Activitats tema 4 L'organització de l'empresa
01.- Què s’entén per organització en l’empresa. Estructures formal i informal.
Una de les funcions de la direcció és el disseny d'una organització capaç d'aconseguir els objectius fixats en la planificació. Aquesta funció de dissenyar o crear l'estructura d'una empresa consisteix, bàsicament, en agrupar totes les activitats de l'empresa en departaments, assignar un cap i delegar-li l'autoritat necessària per a gestionar el departament.
Aquesta estructura, que ha sigut planejada i implantada per la direcció de l'empresa, constitueix l'estructura formal. Es representa gràficament a través d’un organigrama on s’especifiquen els diferents departaments, els llocs de treball, la jerarquia de comandament, i les vies de comunicació i coordinació.
Però existeix un altre tipus d'estructura, que denominarem estructura informal, que sorgix de manera espontànea, sense ninguna planificació prèvia i fruit de les relacions que s'estableixen entre les persones que treballen en l'empresa. A diferència de l'anterior no està descrita en cap document intern de l'empresa. En aquests grups, es transmet informació no oficial en forma de rumors i un exemple pot ser les relacions entre diferents treballadors de distints nivells de l’empresa que juguen junts en el mateix equip de futbol.
02.- Explica en què consisteix la departamentació de l’empresa.
La departamentació és el procés d’agrupar les activitats i treballadors, que estan relacionats entre si, en unitats especifiques que s’anomenen departaments.
La departamentació té com a objectiu facilitar la coordinació, la supervisió i el control de les funcions i activitats de l’empresa.
Existeixen molts criteris per a realitzar la departamentació, però els més comuns són: -departamentació funcional, consisteix en agrupar les activitats que realitzen tasques del mateix tipus (producció, comercial, finances...).
-per productes, s’agrupen en un mateix departament tots els llocs de treball que realitzen tasques relatives a un mateix producte o línia de productes.
-per clients, s’agrupen tots els lloc que treballen per a un mateix destí o client (productes industrials, productes de consum).
-per zones geogràfiques, s’utilitza com a criteri d’agrupació el territori on opera l’empresa ( zona nord, zona centre, zona sur).
03.- Què s’entén per delegació de l’autoritat?
Un factor a tindre en compte en el disseny d'una organització és el major o menor grau de concentració d'autoritat que es dessitge, entenent l'autoritat com el dret a manar i fer-se obeir.
La delegació d’autoritat consisteix en asignar una tasca a un subordinat, dotant-lo de llibertat i autoritat per a poder-la exercir. Per a que la delegació siga efectiva, és precís conferir-la d’autoritat.
La decisió és centralitzar l’autoritat, de manera que la majoria de les decisions depenguen d'un poder central situat en la cúspide de la piràmide jeràrquica, o descentralitzar-la, transferir part de l'autoritat dels nivells alts de la direcció a nivells més baixos.
04.- Què és el principi d’autoritat i jerarquia. La cadena de comandament.
Autoritat és el poder legítim que dona dret a dirigir un grup de persones. En les empreses, aquest poder deriva dels propietaris del capital. Conseqüència directa de l’autoritat és l’organització jeràrquica, que estableix distints nivells de comandament. Segons el principi jeràrquic, deu d’existir una línia clara d’autoritat en tots els àmbits de l’empresa, formant una cadena de comandament. Per exemple:
director general---caps de departaments---encarregats---treballadors
L’autoritat va unida a la responsabilitat, ja que qui l’exercis respon de les conseqüències de les seues ordres front als seus superiors. A major autoritat i poder, major responsabilitat.
En la cadena de comandament poden aparéixer dos tipus de posicions:
• Les persones que ocupen posicions de línea, exercixen un comandament efectiu sobre les persones que estan situades en els nivells inferiors de la cadena de comandament.
• Les persones que ocupen posicions de staff, realitzen una llabor de suport o assessoria als membres de la línea, però no tenen cap autoritat sobre aquestos.
01.- Què s’entén per organització en l’empresa. Estructures formal i informal.
Una de les funcions de la direcció és el disseny d'una organització capaç d'aconseguir els objectius fixats en la planificació. Aquesta funció de dissenyar o crear l'estructura d'una empresa consisteix, bàsicament, en agrupar totes les activitats de l'empresa en departaments, assignar un cap i delegar-li l'autoritat necessària per a gestionar el departament.
Aquesta estructura, que ha sigut planejada i implantada per la direcció de l'empresa, constitueix l'estructura formal. Es representa gràficament a través d’un organigrama on s’especifiquen els diferents departaments, els llocs de treball, la jerarquia de comandament, i les vies de comunicació i coordinació.
Però existeix un altre tipus d'estructura, que denominarem estructura informal, que sorgix de manera espontànea, sense ninguna planificació prèvia i fruit de les relacions que s'estableixen entre les persones que treballen en l'empresa. A diferència de l'anterior no està descrita en cap document intern de l'empresa. En aquests grups, es transmet informació no oficial en forma de rumors i un exemple pot ser les relacions entre diferents treballadors de distints nivells de l’empresa que juguen junts en el mateix equip de futbol.
02.- Explica en què consisteix la departamentació de l’empresa.
La departamentació és el procés d’agrupar les activitats i treballadors, que estan relacionats entre si, en unitats especifiques que s’anomenen departaments.
La departamentació té com a objectiu facilitar la coordinació, la supervisió i el control de les funcions i activitats de l’empresa.
Existeixen molts criteris per a realitzar la departamentació, però els més comuns són: -departamentació funcional, consisteix en agrupar les activitats que realitzen tasques del mateix tipus (producció, comercial, finances...).
-per productes, s’agrupen en un mateix departament tots els llocs de treball que realitzen tasques relatives a un mateix producte o línia de productes.
-per clients, s’agrupen tots els lloc que treballen per a un mateix destí o client (productes industrials, productes de consum).
-per zones geogràfiques, s’utilitza com a criteri d’agrupació el territori on opera l’empresa ( zona nord, zona centre, zona sur).
03.- Què s’entén per delegació de l’autoritat?
Un factor a tindre en compte en el disseny d'una organització és el major o menor grau de concentració d'autoritat que es dessitge, entenent l'autoritat com el dret a manar i fer-se obeir.
La delegació d’autoritat consisteix en asignar una tasca a un subordinat, dotant-lo de llibertat i autoritat per a poder-la exercir. Per a que la delegació siga efectiva, és precís conferir-la d’autoritat.
La decisió és centralitzar l’autoritat, de manera que la majoria de les decisions depenguen d'un poder central situat en la cúspide de la piràmide jeràrquica, o descentralitzar-la, transferir part de l'autoritat dels nivells alts de la direcció a nivells més baixos.
04.- Què és el principi d’autoritat i jerarquia. La cadena de comandament.
Autoritat és el poder legítim que dona dret a dirigir un grup de persones. En les empreses, aquest poder deriva dels propietaris del capital. Conseqüència directa de l’autoritat és l’organització jeràrquica, que estableix distints nivells de comandament. Segons el principi jeràrquic, deu d’existir una línia clara d’autoritat en tots els àmbits de l’empresa, formant una cadena de comandament. Per exemple:
director general---caps de departaments---encarregats---treballadors
L’autoritat va unida a la responsabilitat, ja que qui l’exercis respon de les conseqüències de les seues ordres front als seus superiors. A major autoritat i poder, major responsabilitat.
En la cadena de comandament poden aparéixer dos tipus de posicions:
• Les persones que ocupen posicions de línea, exercixen un comandament efectiu sobre les persones que estan situades en els nivells inferiors de la cadena de comandament.
• Les persones que ocupen posicions de staff, realitzen una llabor de suport o assessoria als membres de la línea, però no tenen cap autoritat sobre aquestos.
05.- Explica la teoria de les necessitats de Maslow.
Enunciada per Abraham Maslow en 1943 es pot resumir en que la motivació humana depén de com estiguen de satisfetes els cinc tipus de necessitats que tenen les persones. Aquestes necessitats estan jerarquitzades en funció de la seua capacitat per a motivar i es poden representar en forma de piràmide:
Les necessitats fisiològiques, aconseguir un treball per a poder viure. Menjar, vestir-se, tindre una vivenda..
-Les necessitats de seguretat en l’àmbit laboral es manifesten en la preferèn
cia per un lloc de treball estable, la seguretat de percebre prestacions de desocupació o de jubilació...
-Les necessitats socials suposen la necessitat de sentir-se integrat i estimat en l’entorn de treball.
-Les necessitats d’estima es tradueixen en la búsqueda d’un reconeixement per part dels demés, de sentir-mos respectats i valorats pel nostre treball...
-Les necessitats d’autorealització comprenen la necessitats de les persones d’assolir el màxim potencial en la seua carrera professional, ser el jefe i dirigir un equip de treball, arribar a
Els quatre principis bàsics que enunciava Maslow són:
1-Els esser humans tenen necessitats, i soles les que no estan satisfetes influeixen en el seu comportament.
2-No totes les necessitats tenen la mateixa importància per a l’individu, per això estableix un ordre, una jerarquia de necessitats, des de les més bàsiques (fisiològiques) fins a les més complexes (autorealització).
3-En primer lloc, l’individu s’ocupa de satisfer les seues necessitats més bàsiques, i sols quan aquestes estan suficientment cobertes, pensa en satisfer les d’ordre superior com a factor de motivació.
4-Segons ascendim en la jerarquia de necessitats, més individualitat, humanitat i salut psicològica mostrarà la persona.
06.- Explica els diferents estils de direcció empresarial.
Per lideratge s’entén la capacitat que posseïx una persona per a atraure l’ajuda i el suport d’un grup en ordre a realitzar una tasca comú. Hi han diferents estils de direcció o lideratge:
• L’estil de direcció autocràtic o autoritari. El líder autocràtic no delega i concentra en ell tot el poder de decisió. La comunicació es produeix de dalt a baix. Els objectius i les tasques estan estrictament determinades, i els empleats deuen complir-los tal i com s’han fixat.
• L’estil de direcció paternalista. És també un estil dictatorial, si bé amb la diferència que les decisions les pren el líder suposadament en benefici dels empleats. Per això, sol generar una major lleialtat i una major estabilitat en la plantilla.
• L’estil de direcció democràtic o participatiu. El lider permet als seus empleats involucrar-se en les decisions de l’empresa, així, es delega i fomenta la pressa en els distints nivells de l’empresa, i la direcció escolta a l’empleat, que pot assumir una major responsabilitat en les tasques.
• L’estil de direcció laisez-faire. El paper del director és secundari, doncs els empleats dirigeixen els seus propis departaments. Açò pot donar lloc a una insuficient coordinació o comunicació.
07.- Explica la teoria X i Y de McGregor
En 1960, Douglas McGregor exposà la teoria x i la teoria y. En ella planteja dues concepcions extremes de les persones en relació amb la seua motivació laboral:
Segons la teoria X, en general el treballador: Segons la teoria Y, en general els treballadors:
-Considera el treball com a imposat i tracta d’evitar-lo si pot. -Considera que l’esforç en el treball és natural.
-Soles s’aconsegueix el seu esforç en el treball si se’l controla i amenaça. -Té autocontrol i es guia a si mateix per aconseguir els objectius.
-Prefereix evitar la responsabilitat. -Accepta les responsabilitats derivades del seu treball.
-És poc ambiciós -Asumeix compromisos si rep compensacions.
-Busca el seu propi interés i la seua seguretat per damunt de tot -Té capacitat d’imaginació i creativitat.
Mc Gregor planteja que els líders es comporten amb els seus empleats segons la imatge que tinga d’ells. Si un líder pensa que els seus subordinats tenen les característiques de la teoria X, utilitzarà un estil autoritari, amb amenaces, no els donarà responsabilitats i no confiarà en la seua col•laboració. Per contra, si el líder té la imatge de la teoria Y dels seus subordinats, tindrà un estil participatiu, tractarà de motivar-los, els donarà responsabilitats i confiarà en la seua col.laboració, etc.
08.- Explica les principals aportacions de Taylor, Fayol i Mayo en l'àmbit de la direcció empresarial.
Aquestes teories clàssiques són de principis del segle XX, quan els païssos més desenvolupats es trobaven en plena revolució industrial. En eixos moments, el principal problema que havien de resoldre els directius era augmentar la productivitat de les empreses.
Teoria de Taylor
La idea bàsica era augmentar la productivitat industrial millorant la productivitat dels treballadors. Per a aconseguir-ho, va dissenyar un sistema d’organització del treball que es basa principalment en:
-separació radical entre direcció i treballadors.
-organització funcional, cada treballador rep ordres de tants caps com tasques tinga el seu treball.
-el control estricte del temps necessari per a cada una de les tasques,
-la selecció, formació i disciplina dels treballadors,
-la motivació del treballador mitjançant incentius econòmics.
Teoria de Fayol
Basant-se en la seua experiència empresarial, va proposar un sistema d’organització que pretenia organitzar l’empresa en la seua totalitat per a aconseguir una major efectivitat i productivitat.
Per a Fayol la funció directiva és la més important, ja que la seua missió és planificar, organitzar, gestionar i controlar la resta de funcions de l’empresa (producció, comercial, finances...)
Fayol va defendre una organització jeràrquica de l’administració basada en els principis d’unitat de direcció i unitat de comandament, cada treballador deu rebre ordres d’un sol cap. Organitza l’empresa segons una jerarquia piramidal, on l’autoritat, l’ordre i la disciplina són fonamentals.
Davant la deshumanització del treball i l’excessiva rigidesa dels mètodes de les teories clàssiques sorgix la teoria de relacions humanes o teoria de Mayo.
Els estudis de Mayo el portaren a concloure que les relacions humanes en el treball constitueixen un aspecte decisiu en l’èxit o fracàs de l’organització, i si els directius volen que eixes relacions siguen bones, han de conéixer les raons del comportament dels seus treballadors i els factors psicològics i socials que influeixen en ells. Principalment destaca la necessitat de reconeixement i acceptació social, i la necessitat que el treballador (home social) té de pertànyer a un grup.
09.- En què consisteix la funció de control en l’empresa?
La funció de control consisteix en medir els resultats reals de l’empresa i comparar-los amb els objectius planificats per la direcció, i si es produeix alguna desviació, indicar possibles alternatives de millora. És fonamental que tots els integrants de l’organització estiguen asabentats dels objectius a aconseguir.
Podem distingir entre controls interns, fets pels propis integrants de l’empresa i controls externs, fets per especialistes aliens a l’empresa, la més comú és l’auditoria financera.
10.- En què consisteix la direcció de qualitat total?
La direcció de qualitat total consistix en infondre el valor de la qualitat total en totes les activitats de l’empresa, de forma que li permeta col•locar-se en una situació d’avantatge davant la competència.
La direcció de qualitat total es basa , fonamentalment, en quatre pilars:
- La implicació de tots els empleats de l'empresa en la millora de la qualitat, des del director general fins als treballadors de nivell mes baix en l'escala jeràrquica.
- L'atenció prioritària al client: veure què és el que demanda i tractar de satisfer les seues necessitats i expectatives.
- El benchmarking, una tècnica empresarial que consistix a investigar què fan altres empreses de la competència millor que ella i com ho fan, per a tractar d'imitar-les o superar-les.
- La millora contínua, és a dir, la introducció sense pausa de xicotetes millores en totes les àrees de l'organització.
11.- Tipus de comunicació en l’empresa.
Pot ser comunicació vertical quan s'establix entre els directors i els seus subordinats. Que pot ser descendent, quan emana del nivell superior cap als subordinats, o discórrer en sentit invers, ascendent, des dels subordinats als caps.
O també pot ser:
Comunicació horitzontal, esta comunicació es produïx entre companys del mateix nivell. És més informal que en la comunicació vertical.
.
Enunciada per Abraham Maslow en 1943 es pot resumir en que la motivació humana depén de com estiguen de satisfetes els cinc tipus de necessitats que tenen les persones. Aquestes necessitats estan jerarquitzades en funció de la seua capacitat per a motivar i es poden representar en forma de piràmide:
Les necessitats fisiològiques, aconseguir un treball per a poder viure. Menjar, vestir-se, tindre una vivenda..
-Les necessitats de seguretat en l’àmbit laboral es manifesten en la preferèn
cia per un lloc de treball estable, la seguretat de percebre prestacions de desocupació o de jubilació...-Les necessitats socials suposen la necessitat de sentir-se integrat i estimat en l’entorn de treball.
-Les necessitats d’estima es tradueixen en la búsqueda d’un reconeixement per part dels demés, de sentir-mos respectats i valorats pel nostre treball...
-Les necessitats d’autorealització comprenen la necessitats de les persones d’assolir el màxim potencial en la seua carrera professional, ser el jefe i dirigir un equip de treball, arribar a
Els quatre principis bàsics que enunciava Maslow són:
1-Els esser humans tenen necessitats, i soles les que no estan satisfetes influeixen en el seu comportament.
2-No totes les necessitats tenen la mateixa importància per a l’individu, per això estableix un ordre, una jerarquia de necessitats, des de les més bàsiques (fisiològiques) fins a les més complexes (autorealització).
3-En primer lloc, l’individu s’ocupa de satisfer les seues necessitats més bàsiques, i sols quan aquestes estan suficientment cobertes, pensa en satisfer les d’ordre superior com a factor de motivació.
4-Segons ascendim en la jerarquia de necessitats, més individualitat, humanitat i salut psicològica mostrarà la persona.
06.- Explica els diferents estils de direcció empresarial.
Per lideratge s’entén la capacitat que posseïx una persona per a atraure l’ajuda i el suport d’un grup en ordre a realitzar una tasca comú. Hi han diferents estils de direcció o lideratge:
• L’estil de direcció autocràtic o autoritari. El líder autocràtic no delega i concentra en ell tot el poder de decisió. La comunicació es produeix de dalt a baix. Els objectius i les tasques estan estrictament determinades, i els empleats deuen complir-los tal i com s’han fixat.
• L’estil de direcció paternalista. És també un estil dictatorial, si bé amb la diferència que les decisions les pren el líder suposadament en benefici dels empleats. Per això, sol generar una major lleialtat i una major estabilitat en la plantilla.
• L’estil de direcció democràtic o participatiu. El lider permet als seus empleats involucrar-se en les decisions de l’empresa, així, es delega i fomenta la pressa en els distints nivells de l’empresa, i la direcció escolta a l’empleat, que pot assumir una major responsabilitat en les tasques.
• L’estil de direcció laisez-faire. El paper del director és secundari, doncs els empleats dirigeixen els seus propis departaments. Açò pot donar lloc a una insuficient coordinació o comunicació.
07.- Explica la teoria X i Y de McGregor
En 1960, Douglas McGregor exposà la teoria x i la teoria y. En ella planteja dues concepcions extremes de les persones en relació amb la seua motivació laboral:
Segons la teoria X, en general el treballador: Segons la teoria Y, en general els treballadors:
-Considera el treball com a imposat i tracta d’evitar-lo si pot. -Considera que l’esforç en el treball és natural.
-Soles s’aconsegueix el seu esforç en el treball si se’l controla i amenaça. -Té autocontrol i es guia a si mateix per aconseguir els objectius.
-Prefereix evitar la responsabilitat. -Accepta les responsabilitats derivades del seu treball.
-És poc ambiciós -Asumeix compromisos si rep compensacions.
-Busca el seu propi interés i la seua seguretat per damunt de tot -Té capacitat d’imaginació i creativitat.
Mc Gregor planteja que els líders es comporten amb els seus empleats segons la imatge que tinga d’ells. Si un líder pensa que els seus subordinats tenen les característiques de la teoria X, utilitzarà un estil autoritari, amb amenaces, no els donarà responsabilitats i no confiarà en la seua col•laboració. Per contra, si el líder té la imatge de la teoria Y dels seus subordinats, tindrà un estil participatiu, tractarà de motivar-los, els donarà responsabilitats i confiarà en la seua col.laboració, etc.
08.- Explica les principals aportacions de Taylor, Fayol i Mayo en l'àmbit de la direcció empresarial.
Aquestes teories clàssiques són de principis del segle XX, quan els païssos més desenvolupats es trobaven en plena revolució industrial. En eixos moments, el principal problema que havien de resoldre els directius era augmentar la productivitat de les empreses.
Teoria de Taylor
La idea bàsica era augmentar la productivitat industrial millorant la productivitat dels treballadors. Per a aconseguir-ho, va dissenyar un sistema d’organització del treball que es basa principalment en:
-separació radical entre direcció i treballadors.
-organització funcional, cada treballador rep ordres de tants caps com tasques tinga el seu treball.
-el control estricte del temps necessari per a cada una de les tasques,
-la selecció, formació i disciplina dels treballadors,
-la motivació del treballador mitjançant incentius econòmics.
Teoria de Fayol
Basant-se en la seua experiència empresarial, va proposar un sistema d’organització que pretenia organitzar l’empresa en la seua totalitat per a aconseguir una major efectivitat i productivitat.
Per a Fayol la funció directiva és la més important, ja que la seua missió és planificar, organitzar, gestionar i controlar la resta de funcions de l’empresa (producció, comercial, finances...)
Fayol va defendre una organització jeràrquica de l’administració basada en els principis d’unitat de direcció i unitat de comandament, cada treballador deu rebre ordres d’un sol cap. Organitza l’empresa segons una jerarquia piramidal, on l’autoritat, l’ordre i la disciplina són fonamentals.
Davant la deshumanització del treball i l’excessiva rigidesa dels mètodes de les teories clàssiques sorgix la teoria de relacions humanes o teoria de Mayo.
Els estudis de Mayo el portaren a concloure que les relacions humanes en el treball constitueixen un aspecte decisiu en l’èxit o fracàs de l’organització, i si els directius volen que eixes relacions siguen bones, han de conéixer les raons del comportament dels seus treballadors i els factors psicològics i socials que influeixen en ells. Principalment destaca la necessitat de reconeixement i acceptació social, i la necessitat que el treballador (home social) té de pertànyer a un grup.
09.- En què consisteix la funció de control en l’empresa?
La funció de control consisteix en medir els resultats reals de l’empresa i comparar-los amb els objectius planificats per la direcció, i si es produeix alguna desviació, indicar possibles alternatives de millora. És fonamental que tots els integrants de l’organització estiguen asabentats dels objectius a aconseguir.
Podem distingir entre controls interns, fets pels propis integrants de l’empresa i controls externs, fets per especialistes aliens a l’empresa, la més comú és l’auditoria financera.
10.- En què consisteix la direcció de qualitat total?
La direcció de qualitat total consistix en infondre el valor de la qualitat total en totes les activitats de l’empresa, de forma que li permeta col•locar-se en una situació d’avantatge davant la competència.
La direcció de qualitat total es basa , fonamentalment, en quatre pilars:
- La implicació de tots els empleats de l'empresa en la millora de la qualitat, des del director general fins als treballadors de nivell mes baix en l'escala jeràrquica.
- L'atenció prioritària al client: veure què és el que demanda i tractar de satisfer les seues necessitats i expectatives.
- El benchmarking, una tècnica empresarial que consistix a investigar què fan altres empreses de la competència millor que ella i com ho fan, per a tractar d'imitar-les o superar-les.
- La millora contínua, és a dir, la introducció sense pausa de xicotetes millores en totes les àrees de l'organització.
11.- Tipus de comunicació en l’empresa.
Pot ser comunicació vertical quan s'establix entre els directors i els seus subordinats. Que pot ser descendent, quan emana del nivell superior cap als subordinats, o discórrer en sentit invers, ascendent, des dels subordinats als caps.
O també pot ser:
Comunicació horitzontal, esta comunicació es produïx entre companys del mateix nivell. És més informal que en la comunicació vertical.
.
No comments:
Post a Comment