Ud 1 EOE2

Economia de l'Empresa

Activitats tema1 L'empresa i l'empresari

01.- Definició d'empresa. Elements, funcions i objectius.

Concepte d'empresa

Les persones tenen diverses necessitats, que són il•limitades, que se satisfan en béns i serveis. En canvi els recursos productius emprats en la producció d'eixos béns i serveis són limitats i d'usos alternatius. Això fa que els béns tinguen un valor i que les persones que els necessiten hagen de pagar per a aconseguir-los. Com a conseqüència, sorgeix la necessitat de proporcionar aquests béns a la població.
Aquests és el punt de partida de l'empresa com a unitat econòmica de producció, o siga, el proporcionar a les persones els béns i serveis que necessiten per tal de satisfer les seues necessitats, a canvi d'un preu.
En resum, podem definir l'empresa com:

“La unitat bàsica de producció que, a partir de la combinació de diferents factors de producció, coordinats per l'empresari, obté els béns i serveis que la societat demanda per tal de satisfer les seues necessitats, a canvi d'un benefici”.

Elements de l'empresa

En tota empresa es poden observar els següents elements comuns:
a- Elements humans. Són el conjunt de persones que desenvolupen la seua activitat laboral en l'empresa i els seus propietaris. En ell s'inclouen els treballadors o empleats, els administradors o directius i els propietaris o accionistes.
b- Elements materials. Són els béns econòmics de l'empresa que utilitza per a la producció d'altres béns i els béns produïts i encara no venuts. Podem distingir entre:
-els béns que estan lligats a l'empresa més d'un exercici econòmic, capital fix, com per exemple maquinària, construccions, ferramentes...
-i aquells altres béns que es renoven constantment i que depenen del cicle d'explotació, capital circulant, com per exemple matèries primeres, ma d'obra, energia...

Funcions de l'empresa

Les empreses desenvolupen tres importants funcions en el marc d'una economia mixta de mercat:
1- Les empreses dirigeixen i coordinen els factors de producció, buscant sempre la màxima eficiència possible, servint d'enllaç entre el mercat de factors i el mercat de béns i serveis.
2- Les empreses al transformar las matèries primeres en productes elaborats, creen o augmenten la utilitat dels béns, és a dir, incrementen la seua capacitat per a satisfer les necessitats humanes. A mesura que els béns són més útils per a les persones, s'incrementa el seu valor i, en conseqüència, el preu que s'està dispost a pagar.
3- Les empreses creen riquesa, tant a les persones directament relacionades amb l'empresa com a la societats en general, i proporcionen treball a les persones.

Objectius de l'empresa

Tradicionalment s'ha considerat que l'objectiu principal de l'empresa és l'obtenció del màxim benefici. Segons això, l'empresa ha de procurar aconseguir els màxims ingressos possibles per la venda dels seus productes amb els mínims costos.
Cal diferenciar entre l'objectiu primari i els objectius secundaris de l'empresa. Per objectiu primari o de primer nivell s'entén la meta que perseguix l'empresa, i que bàsicament és obtindre els beneficis que faran possible la seua supervivència i desenvolupament futurs. Sols una vegada que els beneficis siguen suficients per a mantindre's en el mercat, l'objectiu prioritari passa a ser la maximització del benefici.L'empresa també té uns objectius secundaris o de segon nivell, alguns d'ells són:
-Objectiu de creixement i poder de mercat per a assegurar futurs i majors beneficis.
-Objectius d'estabilitat laboral, principalment mitjançant correctes polítiques salarials, formatives i de promoció.
-Objectius d'estabilitat i adaptabilitat a l'entorn, o siga, oberta als canvis en el mercat i a les innovacions tecnològiques.
-Objectius de responsabilitat social i ètica. Cada vegada més les empreses estan incorporant objectius de responsabilitat social i ètica cap als col•lectius que la integren (treballadors, clients, proveïdors, administracions públiques...) i cap a la societat i medi ambient en el que desenvolupen la seua activitat.

02.- La figura de l'empresari en l'actualitat.
Històricament, la figura de l'empresari ha respost, almenys, a un d'aquestos tres perfils, si bé en la majoria d'ocasions els tres han coincidit en la mateixa persona:
-Emprenedor, persona amb iniciativa i capacitat per a materialitzar una idea en un bé o servei empresarial.
-Capitalista, persona que sols aporta diners per a portar a terme un projecte empresarial.
-Administrador, persona contractada per l'empresa que amb la seua gestió pretén assolir els objectius marcats per l'organització.

En les últimes dècades, la major complexitat de les grans empreses i de l'entorn a conduit a una especialització en les funcions, de manera que es freqüent que aquestes tres figures estiguen clarament separades. Així, és habitual que l'emprenedor acudisca a una entitat financera en busca de recursos econòmics que li permeta dur a terme la seua idea. Si l'entitat financera li financia el projecte, es converteix així en el seu soci capitalista, el següent pas es contractar una o varies persones que s'encarreguen de dur la gestió de l'empresa, apareix així la figura de l'administrador..
Pel contrari, en les xicotetes empreses, sobre tot en les de tipus familiar i empreses individuals, emprenedor, capitalista i administrador solen coincidir en la mateixa persona.
En l'actualitat es considera empresari al professional de la direcció que planifica, organitza, dirigeix, i controla l'activitat de l'empresa, independentment de si és o no el propietari de la mateixa.

03.- Explica les teories empresari-risc i empresari-innovador.

En l'actualitat es considera empresari al professional de la direcció que planifica, organitza, dirigeix, i controla l'activitat de l'empresa, independentment de si és o no el propietari de la mateixa.
Fins a la primera meitat del segle XX no es contempla aquesta distinció entre propietat i gestió, en la que es basen una serie de teories sobre l'empresari, entre totes destaquem dues:
-La teoria de l'empresari-risc, (Frank Knight, 1885-1972), considera a l'empresari com a un agent emprenedor i remarca el risc que aquest assumeix en l'activitat empresarial. El benefici de l'empresa dependrà de l'habilitat de l'empresari per a gestionar l'empresa en condicions d'incertesa. Per a Knight, dons, l'essència de l'empresari és la incertesa sobre les conseqüències de les seues decisions. El benefici, per tant, és el premi o recompensa per assumir aquest risc.

-La teoria de l'empresari-innovador, (Joseph Schumpeter, 1883-1950), considera que ser empresari és ser innovador, és a dir, ser capaç d'inventar un nou producte o una nova forma de producció i aconseguir, així, una situació de monopoli temporal i uns beneficis extraordinaris. A mesura que altres empreses competidores imiten o adopten aquesta innovació, els beneficis extraordinaris disminuiran fins a tornar a una situació de beneficis normals.
Segons aquesta teoria, el benefici que rep l'empresari es justifica per la seua capacitat d'innovació, i no pel risc que assumix en la seua activitat, com deia Knigth, docs pot ser que l'empresari no siga el capitalista de l'empresa (qui corre el risc de perdre diners), sinó soles el seu gestor.

04.- Enumera i defineix les àrees funcionals més comuns en l'empresa.

Per poder coordinar tots els seus elements i assolir tots els objectius prèviament planificats, l'empresa funciona com un sistema integrat i s'estructura en una sèrie d'àrees funcionals. Les més comuns en la majoria de les empreses són:

-Àrea d'aprovisionament. L'objectiu global de la funció d'aprovisionament és subministrar al departament de producció els materials necessaris per a la fabricació del producte i al departament comercial els productes acabats per a la seua venda.

-Àrea de producció. En el seu sentit més ampli, la funció productiva de l'empresa consisteix en la combinació de factors materials i humans per a l'elaboració de béns i la prestació de serveis.

-Àrea comercial. La funció comercial de l'empresa, també anomenada funció de màrqueting, és la que s'encarrega de detectar les necessitats dels consumidors i posar els productes i serveis que produeix l'empresa a disposició del mercat de la forma més eficient.
-Àrea financera i d'inversió.
L'àrea financera s'encarrega d'aconseguir els diners necessaris que l'empresa necessita per al seu funcionament. I el departament d'inversions estudia i selecciona les possibles inversions futures de l'empresa.

-Àrea de recursos humans. Està destinada a atraure, desenvolupar i mantindre una força de treball eficient en l'empresa. Per a tal fi realitza una sèrie d'activitats tals com: reclutament i selecció del personal, contractació, formació, prevenció de riscos laborals, resolució de conflictes laborals, etc, o siga que organitza i gestiona el personal de l'empresa.

-Àrea de direcció. S'encarrega de fixar els objectius de l'empresa. La seua finalitat és assignar, coordinar i mobilitzar els recursos amb els que compta, i fer-ho de la manera més eficaç possible.

05.- Què és la cadena de valor en l'empresa?

La creació de valor, és pot definir com la funció de transformació d'una sèrie d'elements d'entrada (inputs) en un conjunt d'elements d'eixida (outputs) deixant un marge per a l'empresa.
La cadena de valor és essencialment una forma d'anàlisi de l'activitat empresarial per mitjà de la qual descomponem una empresa en les seues parts funcionals, buscant identificar fonts d'avantatge competitiu en aquelles activitats generadores de valor. Eixe avantatge competitiu s'aconseguix quan l'empresa desenvolupa i integra les activitats de la seua cadena de valor de forma menys costosa i millor diferenciada que els seus rivals. Per consegüent la cadena de valor d'una empresa està conformada per totes les seues activitats generadores de valor agregat i pels marges que estes aporten.

Estes activitats és divideixen en dos tipus:

a) Les Activitats Primàries, que són aquelles que tenen a veure amb el desenvolupament del producte, la seua producció, les de logística, comercialització i els servicis de postvenda.
b) Les Activitats de Suport a les activitats primàries, com són les d'administració dels recursos humans, les de compres de béns i serveis, les de desenvolupament tecnològic (telecomunicacions, automatització, investigació), les d'organització i direcció (finances, comptabilitat, control de la qualitat, relacions públiques, assessoria legal, la direcció general).
c) El Marge, que és la diferència entre el valor total i els costos totals incorreguts per l'empresa per a exercir les activitats generadores de valor.

06.- Interrelacions de l'empresa amb el seu entorn.

Un dels components fonamentals de l'empresa és el marc extern o entorn en el que desenvolupa la seua activitat. En aquest sentit, l'empresa pot considerar-se com un sistema obert al mig en el que es troba, en el qual influeix i rep influències. Dins d'aquest marc extern, cal distingir entre l'entorn general i l'entorn específic.

Entorn específic.
Afecta d'una manera concreta a cada una de les empreses en particular, i per tant, varia segons el tipus d'empresa. Per exemple, en una empresa industrial que fabrica ordinadors poden influir aspectes com els proveïdors, els clients, la competència, els sindicats..., que soles li afecten a ella en particular, o de manera distinta que a les altres empreses, per exemple a una empresa comercial com pot ser una sabateria.
Entorn general.
Afecta per igual a totes les empreses d'un determinat país o àmbit geogràfic, els més destacats són:
a- Factors econòmics. Alguns exemples són: grau de desenvolupament econòmic i industrial del país o àmbit geogràfic, nivell d'impostos, tipus d'interès, nivell d'inflació...
b- Factors socioculturals. Entre ells podem citar: nivell educatiu i formació professional, estils de vida i hàbits de consum, les creences religioses...
c- Factors politicolegals. Estableixen el marc jurídic en el qual es desenvolupen les empreses i fixen les regles de joc. Els governs influeixen a través de: política monetària i fiscal, promulgació de lleis i normes com la llei de comerç, SMI, etc.
Factors tecnològics. Els canvis tecnològics afecten tant als productes que ofereixen les empreses com als seus processos de producció.

07.- Que s'entén per responsabilitat social de l'empresa?

Durant els últims anys ha sorgit un nou model de gestió empresarial que anima a les empreses a ser més transparents i que les seues actuacions es desenvolupen d'acord a criteris ètics i de responsabilitat cap al seu entorn, tant intern com extern.

En moltes ocasions, la pròpia activitat empresarial fa a les empreses responsables d'una sèrie de problemes amb el medi ambient i socials, com la pol•lució de l'aire i de l'aigua, l'acumulació de residus, la discriminació en el treball, l'esgotament del recursos, la destrucció de la capa d'ozó, etc.
Hui en dia des de les institucions nacionals i internacionals es promou la responsabilitat social corporativa (RSC), que són un conjunt de pràctiques, polítiques i programes desenvolupades per l'empresa amb l'objecte d'actuar correctament les qüestions relatives a l'ètica, les persones amb les que treballa , la societat en general i el medi ambient. Exemples poden ser: la formació continua dels seus treballadors, la implicació de l'empresa en el barri o poble on està instal•lada, la defensa dels drets humans, eliminació del treball infantil, una major responsabilitat social i amb el medi ambient.

08.- Que és una PIME? Enumera els avantatges i inconvenients front a les grans empreses.

Aquest grup d'empreses representen aproximadament el 99,80% del total d'empreses espanyoles. Per tant, tenen molta importància tant socialment com econòmicament, perquè en depenen moltes famílies, ja que generen més del 63% de l'ocupació a Espanya. La majoria de les Pimes es concentren en el sector serveis (80%), i la condició jurídica predominant és l'empresa individual (53,4%). Per tamany el 94,4% són microempreses (entre 0 i 10 treballadors), i la resta xicotetes (entre 11 i 50 treballadors) i mitjanes empreses (entre 51 i 250 treballadors).
Les PIME presenten uns inconvenients i unes avantatges entre les seues característiques, són:

Inconvenients

-Poca formació empresarial. L'empresari té pocs coneixements tècnics. A més la direcció i gestió és més personalista i paternalista i poc professional. Té pocs o cap departament d'assessorament.
-Poca capacitat financera. No té accés a determinats mercats financers, com per exemple la borsa, i els recursos financers al seu abast són més cars que els mateixos per a la gran empresa.
-Qualificació i formació tècnica del personal i obsolescència tecnològica. El reciclatge del personal no avança al mateix ritme que la tecnologia de l'empresa. A més, a causa de la poca capacitat financera, hi sol haver un desfasament tecnològic.
-Control. Degut a la seua reduïda dimensió, poden ser adquirides i controlades per les grans empreses fàcilment.

Avantatges

-Organització flexible, entesa aquesta com la capacitat d'adaptar-se als canvis davant noves circumstàncies (una crisi) o necessitats, podent inclús canviar d'activitat. i, per tant, facilitat de comunicació entre el personal d'empresa i la direcció, ja que el nombre de treballadors és reduït. A més, s'afavoreix la presa de decisions.
-Bona relació interna i implicació del personal. El personal, normalment està integrat en l'empresa, participa de les responsabilitats i això suposa que està més motivat per a treballar i repercuteix també en l'escassa conflictivitat laboral.
-La presa de decisions és molt ràpida, degut a la concentració del capital en una o poques persones i al tamany de l'empresa.
-Creadores de faena. Les PIME tenen més recursos de treball que de capital i, per tant generen més faena que les empreses grans que compten amb més tecnologia.
-Proximitat. La relació amb el client és més pròxima i directa que en les grans empreses. Això constitueix una avantatge competitiu, ja que la majoria de clients aprecien el tracte personalitzat i amés li permet tindre un bon coneixement del mercat local.

09.- Com es classifiquen les empreses segons el seu tamany?

En general, en funció del seu tamany, les empreses es classifiquen en grans empreses, per un costat, i xicotetes i mitjanes empreses (PIME) per l'altre.
La Unió Europea definix com a gran empresa a tota aquella que:
-Emplea a més de 250 treballadors.
-El seu volum de negoci o facturació supera els 50 milions d'euros.
-El valor dels seus actius superen el 43 milions d'euros.
Qualifica com a mitjana empresa a aquella que:
-Emplea entre 50 i 250 treballadors.
-El seu volum de negoci o facturació està entre 10 i 50 milions d'euros.
-El valor dels seus actius està entre 10 i 43 milions d'euros.
I considera com a petita empresa a aquella que:
-Emplea a menys de 50 treballadors.
-El seu volum de negoci o facturació no supera els 10 milions d'euros.
-El valor dels seus actius és inferior als 10 milions d'euros.
Un cas particular dins de les petites empreses és el de les denominades microempreses, que són aquelles amb menys de 10 treballadors en plantilla i amb un volum de negoci o dels seus actius inferior als 2 milions d'euros.

10.- Classifica les empreses segons el sector on desenvolupen la seua activitat i segons l'àmbit geogràfic de la seua activitat.

Segons l'activitat econòmica que desenvolupen

-Empreses del sector primari, que compren les activitats relacionades amb la naturalesa, agricultura, ramaderia, la pesca, les explotacions forestals i la mineria. Actualment representa aproximadament el 3% del PIB i ocupa al voltant del 7% de la població activa.
-Empreses del sector secundari, porten a terme aquelles activitats dedicades a transformar els factors productius en productes, per mitjà de procediments físics o químics, i comprén la indústria, el sector energètic i la construcció. El sector secundari espanyol aporta aproximadament el 34% del total del PIB. Es fonamental comptar amb un sector secundari important i competitiu, ja que és el motor de l'economia i està molt lligat al desenvolupament del sector terciari.
-Empreses del sector terciari, està format per una amplia gamma d'activitats que ofereixen un producte intangible, les més importants són l'activitat comercial i l'activitat de serveis. El sector terciari és el que més pes relatiu té en el PIB, al voltant d'un 63%, a més en els últims anys és el sector que està experimentant un creixement, superior a la resta de sectors productius.

Segons l'àmbit d'actuació

Podem classificar a les empreses en funció de l'espai geogràfic en el que actuen.
-Locals el seu àmbit d'actuació es limita sols a una població.
-Regionals el seu àmbit d'actuació es limita sols a una comarca, comunitat o part del territori nacional.
-Nacionals el seu àmbit d'actuació es desenvolupa en tot el territori nacional.
-Internacionals quan el seu àmbit d'actuació, mitjançant la comercialització, es desenvolupa en diferents paissos del mon.
-Multinacionals quan les empreses internacionals desenvolupen part de la seua activitat productiva en altres paissos del mon.

11.- Òrgans de la societat anònima, (o de la societat limitada).

La gestió i l'administració de la societat s'encarrega a un òrgan social. Aquest òrgan directiu està format per la Junta General d'Accionistes i pels Administradors.
• Junta General d'Accionistes. És l'òrgan de decisió, deliberació i representació de la societat. Tots els socis, inclòs els que no han participat en la reunió, queden sotmesos als acords de la Junta General. N'hi ha tres classes de Junta General:
-Ordinària. S'ha de celebrar en els sis primers mesos de l'any per a censurar la gestió social, aprovar els comptes de l'exercici anterior i resoldre l'aplicació del resultat.
-Extraordinària. Es qualsevol Junta que no reuneix els requisits de l'ordinària. Es pot convocar varies vegades a l'any.
• La Junta General pot delegar l'administració de la societat en un professional de la gestió o Administrador, amb una duració màxima de 5 anys. En lloc de l'administrador es pot designar un Consell d'Administració, de duració indefinida, que adoptarà els acords per majoria. El consell d'administració han de ser imparell. En aquestos casos, l'administrador o consell d'administració constitueixen l'òrgan ejecutiu i representatiu de l'empresa, a l'encarregar-se de la seua gestió i de representar-la en les seues relacions amb tercers.

12.- Què és una societat laboral? Les societats laborals són necessàriament societats anònimes?

És una SL o una SA en la qual la majoria del capital social (+ del 51%) és propietat dels treballadors de l'empresa, que presten serveis retribuïts de manera personal, directa i indefinida.

Característiques:

• La raó social estarà formada per qualsevol nom seguit de “Societat limitada laboral”, “SLL”, “Societat Anònima Laboral” o “SAL”.
• El capital mínim és de 60.102 € (en la SAL) i de 3.006 € (en la SLL).
• Cap soci pot posseir accions que representen més del 33% del capital social, excepte les entitats públiques que poden arribar al 50%.
• La responsabilitat front a tercers està limitada a les aportacions dels socis.
• Aquestes societats han de tindre constituït un fons especial de reserva amb el 10% del benefici net.
• Cap soci pot posseir accions que representen més del 33% del capital, excepte les entitats públiques que poden arribar fins al 49%.
• El nombre de socis mínim és de 3, que poden ser treballadors i capitalistes.
• Per a la transmissió d'accions i participacions socials es donarà preferència als treballadors indefinits que no siguen socis.

Les societats laborals poden ser anònimes o també de responsabilitat limitada, prenent de cada una d'elles les seues característiques principals.

13.- Realitza un quadre comparatiu de les formes jurídiques de l'empresa.

Quadre adjunt.