co emili

A l'amic EMILI SALA

Hola Emili: ha passat ja el temps necessari del teu acomiadament professional per a que els amics des de fa molts anys manifestem el nostre parer sense que la data i la celebració ens faça bullir en favor teu. Per tant, aquestes notes són senzillament unes impressions matisades per la llunyania de l'esdeveniment i, alhora, pel reforçament del que hom te de la teua presència com amic i persona estimada.

De les teues condicions innates per a conduir a grups de persones cap a objectius comuns sense voler mai posar-te medalles i flors no hi ha cap dubte: deixebles i companys professors ho poden manifestar a poc que els preguntes. De les teues inquietuds professionals i de l'interés per provocar el debat raonat i raonable sobre les qüestions d'actualitat, primer en l'escola de formació professional i després en l'institut Josep de Ribera, hi ha constància explícita pels professors universitaris que tots els anys han passat “gratis et amore” per les aules dels dos centres. El funcionament de l'equip tan estimat per tots del “teachers team” futbolístic no hagués estat possible tant d'any sense la teua dedicació permanent a que tota la intendència estigués disponible per a ús i gaudi dels companys. Com eres de ciències i les locucions llatines no les sols tindre a mà, n'apunte una que crec tu has eixamplat. Una d'elles és “carpe diem” que els assabentats venen a donar-li com a significat: “aprofita el dia”, ja que davant la fugacitat de la vida, invita a gaudir del present sense preocupar-se de l'endemà. Doncs be, alguns de nosaltres tenim la sensació que la primera part “aprofita el dia” ho has tingut clar però, t'has preocupat per l'endemà tant dels deixebles com dels amics. Acabe amb un text que, m'agradaria fos meu i que subscric que parla dels AMICS:

Poema del Amigo. (Vinicius de Moraes)Se necesita un amigo.
No es necesario que sea hombre,
basta que sea humano,
basta que tenga sentimientos,
basta que tenga corazón.
Se necesita que sepa hablar y callar,
sobre todo que sepa escuchar.

Debe hablar siempre de frente y
no traicionar con mentiras o deslealtades.

Debe tener un ideal, y miedo de perderlo,
y en caso de no ser así,
debe sentir el gran vacío que esto deja.

Se necesita un amigo para dejar de llorar.
Para no vivir de cara al pasado,
en busca de memorias perdidas.
Que nos palmee los hombros,
sonriendo o llorando,
pero que nos llame amigo,
para tener la conciencia de que aún estamos vivos.