Efectes negatius:
• Ha intensificat les diferències entre els països rics i els pobres, i gran part d'aquestos estan quedant-se fora del comerç internacional. Les barreres que es mantenen per als productes agrícoles constitueixen un obstacle per a la seua incorporació.
• La globalització és responsable de la pèrdua d'ocupació industrial en els països desenvolupats, degut a la deslocalització de les empreses que s'instal•len en països on els costos de fabricació són menors.
• Augmenta el poder de les multinacionals front a les xicotetes empreses, que cada vegada troben més dificultats per a treballar.
• Pèrdua de poder dels Estats en favor dels blocs econòmics als quals pertanyen.
• Les “crisis”, per l'efecte contagi, es traslladen més ràpidament d'un país a un altre, tornant-se en un problema mundial i no local.
• Pèrdua d'identitat cultural. Els moviments migratoris i la fluidesa de la informació i comunicacions entre països han propiciat una creixent similitud d'estils de vida, costums i inclús valors.
07.- La internacionalització de l'empresa. La multinacional: concepte i característiques principals.
Una de les característiques de l'activitat empresarial en els últims anys és la creixent internacionalització de les empreses, que busquen el seu creixement a través de l'expansió per altres països.
Internacionalitzant-se, les empreses poden obtindre avantatges en quan als costos dels factors de producció, aprofitant economies d'escala i en les carregues financeres i fiscals dels distints països. També és un recurs per a prolongar la vida del producte, introduint-lo com a novetat en altres països quan en el mercat nacional les seues vendes comencen a decréixer. El procés d'internacionalització compren quatre fases o etapes:
1- Fase d'exportacions irregulars.
2- Fase d'exportacions via agent independent. Es contracta una persona o empresa resident en el país a exportar per que s'encarregue d'introduir i comercialitzar el producte.
3- Establiment de filials comercials.
4- Establiment de filials de producció.
Les empreses multinacionals són companyies formades per una empresa matriu que compta amb una sèrie de filials que operen en diferents països del món i que comparteixen uns mateixos objectius; la matriu és l'empresa originària de l'Estat on va iniciar l'activitat i on radica la gestió de la companyia, mentre que les filials es creen per a operar en altres països.Per als països receptors, la implantació de les EM porta avantatges i inconvenients. Per un costat, afavorís el desenvolupament de les economies locals al facilitar l'activitat econòmica i l'ocupació. L'aportació de tecnologia avançada millora el nivell tecnològic del país receptor que l'ajuda a desenvolupar-se més ràpidament.
Per contra, eixa mateixa aportació tecnològica genera una dependència tecnològica de l'exterior, ja que no sol acompanyar-se d'activitats pròpies de I+D. També els estats receptors ofereixen unes condicions molt permissives en aspectes socials, fiscals o mediambientals, i és per això que les EM abusen amb la sobreexplotació dels recursos naturals, o en les condicions laborals dels treballadors.
No comments:
Post a Comment